Rècord d'estudiants a les universitats catalanes

BarcelonaEls mals presagis no s'han complert: tot i que fa un any que les universitats catalanes van alertar que preveien una caiguda molt important del nombre d'estudiants a causa de la pandèmia, no només s'han salvat els mobles sinó que hi ha un 2% més d'alumnes a les 12 universitats catalanes que el curs passat. Els 269.500 alumnes de grau i màster consoliden el 2020-21 com el curs amb més matriculats de tota la història del sistema universitari català.

"Com a país, ens hem de felicitar de seguir incrementant la demanda d'estudis universitaris", afirma a l'ARA el secretari d'Universitats i Recerca, Francesc Xavier Grau. Per a la secretaria, les dades certifiquen que el model de docència virtual o híbrid a les universitats "no ha tingut una afectació negativa en l'atracció i retenció dels estudiants". Segons les xifres recopilades per les universitats, hi ha un 2% més d'estudiants de grau (un 2,5% en els graus presencials) i un creixement més lleuger dels matriculats als màsters, d'un 1,4%.

El cas dels màsters preocupava especialment a les universitats, tenint en compte que un de cada quatre alumnes eren estrangers. La Universitat Autònoma, per exemple, va calcular que les preinscripcions dels postgraus caurien un 50% i la Politècnica un 25%. Finalment, el descens de l'1% dels estudiants internacionals s'ha compensat amb un augment del 5% dels alumnes que fan màsters online. "S'han trencat les previsions. Potser, astorats com estàvem pels efectes de la pandèmia, només vam veure escenaris negatius", admet Grau. El rector de la Universitat de Barcelona, Joan Guàrdia, també ha dit que des dels rectorats van ser "massa pessimistes". En un acte organitzat per Intermèdia, Guàrdia ha apuntat que les xifres "no són negatives" i ha dit que sí que han notat un canvi de perfil de l'alumnat, amb menys presència d'estudiants estrangers i una mica més de nacionals.

L'augment del nombre d'estudiants coincideix amb l'entrada en vigor de la històrica demanda del col·lectiu de rebaixar un 30% les taxes universitàries. Tot i això, Grau creu que la mesura, aprovada pel Govern després d'anys en què Catalunya se situava com la comunitat autònoma més cara per estudiar a la universitat, no explica el rècord d'alumnes als campus. "Les persones que no es matriculaven a causa del preu tenien beques i matrícules gratuïtes. Només les franges socials més elevades s'han beneficiat d'aquesta rebaixa, i aquestes no tenien el risc de no matricular-se", afirma. Per al secretari, el que explica l'increment d'alumnes és que la població ha vist en els estudis universitaris un "refugi" i una "projecció positiva" per a la seva carrera personal.

Creix el rendiment acadèmic

Segons l'estudi de la secretaria d'Universitats, la pandèmia tampoc ha passat factura al rendiment acadèmic dels alumnes, atès que va ser el més alt dels últims cinc cursos en els estudis de grau: els alumnes van aprovar el 88,7% dels crèdits als quals s'havien matriculat, mentre que en el curs anterior la taxa va ser del 85,4%. "El confinament no va tenir un impacte negatiu en els resultats dels estudiants universitaris", diu la secretaria.

Aquesta tendència va en la línia del que va passar a batxillerat, on es va disparar el nombre d'aprovats. Els claustres dels instituts van explicar aleshores que s'havien aplicat avaluacions més competencials (amb treballs o presentacions) i que els alumnes podien consultar a internet les respostes d'exàmens, factors que en més o menys mesura també s'han produït a les universitats. Ara bé, el que va ser més decisiu en el cas del batxillerat van ser les instruccions del departament d'Educació, que demanava que la feina que es fes durant el confinament "no condicionés la qualificació final dels estudiants de manera negativa". Les universitats, en canvi, no van rebre instruccions en aquest sentit.

Tot i això, hi ha estudiants que han vist en la docència online una oportunitat. "És cert que hi ha més dificultats per seguir les classes i hi ha molta gent que ha hagut de fer sobreesforços, però malgrat que no hi ha hagut una rebaixa del nivell d'exigència, la virtualitat potser ha fet més senzilla l'avaluació en alguns casos", apunta a l'ARA Anna Clua, del Sindicat d'Estudiants dels Països Catalans (SEPC). D'altra banda, Clua explica que les restriccions imposades pel Govern, com el confinament perimetral o el tancament de bars, restaurants i oci nocturn, poden haver jugat a favor de les notes acadèmiques: "És possible que haguem dedicat més temps que abans als estudis".

Ara bé, tot i que les xifres són bones, l'estudi d'Universitats no aprofundeix en les conseqüències personals dels alumnes per tirar endavant el curs des de les seves habitacions. Prop de la meitat dels joves han admès que han plorat per la situació de la pandèmia, segons el CIS, i molts universitaris han expressat que han viscut el confinament amb insomni, ansietat i falta de concentració i han denunciat que s'han sentit oblidats i injustament culpabilitzats. Amb tot, la secretaria no ha detectat ni un augment de l'abandonament dels estudis universitaris (un 8,4% dels estudiants de primer curs van deixar la carrera, un percentatge fins i tot inferior a l'any anterior, que va ser del 9,2%) ni més canvis de grau (han canviat d'estudis un 8,2%, gairebé el mateix percentatge que el curs 2018-19, que va ser del 8,6%).

"És una dinàmica prou lògica per als moments de crisi i incertesa laboral", indiquen des del SEPC. Així, apuntar-se o seguir a la universitat és una manera d'"aprofitar el temps que dura la crisi, en què és molt difícil treballar", diu Clua. Les dades li donen la raó. Segons les dades catalanes, la taxa neta d'escolarització universitària per a la població d'entre 18 i 24 anys va créixer molt coincidint amb la crisi econòmica: el 2008, l'any que va fer fallida Lehman Brothers, estudiaven a la universitat un 39% dels joves catalans, i sis anys després, el 2014, el percentatge ja havia crescut fins al 48%.