Europa incompleix el seu compromís d’acollir refugiats

BarcelonaUna de les principals queixes que se sentiran a la manifestació convocada avui per Casa Nostra, Casa Vostra és que les institucions europees no fan tot el que poden per acollir les persones refugiades. El setembre del 2015 els estats de la Unió Europea es van comprometre a acollir 160.000 refugiats en un termini de dos anys. Més d’un any després, els estats membres s’han repartit el 3,5% dels refugiats: només s’han reubicat prop de 6.000 persones.

A l’Estat, les xifres són igual de minses. Dels 17.337 refugiats que Espanya es va comprometre a acollir, només n’ha rebut 1.034 -un escàs 6%- segons els informes de la Comissió Europea. L’acord entre els diferents estats situava Espanya com el tercer país que havia de rebre més refugiats, per darrere d’Alemanya i França. Per fer el repartiment es va tenir en compte la població del país receptor, el PIB, les sol·licituds d’asil ja cursades i la taxa d’atur.

Escolaritzar els menors

Però si es calcula el nombre de refugiats en relació a la població total del país d’acollida, Espanya cau moltíssimes posicions en la llista: ha de rebre només 41 refugiats per cada 100.000 habitants, una xifra que només és superada per les ràtios de la República Txeca, Romania, Polònia, Bulgària i Hongria.

Aquesta setmana, però, el ministeri de l’Interior, Juan Ignacio Zoido, va informar que Espanya ha donat asil a 66 persones més, totes provinents de Síria, excepte una persona que ve de l’Iraq. D’aquests, 24, la majoria menors, s’acolliran a Barcelona i s’afegiran als 476 que ja viuen a Catalunya.

Quan arriben aquí, els refugiats tenen només un any per trobar feina. És el temps que se’ls dona abans que s’acabi l’ajut del programa europeu i només els quedi recórrer als serveis socials dels ajuntaments i de les ONG. A Espanya, l’acollida es fa en tres fases. El primer mig any -nou mesos en casos de vulnerabilitat-, els refugiats s’allotgen en un centre d’acollida, on tenen allotjament, menjar, assistència jurídica i psicològica i classes de castellà i on poden obtenir la targeta sanitària i escolarització per als menors. Precisament, la Federació de Cooperatives d’Ensenyament de Catalunya (FeCEC) es va oferir ahir a escolaritzar els refugiats menors d’edat que arribin a Catalunya.

En la segona fase, l’Estat dona ajuts econòmics al lloguer: 376 euros per persona o bé 717 euros per família. Un any després d’arribar -18 mesos si hi ha menors o malalts- els ajuts oficials s’acaben. La Generalitat i els ajuntaments han engegat programes per donar assistència un any més. Per això en la manifestació d’avui també hi haurà paraules perquè governs i ajuntaments converteixin l’acollida de refugiats en una prioritat.