Eutanàsia: un debat etern que no es resol tot i el suport social

BarcelonaRamón Sampedro va morir el 1998 amb l’ajuda d’un grup d’amics, però la seva història no va quallar fins al 2004 amb la pel·lícula Mar adentro. El film va fer forat en l’opinió pública. Uns mesos abans de l’estrena el PSOE ja s’havia compromès a legalitzar l’eutanàsia. El debat era tan present que a finals del 2005 el Comitè de Bioètica de Catalunya -que assessora la Generalitat- va publicar un informe sobre l’eutanàsia i l’ajuda al suïcidi. “Cal modificar l’article 143 del Codi Penal espanyol. [...] La norma despenalitzadora ha de regular el suïcidi assistit i l’eutanàsia en determinats supòsits”, deixava clar el document. Però la promesa política es va esfumar i, amb el pas del temps, l’eutanàsia va quedar soterrada. No va ser fins a l’estiu de l’any passat que es va treure la pols a l’informe del Comitè de Bioètica: el Parlament va aprovar despenalitzar l’eutanàsia. I el Congrés de Diputats va fer el mateix, a instàncies del Parlament, la setmana passada.

Amb tot, la tramitació del Congrés va per llarg. L’Associació Dret a Morir Dignament alerta que el camí que queda no serà fàcil ni està garantit. “Ara es poden presentar esmenes a la despenalització, després hauria de tornar al Congrés i al final hauria d’arribar al Senat”, explica el coordinador d’incidència política de Dret a Morir Dignament a Catalunya, Xavier Gol. “Són uns tràmits que poden durar mesos, tot i que la preocupació és que s’allarguin més de dos anys si el PP hi posa obstacles, cosa que provocaria que la proposta no prosperi aquesta legislatura”, avisa Gol. Mentre es tramita la despenalització, el PSOE ha presentat una proposta de llei per regular l’eutanàsia -que una persona causi la mort d’un malalt a petició d’ell- i el suïcidi assistit -que el malalt es causi la mort amb l’ajuda d’un professional-. “Són propostes que no xoquen”, afirma Gol, que recorda que la despenalització de l’eutanàsia afecta un punt del Codi Penal i hauria d’anar acompanyada d’una llei, com la que planteja el PSOE.

El president del Comitè de Bioètica de Catalunya, Marc Antoni Broggi, destaca que la proposta del Parlament de canviar el Codi Penal agafa com a referència el seu informe del 2005, que també estableix les bases per regular l’eutanàsia. “Estem contents de la vitalitat del document”, assegura Broggi, i subratlla que el debat sobre si podem decidir l’hora de morir reneix periòdicament quan un nou cas “fa reviure la flama”. Sense anar més lluny, fa una setmana el científic australià David Goodall va viatjar a Suïssa per morir; allà es va poder injectar un medicament letal, cosa que al seu país estava prohibida. Broggi apunta que hi ha un consens molt elevat a la societat a favor de despenalitzar l’eutanàsia: “Això s’hauria de reflectir en els partits, que són els representants de la població”. Segons l’últim baròmetre Òmnibus del Centre d’Estudis d’Opinió, el 71,3% dels catalans defensen que es pugui recórrer a l’eutanàsia si es pateix una malaltia que en poc temps condueix a la mort.

A part del recorregut que tinguin les dues propostes per canviar un punt del Codi Penal i regular l’eutanàsia i el suïcidi assistit, ja hi ha algunes opcions per tenir una mort més digna. D’entrada, l’informe del Comitè de Bioètica recorda que una persona competent “té el dret de rebutjar qualsevol tractament mèdic encara que la vida pròpia estigui en perill”. “S’ha de lluitar contra el dolor i el patiment del malalt, i evitar fer actuacions que ja són inútils”, insisteix Broggi. Però Gol afegeix que això no sempre s’ha respectat. Ho exemplifica amb Inmaculada Echevarría, que va morir el 2007 a Granada després que els metges la desconnectessin del respirador artificial, com ella havia demanat. Per aconseguir-ho van haver de traslladar-la a un hospital del sistema públic per la controvèrsia que la seva decisió va generar al centre sanitari religiós on feia 10 anys que estava ingressada.

El document del Comitè de Bioètica també apunta que el 1990 el Tribunal Constitucional va avalar -amb la discrepància de dos magistrats- l’alimentació forçosa a uns presos per impedir la seva mort. “Estem convençuts que avui ho justificaria de manera molt diferent, reconeixent el dret a l’autonomia que no va saber donar en aquell moment”, diu l’informe del 2005. Xavier Gol exposa que si una persona està empresonada, “l’Estat té la custòdia de la seva vida”. Més enllà de la jurisprudència, qualsevol persona té la possibilitat de posar per escrit la seva voluntat sobre el tractament mèdic que vol rebre per si, en el futur, es troba en un estat d’incompetència. Això es fa en el document de voluntats anticipades (DVA), malgrat que només l’1% dels catalans el tenen vigent.

En contra de l’eutanàsia

L’informe del Comitè de Bioètica de Catalunya sobre l’eutanàsia va tenir un vot discrepant. El llavors president de l’Associació Catalana d’Estudis Bioètics va assegurar que els metges “han de buscar ajudar el malalt i acompanyar-lo”. L’actual president de l’entitat, Joaquim Bosch, manté la posició i afirma que “el sistema jurídic està pensat per defensar el bé comú i la vida dels ciutadans”. Bosch pensa que “matar no seria una de les funcions terapèutiques” dels metges. “És important garantir l’accés a cures pal·liatives”, afegeix. Marc Antoni Broggi replica que les cures pal·liatives estan “assumides” a Catalunya, però que això no impedeix “el pas més” de demanar la mort. Gol remarca que “molta gent en té prou” amb les cures pal·liatives i pronostica que només el 2% o el 3% de les persones en cures voldrien anticipar la mort. Broggi coincideix a dir que el percentatge seria petit, i conclou: “Cap idea o creença no hauria de servir per imposar un patiment a ningú”.