Catalunya pateix un segon pic d’excés de mortalitat al setembre

BarcelonaDes que va començar la crisi sanitària pel coronavirus, el març d’aquest any, Catalunya ja ha viscut dos moments en què la taxa de mortalitat real ha superat amb escreix l’esperada pels demògrafs. El pic més important d’aquest “excés de mortalitat”, com ho determinen els experts, es va produir entre els mesos de març i maig, coincidint amb les pitjors setmanes de l’emergència sanitària. Aquells dies es van registrar un total d’11.600 morts més de les esperades, un 114% més. El segon repunt no va ser ni de bon tros tan accentuat com el primer (veure gràfic): la mortalitat observada va superar en un 18% l’esperada, però es va produir ja a principis de setembre -entre els dies 9 i 12 del mes passat- i anticipava, així, la tardor “complicada” de la qual advertien els epidemiòlegs i la Generalitat des de fa mesos. En només quatre dies es van detectar 111 morts més de les estimades, fet que va tornar a disparar les alarmes.

Aquestes són les dades que consten a les estadístiques de l’últim informe MoMo, el Sistema de Monitorització de la Mortalitat diària a Espanya, actualitzat a principis d’octubre i que agreuja les xifres dels balanços anteriors. Per veure l’impacte total que ha tingut aquesta segona onada, però, encara caldrà esperar unes setmanes més.

Aquest informe acumula les defuncions per totes les causes que s’obtenen cada dia des de 3.929 registres civils informatitzats pel ministeri de Justícia, que corresponen al 93% de la població, fet que el converteix en una de les estadístiques més exhaustives actualment. Segons aquestes dades, Catalunya no és l’única comunitat amb dos pics d’excés de mortalitat durant aquest temps. Al capdavant d’aquest malaurat rànquing hi ha Andalusia, amb quatre repunts d’excés de mortalitat. Madrid se situa amb tres períodes i fins a una desena de comunitats més registren dos pics (entre les quals hi ha el País Basc, el País Valencià, les Balears o Castella i Lleó i Castella-la Manxa). Només les ciutats autònomes de Ceuta i Melilla es queden dins de la mitjana esperada.

Les conclusions de l’estudi remarquen que aquest excés de mortalitat afecta sobretot la població més gran de 64 anys, que es dona en altres països de l’entorn i que la causa dels repunts és substancialment l’impacte del covid-19. Però no és l’únic motiu.

Els autors de l’informe, coordinat per la Universidad Carlos III, han explicat a l’ARA que, “més enllà de les morts directes causades per motiu de la malaltia que causa l’epidèmia”, també hi ha causes indirectes que afecten l’estadística. “Hi pot haver diferents motius, per exemple, la influència de patologies prèvies, la reticència o el retard d’acudir al sistema sanitari -ja sigui per evitar saturacions o possibles contagis- i la vulnerabilitat d’alguns col·lectius concrets davant de mesures com les del confinament”, expliquen els autors.

Des de Catalunya, el departament de Salut assegura que també fa els seus propis estudis de mortalitat per poder “desgranar”, precisament, aquests aspectes. L’últim estudi publicat fins ara, però, és del mes de juny.