Els estudiants de FP que es quedin sense plaça podran cursar el grau mitjà a distància

BarcelonaEl departament d'Educació resoldrà el gran augment de la demanda a la formació professional obrint de forma il·limitada les places de l'Institut Obert de Catalunya, que només fa educació a distància. El conseller, Josep Gonzàlez-Cambray, ha assegurat en la roda de premsa d'inici de curs que d'aquesta manera "cap alumne que vol estudiar cicles de grau mitjà es quedarà sense plaça en cicles formatius de grau mitjà". Això permetrà ampliar de cop les places telemàtiques als dos graus amb més demanda, el de sistemes microinformàtics i xarxes i el de cures auxiliars d'infermeria. Segons els càlculs d’acord amb les dades d'Educació, hi hauria uns 4.000 alumnes que podrien acabar optant a una plaça telemàtica.

Aquesta mesura anirà acompanyada de dues decisions. D'una banda, per fer front al previsible augment d'alumnes, s'incrementarà la plantilla de professors de l'IOC, encara que Cambray no ha concretat encara la plantilla extra que hi haurà. D'altra banda, es reforçarà l'acompanyament als alumnes que facin aquests graus de manera telemàtica, una mesura que serà cabdal per evitar que deixin els estudis: com que l'assignació es fa en funció de la nota, els que es quedaran sense plaça són els que tenen la mitjana de l'ESO més baixa i, a més, fins i tot quan l'educació és presencial, els graus de cicles mitjans són l'etapa educativa amb més abandonament escolar.

Una convocatòria extraordinària amb vacants i places ja anunciades

A l'Institut Obert de Catalunya s'hi podran apuntar tots aquells aspirants que es quedin sense una plaça física als instituts. Aquesta setmana el departament d'Educació posa a disposició dels estudiants 6.539 places de FP en una convocatòria extraordinària. No són places noves, sinó que es tracta de les 2.093 vacants que han quedat finalment buides en el primer procés de matrícula, les 4.215 places que ja es van anunciar el juliol i els 8 grups addicionals dels graus amb més demanda que sí que s'han anunciat aquest dimecres.

Cambray ha insistit molt que calia esperar a veure la fotografia final per prendre decisions, perquè l'oferta i la demanda es tendeixen a equilibrar en el procés de matrícula. Així doncs, d'entrada hi va haver 52.000 sol·licituds per a 38.000 places als cicles mitjans, cosa que hauria deixat fora uns 14.000 alumnes. "Però hi ha alumnes que fan una doble preinscripció, a graus i a batxillerat, i fins a un 25% no venien de 4t d'ESO, sinó que tenen més de 20 anys, i potser han canviat les seves expectatives o han trobat feina", ha dit Cambray. Sigui pel motiu que sigui, 3.700 alumnes que ja tenien una plaça no s'han acabat matriculant, és a dir, l'11,4%, cosa que ha generat places vacants. Quan s'adjudiquin les més de 6.000 places d'aquesta convocatòria extraordinària (entre vacants i grups nous), uns 4.000 alumnes encara podrien no tenir plaça física als instituts, i són els que optarien a una plaça telemàtica a l'IOC.

Una cosa ben diferent seran els graus de cicle superior. Segons Cambray, també hi ha hagut molta més demanda que oferta, però en aquest cas el departament actuarà com fan les universitats, que no necessàriament garanteixen una plaça a tots els estudiants que en volen. "S'anirà equilibrant l'oferta i la demanda, però sense incrementar l'oferta", ha assegurat, sense concretar com es farà. Més de 4.000 alumnes que tenien plaça de graus superiors finalment no s'han matriculat.

Canvis en els cursos següents

Cambray ha promès que de cara al curs següent, el 2022-23, es faran canvis en el procediment i s'avançaran els calendaris de preinscripció i matriculació per adaptar millor l'oferta i la demanda, i també "es millorarà" en l'orientació dels estudiants. El cert és que el boom d'inscripcions a la FP va agafar desprevingut el departament d'Educació. Per decidir l'oferta educativa, els responsables d'Educació tenen sempre en compte el nombre d'estudiants de 4t d'ESO i la natalitat dels cursos anteriors. Fins ara havia funcionat: cada any hi havia un increment d'entre un 1,5% i un 2% a la FP, unes xifres assumibles. Però aquest any les previsions van saltar pels aires i s'hi van apuntar 96.000 persones, un 23% més que l'any passat. Què ha passat? D'on surten tants aspirants? Segons Educació, hi ha hagut un increment molt gran de més grans de 20 anys que no eren al sistema educatiu reglat i que, afectats per la pandèmia i els ERTO, han decidit tornar a estudiar. Entre el 25% i el 30% dels aspirants a un grau mitjà tenen més de 20 anys, quan normalment aquestes places les ocupen estudiants de 16 o 17 anys que han acabat l'ESO.

Menys alumnes a infantil, primària i, per primera vegada, a l'ESO

Tot plegat, en un curs escolar en què només la FP augmentarà el nombre d'alumnes, que en tot el sistema serà de 1.561.627. N'hi haurà 6.000 menys a infantil, 9.500 menys a primària i 3.800 menys a l'ESO, una dada inèdita perquè l'alumnat a secundària baixa per primer cop, i la dada es mantindrà estable a batxillerat. 

En canvi, hi haurà 1.200 professionals més als centres educatius, entre docents o personal d'administració i serveis, entre altres figures, que se sumaran als 8.000 reforços covid que ja es van contractar el curs passat i que seguiran aquest any. Aquest miler de nous contractes conformaran les plantilles dels 21 centres públics nous (5 de nova creació, 11 instituts escola i 5 que entren a la xarxa pública). Sobre les plantilles, el departament ha dit que del 2018 fins ara s'ha passat del 34% d'interins al 24% i ha assegurat que el 2024 ja seran menys del 10%.