Europa s’enlaira per tocar Mart

BarcelonaAquest matí, a les 10.30 hores, la nau ExoMars de l’Agència Espacial Europea (ESA) s’ha enlairat amb èxit des del cosmòdrom de Baikonur, al Kazakhstan. Té al davant 141 milions de quilòmetres fins arribar al seu destí, el planeta Mart. Un llarg viatge que, si tot va bé, durarà set mesos i té com a objectiu detectar si a Mart hi ha o hi ha hagut vida. Per això va equipada amb instruments que permeten detectar la presència de gas metà. Si hi fos, seria la prova de vida bacteriana, ja que els microorganismes alliberen aquest gas en digerir les roques que Mart els pot oferir de menú.

Segons les evidències recollides en altres missions, a Mart s’han donat les condicions ambientals adients per haver allotjat vida. Alguns estudis diuen que fa uns 3,5 milions d’anys hi havia aigua líquida i una temperatura compatible amb la vida. La missió ExoMarts porta a bord dos instruments, un satèl·lit anomenat TGO, el que s’ha llançat avui, i un totterreny anomenat Schiaparelli, que, de fet, va a bord del mateix satèl·lit, però que no tocarà terra marcià fins al 2018.

Detectar gasos

El satèl·lit TGO permetrà detectar la presència del que es coneix com a oligogasos, gasos presents en petites quantitats a l’atmosfera i que són la pista per deduir la presència d’algun procés, com ara la digestió dels bacteris i, per tant, la seva presència. Tot i que el metà és el que més interès genera, també se n'analitzaran d’altres. Mart mostra evidència d'haver tingut les condicions ambientals –temperatura adequades i aigua líquida– en la seva història, fa uns 3,5 milions d'anys, capaç de suportar la vida primitiva.

La missió ExoMars és una cooperació entre l'ESA i l’agència russa de l’espai, Roscosmos. Tot i que l'ESA va aprovar la missió el 2001, durant tots aquests anys s’ha anat endarrerint a causa de diferents entrebancs, com ara la sortida de la NASA del projecte i les retallades de pressupost a causa de la crisi. L’acord amb Rússia ha permès que el projecte acabi esdevenint realitat. Roscosmos proporciona el coet rus Proton, amb el qual ara s’enlaira el satèl·lit, i el 2018, el totterreny. La tecnologia dels aparells amb els quals està equipada la sonda que recollirà les dades implica empreses de 20 països, encapçalats per Thales Alenia Space, empresa italiana. El totterreny es desenvolupa sota la direcció d'Airbus DS (Regne Unit).