Els estudiants brillants de FP, “discriminats” en l’entrada a la universitat
Catalunya paga el primer curs d'universitat als alumnes amb matrícula d'honor a batxillerat però no als de cicle superior
BarcelonaQuan va anar a buscar les notes finals a l’institut, els professors li van dir que el seu 9,45 de mitjana al cicle superior d’educació infantil “no servia per a res”. L'hi deien perquè tot i haver tret matrícula d’honor al grau de formació professional que ha estudiat els últims dos cursos, l’Andrea Tenorio no podrà tenir el primer any d’universitat gratuït, com sí que passa amb els estudiants de batxillerat amb matrícula d’honor. Catalunya és de les poques comunitats autònomes –també passa al País Valencià, per exemple– que fa aquesta diferència. La denúncia dels alumnes, que ho titllen de “discriminació”, arriba en un moment d'auge de la formació professional, en què les sol·licituds s'han disparat un 20% respecte al curs passat.
“No em sembla gens just. Hi ha molts que ens currem la FP igual que els de batxillerat. Per què els de batxillerat tenen el primer curs gratis i nosaltres no?”, es pregunta l’Andrea. Abans de saber que no li bonificarien el primer any de carrera tot i la matrícula d’honor, l’Andrea ja tenia el cuquet de sortir de “la bombolla” i marxar de Girona per canviar d'aires, i ha triat Andalusia, on estudiarà per ser mestra a la universitat. “No he vingut a Màlaga perquè em surt gratis, ja tenia pensat fer-ho abans”, deixa clar, però admet que no pagar universitat el primer any hi ha jugat a favor. “Anar a estudiar a Barcelona era fàcil, però no era viable econòmicament. El pis és molt car i no podia comptar amb la bonificació de la matrícula. Aquest curs, entre el lloguer i les despeses a Màlaga, pagaré només 300 euros al mes”, compara.
La Laura Rocha també ha fet números. Durant dos anys, ha compaginat les classes del grau superior d’educació infantil amb la feina en una empresa d’alimentació. “Hi he posat molt d’esforç”, reivindica. Una dedicació que ha sigut recompensada amb una matrícula d’honor que serà més simbòlica que efectiva. “A mi m’hauria agradat anar a la universitat, però econòmicament no m’ho puc permetre. Si el primer any hagués sigut gratis, potser hi hauria pogut anar”, assegura. Descartat, per ara, el pas a la universitat, la Laura seguirà treballant i potser farà cursos d’anglès, per tenir un peu en la formació.
Aquesta diferència també va indignar la Bel Mestre: "No diuen que volen donar valor i sortides a la formació professional?", pregunta. El seu fill va treure matrícula d’honor al cicle superior que estudiava a Mallorca, però per recomanació dels seus professors, va voler estudiar enginyeria informàtica a la Universitat de Barcelona. A les Illes Balears, com a Madrid o a l’Aragó, els alumnes de grau superior amb les millors notes sí que estan exempts del pagament del primer curs d’universitat. Sorpresa perquè a Catalunya això no passa, la Bel va enviar una queixa escrita al departament de Recerca i Universitats denunciant una política que considera “discriminatòria”. “La Generalitat de Catalunya té les universitats més capdavanteres i volen els millors alumnes, tant de batxillerat com de FP”, hi deia.
"Els recursos públics són limitats"
El departament va respondre a la Bel dient-li que aplicar l’exempció als estudiants de FP “és objecte de reflexió” però que els recursos públics són “malauradament sempre limitats” i que fins ara s’ha prioritzat “el manteniment del finançament de les universitats”. En declaracions a l’ARA, la directora general d’Universitats, Victòria Girona, confirma que el Govern està estudiant la possibilitat d’ampliar les exempcions per als estudiants de FP, però que fins ara han passat davant “els ajuts en clau d’equitat”, com la rebaixa del 30% del preu dels graus i màsters –la Generalitat va assumir 32 milions d’euros– i l’equiparació del preu dels màsters als graus, que va tenir un impacte pressupostari de 9 milions d’euros.
El cas és que la bonificació del primer curs d’universitat per als estudiants que treuen matrícula d’honor al batxillerat és una decisió del govern espanyol, aprovada el 1982 i, per tant, “la Generalitat hi ha de donar compliment”, diu Girona. Ara bé, ho fa sense compensar les universitats. És a dir, són els centres universitaris els que assumeixen les matrícules que els estudiants amb les millors notes no paguen i que pugen a uns quatre milions d’euros cada any. Segons Girona, ampliar aquestes bonificacions als estudiants de FP costaria 1,5 milions d’euros, aproximadament, tot i que deixa clar que és més complicat de calcular, perquè no tots acaben a la universitat, com sí que passa amb els que venen de batxillerat. A més, la directora general diu que cal tenir en compte “el tema de les notes”, perquè considera que a la FP són “més laxes”. Els estudiants que venen de batxillerat i volen entrar a la universitat han de fer abans les proves d’accés a la universitat (PAU), mentre que els estudiants de grau superior poden entrar a les universitats sense fer cap prova d’accés prèvia, tot i que poden fer la selectivitat si volen millorar la nota.