Examen final per a la vacuna de Janssen

BarcelonaLes persones vacunades amb Janssen, l’única vacuna monodosi del mercat, rebran a partir del 15 de novembre una segona dosi, que serà de Pfizer o de Moderna. Així ho ha establert aquesta setmana la Comissió de Salut Pública, formada per tècnics del ministeri de Sanitat i les comunitats autònomes seguint el criteri de metges i epidemiòlegs. Segons els experts, administrar diferents vacunes a la mateixa persona, el que s'anomena una pauta heteròloga, “no suposa cap problema”. L’eficàcia i la seguretat, diuen, estaria garantida, alhora que s’evitaran problemes derivats d’una eventual manca de subministrament. A Catalunya han rebut la dosi de Janssen 377.000 persones i gairebé dos milions en el conjunt d’Espanya.

La gran pregunta, prèvia a la decisió de la Comissió de Salut Pública, era –i en part continua sent– si aquesta segona dosi s’havia d’administrar de la mateixa vacuna o es podia optar per una de diferent. Els resultats de diferents assaigs clínics amb la vacuna de Janssen havien establert de forma clara la seguretat de la monodosi, tret d'alguns casos de trombosi i síndrome de Guillain-Barré (inflamació dels nervis), reportats en un nombre molt baix de vacunats. No obstant això, el nivell de protecció assolit amb una única dosi s’ha demostrat substancialment inferior al de vacunes d'ARN missatger (Moderna i Pfizer): mentre que amb Janssen la protecció oscil·la entre el 65% i el 70%, amb Pfizer o Moderna s’enfila per sobre del 90%, el mateix índex que s’aconsegueix amb les dues dosis d’AstraZeneca o la russa Sputnik. Conscients d’aquesta diferència, el novembre del 2020 Janssen va iniciar un assaig amb dues dosis. Segons una nota de premsa publicada per la companyia, l’eficàcia de les dues dosis superaria el 90%. Amb tot, un estudi recent revela que “al món real” la protecció cau entre un 15% i un 20% amb una única dosi. Es desconeix què passaria amb les dues dosis.

En casos severs

L’Hospital de la Vall d’Hebron es va afegir a l’assaig clínic de Janssen el desembre del 2020 en el marc dels estudis ENSEMBLE 1 i 2. Susana Otero, investigadora principal i facultativa de la Vall d’Hebron, apunta que les dades encara són molt prematures i parcials. Els resultats publicats, puntualitza la investigadora, fan referència a “casos severs”, és a dir, que es reduiria el risc de malaltia greu i, per tant, “d’hospitalitzacions o mort”. “S’ha vist que la immunitat aconseguida amb Janssen disminueix de forma important amb el pas del temps en persones immunodeprimides”, diu Otero. En persones d’edat avançada, tot i que l’efecte és menys potent, es considera necessària “una dosi de record”. “La pauta heteròloga s’està veient tant o més eficaç que les dues de Janssen”, afegeix.

Adelaida Sarukhan, immunòloga i redactora científica a l'Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal) és del mateix parer. “Una sola dosi protegeix bé, però genera menys anticossos que les vacunes d’ARN”, explica. Així, els fabricants de Pfizer i Moderna han proposat a l’Agència Europea del Medicament (EMA, per les sigles en anglès) posar una segona dosi d'aquestes vacunes després d'entre dos i sis mesos d'haver-se vacunat amb Janssen. “S’han fet estudis amb pauta heteròloga i s’ha constatat que fins i tot funciona millor”, insisteix.

Per la seva banda, Ferran Moraga-Llop, vicepresident de l’Associació Espanyola de Vacunologia, considera que “la dosi extra és una bona decisió” i que “no hi hauria d’haver cap problema per si fos de Janssen o de qualsevol d’ARN”, com ja s’ha fet als Estats Units amb diferents perfils i grups d’edat. “És molt important que la segona dosi, si reben Moderna, sigui la meitat”, ja que és molt immunògena, genera bona reacció i pocs efectes secundaris”, adverteix.