“Evito carrers per por sense adonar-me’n”

Sant Cugat del VallèsLa Nura té 27 anys i ha viscut tota la vida en un barri allunyat del centre de Sant Cugat del Vallès: una zona residencial que es va començar a urbanitzar als anys 90 amb el creixement de la ciutat, amb blocs de pisos separats per grans àrees verdes. “És una zona dormitori, de pas, i a vegades al carrer no hi ha ningú”, diu la santcugatenca, que confessa haver-s’hi sentit insegura alguna vegada. De fet, explica que als 17 anys una tarda que anava cap a l’esplai un senyor la va acorralar en un dels carrers i va començar a masturbar-se: “Evito carrers per por sense adonar-me’n”.

Per això aquest mes ha participat en una marxa exploratòria impulsada per l’Ajuntament d’aquesta ciutat del Vallès Occidental per recórrer diferents indrets de la localitat i detectar quins són els espais que generen més inseguretat a les dones. En total hi han participat una seixantena de dones, acompanyades per professionals del col·lectiu urbanístic Punt 6, que han recollit les seves percepcions per després traslladar-les a un mapa. L’objectiu és que les dades serveixin per impulsar noves polítiques urbanístiques.

La Nura hi ha anat amb dones com la Marta, que té 56 anys i explica que ja no passa por quan camina sola pel carrer, però que n’havia tingut de jove, sobretot a la nit. De fet, totes dues creuen que un dels problemes del barri on viuen és que hi ha racons amb poca llum. També ho pensa la Laia, que en algunes ocasions també s’hi ha sentit insegura, sobretot en sortir de nit de la facultat que hi ha a la zona. Hi estudia arquitectura i per això també ha volgut venir a la marxa: “Vull fer un urbanisme amb perspectiva de gènere i vinc a agafar idees”.

La inseguretat que totes tres han sentit no és un fet aïllat. “Ens han socialitzat en la por, ens han dit que som vulnerables i violables”, reflexiona la psicòloga especialista en victimologia Alba Alfageme. L’any 2014 una enquesta de l’Agència de Drets Fonamentals de la Unió Europea sobre gènere i espai públic -l’única feta en aquest àmbit- revelava que un 50% de les dones europees havien deixat de freqüentar determinats espais públics per por a ser agredides. Segons Alfageme, les dades responen al discurs de la por que tradicionalment s’ha fet cap a la dona perquè renunciés a l’espai públic, sobretot tenint en compte que la majoria d’agressions s’acaben produint en entorns privats: “Ha sigut una estratègia molt poderosa de control social”.

Per a l’experta en victimologia també hi ha influït que l’arquitectura i l’urbanisme l’hagin dominat homes i s’hagi centrat en generar confort en els entorns productius més que no pas en zones associades a les cures com els parcs o les àrees d’oci, tradicionalment més freqüentades per dones. Per això, reclama un urbanisme que es pregunti per què algunes dones deixen d’ocupar l’espai públic en determinades hores: “No és normal que hi hagi zones prohibides. Si no ens sentim segures no serem lliures i ens convertirem en ciutadanes de segona”.

Més il·luminació i equipaments

En paraules de la professora d’anàlisi geogràfica regional especialitzada en gènere de la UAB Maria Prats Ferret, es tracta de recuperar el concepte del dret a la ciutat: “Qualsevol persona ha de tenir el dret de ser al carrer a tota hora”. Segons Prats, la foscor i la poca visibilitat poden ser elements que provoquin percepció d’inseguretat, així com indrets poc cuidats i amb brutícia. Per això una bona il·luminació i un bon manteniment dels espais poden ser claus per fer-los més habitables.

També apunta que cal tenir en compte una qüestió de transparència. Per exemple, explica que en països on la perspectiva de gènere està molt més estesa s’han col·locat tanques transparents i miralls per augmentar la visibilitat d’algunes zones. “També s’ha comprovat que ubicar determinats equipaments en espais degradats pot generar nous fluxos de gent i fer-los més confortables”, detalla.

L’especialista considera que iniciatives com les de Sant Cugat són una bona eina per començar a promoure canvis, sobretot si van acompanyades de polítiques urbanístiques: “Aquestes propostes seran benvingudes si tenen una capacitat de canvi real i empoderen les dones. Si no, correm el risc d’estigmatitzar certes zones com a insegures i reforçar la victimització de les persones que hi transiten”. Tot i així, també creu que el focus s’hauria de posar en les causes de les inseguretats i que l’educació de la població en perspectiva de gènere és fonamental.

Autobusos nocturns amb parades intermèdies

Altres municipis del Vallès com Terrassa i Sabadell també han impulsat iniciatives per reduir la inseguretat de les dones a l’espai públic. Per exemple, Terrassa va incorporar fa més d’un any un servei de parades intermèdies a la línia d’autobús nocturn de la ciutat que circula les nits dels caps de setmana pels principals carrers del municipi i la zona d’oci del Parc Vallès. Les dones que ho desitgen poden sol·licitar que l’autobús s’aturi en carrers concrets del recorregut. En xifres, aquest any fins a 26 dones han demanat el servei, que també poden sol·licitar menors d’edat, gent gran i persones amb diversitat funcional.

En el cas de Sabadell, totes les línies d’autobús fan parades intermèdies durant la nit i la matinada. Segons les últimes dades, entre quatre i cinc persones les demanen diàriament en un servei que també poden sol·licitar tots els usuaris. Des del setembre una setantena de taxistes d’aquesta ciutat també han posat en marxa una campanya anomenada Jo t’ajudo, en què ofereixen serveis gratuïts a dones que es troben en situació de risc.