Eugeni Alemany: “Al valencià li sobren sociolingüistes i li falten publicistes”

Natural de Sueca, Eugeni Alemany és un humorista que es va fer conegut per al gran públic per ser un dels reporters del programa Caiga quien Caiga i, després, per presentar l’espai Trau la llengua al desaparegut Canal 9. Tot i la projecció de la petita pantalla, Alemany s’ha treballat la carrera rodant amb monòlegs per gran part dels escenaris d’arreu del País Valencià. Compagina els espectacles teatrals, basats en un humor irreverent i la improvisació, amb altres projectes, alguns tan particulars com liderar una campanya per demanar a WhatsApp que inclogui la icona de la paella en el seu servei de missatgeria. Usuari actiu de les xarxes, allà hi aboca els seus pensaments i reflexions. Políticament incorrecte, Eugeni Alemany té un discurs poc habitual sobre temes com l’ús de la llengua o Canal 9.

La teua última aventura ha sigut viatjar a Silicon Valley per demanar a WhatsApp la icona de la paella. Com se’t va ocórrer la idea?

Tot ve perquè des de l’associació Wikipaella es van posar en contacte amb mi per preparar el guió de la gala de lliurament dels seus premis. Aleshores se’m va ocórrer, per escalfar l’ambient els dies previs, llançar una campanya en Change.org demanant a Tim Cook [director executiu d’Apple] l’emoticona de la paella. En un principi no era més que una acció per dinamitzar els premis de Wikipaella, però ho vaig posar a les xarxes i la cosa va començar a créixer. Molta gent va començar a firmar la petició reclamant la icona de la paella fins al punt que la gent d’Arroz La Fallera es va posar en contacte amb mi per dir-me que els agradava molt el que estava fent i que com em podien ajudar. Aleshores jo els vaig dir de conya que em podrien enviar a Silicon Valley a parlar amb Tim Cook... i allà que vam anar. Amb el viatge i els vídeos que vam penjar a les xarxes és quan tot açò de la paella va pegar l’esclafit i tot el món va assabentar-se de què era açò de #PaellaEmoji.

De moment, però, la missió no ha donat resultat.

No, però el que ens van dir des d’Unicode, que és l’associació que gestiona i universalitza el llenguatge de les emoticones, és que la paella té possibilitats de convertir-se en una icona, tot i que competeix amb moltes altres propostes que cada dia els arriben. Aleshores l’única manera que tenim d’aconseguir-ho és que ells vegen que s’usa el hashtag #PaellaEmoji i que els usuaris s’envien fotos de paelles, ja que ells entenen que si s’usa és que hi ha una necessitat. Aquesta és la part bonica de la història, que ara ja depèn de tots i no és ni una cosa d’Eugeni Alemany ni d’Arroz La Fallera.

A la campanya del #PaellaEmoji hi has dedicat milers de tuits, però també en trobem molts de teus parlant sobre la situació del valencià. I amb un discurs poc habitual.

Opine prou d’eixe tema perquè a mi em toca els ous el victimisme i la plorereta “del valencià està malament”, i sempre ve de gent que es diu defensora de la normalització del seu ús. Doncs no es normalitza un conflicte fent-lo palès constantment, precisament es normalitza llevant-li ferro o actuant amb normalitat. Crec que el missatge que el valencià desapareixerà el 2050 no serveix per a res, no normalitza. Jo dic sempre que ens sobren sociolingüistes i ens falten publicistes. Estic fins als ous de gent que analitza el valencià i fa enquestes; xe, inventeu-se alguna cosa que el faça atractiu perquè el parle més gent!

¿Els valencians ens ho prenem tot molt seriosament?

Sí, però fonamentalment som molt susceptibles. Susceptibles amb les Falles, amb la Mare de Déu, amb el València Club de Futbol, amb la paella per si porta pimentó o no en porta... Sembla mentida que a un poble tan alegre, tan bromista i tan satíric com el nostre li sente de vegades tan malament la crítica.

Potser no hagen tingut moltes ganes de riure últimament amb tot el que ha passat al País Valencià.

No sé si han tingut ganes de riure però han tingut ganes de votar-ho [riu]. El que és una pena és que no hàgem aprofitat tot el material que ens han donat els polítics per fer programes d’entreteniment a l’estil del Polònia de TV3, perquè una de les ocasions en què Canal 9 haguera rebentat els audímetres haguera sigut fent programes d’humor quan va esclatar tota la trama Gürtel i els vestits de Camps.

Ara Canal 9 ja no emet ni eixos ni cap altre programa. Què ha suposat personalment el seu tancament?

No ho he notat molt perquè treballava per a una productora i els meus programes els feia en un mes i mig.

I per al poble valencià?

Tenint com tenia un 4 per cent d’audiència, crec que al poble valencià li la bufava Canal 9 ja des de feia prous anys. Ara bé, crec que necessitem una televisió en valencià, però no té per què ser pública. Per a la normalització de la llengua seria un bon senyal que entrara capital privat i que una tele en valencià no només haguera de funcionar a base de subvencions.

Ara qui vulga veure’t ha d’anar al teatre. On actues pròximament?

Fins al dia 15 estic al Teatre Micalet de València amb l’espectacle En persona guanye. És un xou d’humor costumista en el qual interactue amb el públic, improvise i faig coses més cabareteres.