La gentrificació prop de les zones verdes pot generar inseguretat, segons un estudi
Innvestigadors constaten efectes nocius en la salut per aquest fenomen a Barcelona i a Boston
BarcelonaEls espais verds i zones de vianants que fan una ciutat més sana i sostenible poden acabar resultant nocius per a la salut i la seguretat dels veïns. Sembla una paradoxa, però és el que han constatat científics del Barcelona Lab for Urban Environmental Justice and Sustainability (BCNUEJ), que han analitzat els casos concrets de Barcelona i Boston. A la capital catalana, els barris de Sant Pere i Santa Caterina, a Ciutat Vella, són alguns dels més afectats per aquest fenomen. “En els últims 10 anys, aquests barris suposadament havien millorat la vida dels veïns amb espais públics verds i carrers de vianants, però des de fa quatre o cinc anys hi ha crescut la inseguretat. D’una banda, a causa dels turistes i l’especulació que ha comportat aquesta millora del barri i, de l’altra, per l’augment del consum de drogues als carrers” que hi va associat, explica a l’ARA la directora del BCNUEJ, Isabelle Anguelovski.
La recerca liderada per Anguelovski constata que la instal·lació de zones verdes a les ciutats i altres millores urbanes, pensades per combatre la pol·lució i el canvi climàtic, poden generar un fenomen de gentrificació i especulació urbana que incrementa les desigualtat socials i, en última instància, també la inseguretat i els problemes de salut. “Augmenta la depressió i l’ansietat entre els veïns que no poden pagar els nous preus de lloguer, però no és només això, també fa que la gent ja no surti al carrer perquè hi ha baralles i traficants de drogues, com passa ara al Pou de la Figuera, que està ocupat per traficants i per turistes que es droguen i beuen molt”, apunta la investigadora. Com a exemple, assenyala el cas d’una escola de primària del barri de Santa Caterina que en aquest nou curs “ha perdut 40 famílies, d’un total de 250: algunes marxen perquè no poden pagar el lloguer, i d’altres potser el poden pagar però marxen perquè els seus fills no poden sortir al carrer”. “Tot això té impactes físics i de salut mental”, diu Anguelovski.
Ciutats més inequitatives
La investigadora alerta que sovint “les ciutats que són més verdes són també les més inequitatives”: grans infraestructures verdes com el parc de Diagonal Mar atrauen inversions en habitatges de luxe que s’hi instal·len al voltant i que només es poden permetre les classes més altes, que són al final les que es beneficien d’aquests projectes verds, mentre que altres veïns del barri marxen a zones més assequibles o bé no fan ús d’aquestes zones verdes “perquè no s’hi senten benvinguts”.
Anguelovski i el seu equip estudien el “fenomen de la gentrificació verda” dins del projecte de recerca científica Greenlulus (Green Locally Unwanted Land Uses) que du a terme el BCNUEJ en col·laboració amb l’Institut de Ciències i Tecnologia Ambiental (ICTA) de la UAB, i que ha rebut finançament de la UE a través del Consell Europeu d’Investigació (ERC, per les sigles en anglès).
Els resultats de la seva anàlisi, que abasta en total 40 ciutats del món i que encara no s’han fet públics, es debatran en el Fòrum Internacional d’Urbanisme que té lloc a Barcelona d’avui a dimecres. Més de 150 investigadors i acadèmics d’arreu del món participaran en aquesta trobada, organitzada per UIC Barcelona, ONU-Habitat i Urban Resilience Net (URNet), per analitzar les polítiques de resiliència urbana que intenten adaptar les ciutats als efectes del canvi climàtic i fer-les més sostenibles, però que moltes vegades tenen uns efectes no desitjats.
A Barcelona i a Boston, per exemple, el projecte Greenlulus constata que, tot i que alguns residents es beneficien dels nous espais públics verds, molts altres “pateixen falta de son per contaminació acústica i de l’aire, en bona part a causa de la construcció incontrolada d’edificis i, en altres casos, pels turistes sorollosos”. “Al barri de Vallcarca, on les connexions del trànsit amb el veí Parc Güell han fet del turisme el tema de preocupació més freqüent, la pol·lució de l’aire per les obres de construcció ha incrementat els riscos locals de malalties respiratòries com l’asma”, afegeix l’estudi.
La solució no és deixar de fer zones verdes, sinó “fer espais verds més petits i evitar els parcs enormes de disseny com Diagonal Mar, que provoca que s’hi aixequin edificis de pisos d’alt estànding al costat”, diu Anguelovski. Però sobretot, afegeix, cal acompanyar les mesures de sostenibilitat “amb polítiques d’habitatge públic i social, control sobre els preus immobiliaris, límits a les llicències d’hotel” i altres mesures que evitin que canviï el teixit comercial i social del barri.
