Tenir un nom d'origen àrab et pot tancar la porta d'un 60% dels pisos de lloguer a Barcelona

Barcelona¿Dir-se Ibrahim, Salma, Joan o Maria pot influir en les oportunitats de llogar un pis a Barcelona? Un estudi impulsat per l'Ajuntament sobre una mostra de 500 anuncis d'habitatges en lloguer a la ciutat conclou que sí. Segons la recerca, les persones amb un nom d'origen àrab que s'interessen per llogar un pis tenen menys respostes, i les que acaben rebent són per pisos més cars que no pas les persones amb un nom autòcton. En concret, només un 37,8% de les sol·licituds àrabs van obtenir resposta, enfront del 56,6% de sol·licituds autòctones. "Els noms poden obrir o tancar les portes d'una llar", conclou l'autora de l'estudi, Ariadna Fitó, que explica que els resultats de la recerca són només el principi d'"una llarga cursa d'obstacles" que viuran les persones d'origen àrab fins a aconseguir signar un contracte de lloguer.

"Són resultats molt preocupants", apuntava el regidor de Drets, Marc Serra. El consistori ja fa temps que intenta aplicar, de manera gairebé pionera a l'Estat, un dels punts de la llei d'accés a l'habitatge que permeten sancionar les discriminacions. El primer expedient que han tancat ha acabat amb una sanció per al portal Idealista i el propietari d'un pis que anunciava un lloguer "exclusivament per a espanyols". Ara la Unitat de Disciplina d'Habitatge de l'Oficina per a la No Discriminació investiga un altre cas d'una parella estrangera que van anar a visitar un pis però que després els van dir que ja estava llogat. Un amic seu, autòcton, va trucar al propietari una estona més tard i li van contestar que el pis continuava al mercat. "És una dinàmica generalitzada", diu Serra.

La unitat té quatre procediments més sobre la taula que li han arribat després de denúncies de ciutadans. Un altre dels casos és per una discriminació de caràcter racista, dues per persones amb discapacitat que es van trobar amb problemes a l'hora d'accedir a un pis i una última per una discriminació d'origen LGTBIfòbic. Ara els tècnics avaluaran la resposta en cadascun dels procediments. En canvi, els casos revelats per l'estudi s'han generat de manera fictícia i, per tant, el consistori no té intenció de sancionar-los. Sí que aprofitarà, però, per presentar els resultats de la recerca a les entitats que representen propietaris d'habitatges i a les immobiliàries per insistir en la necessitat de formació entre els seus membres i treballadors.

La realitat supera la ficció

La recerca s'ha fet a partir de diversos models de text redactats pels membres de l'estudi i enviats de manera aleatòria a 500 anuncis d'habitatges en lloguer de Barcelona. A cada anunci s'han enviat dues sol·licituds, una d'encapçalada per un nom d'origen àrab i una altra per un d'autòcton (els textos no eren calcats per no despertar sospites entre els receptors). Inicialment, però, la idea va ser que fossin persones reals les que fessin arribar el seu propi text. "Ens vam adonar que la realitat superava la ficció, perquè les mateixes persones ja assumien que serien discriminades. Per exemple, una dona va escriure soc una dona marroquina i quan li vam preguntar per què posava aquesta informació ens va dir que era per no fer-se il·lusions, ha explicat Fitó.

La intenció inicial dels tècnics que han fet la recerca també era centrar-se en pisos de lloguer de menys de mil euros, però, segons Fitó, van haver de pujar el llistó per poder tenir una mostra més real de casos i per no limitar-la a zones concretes de la ciutat. Tot i així, l'estudi també demostra que hi ha discriminació en el preu del lloguer al que acaben accedint les persones d'origen àrab. Aquests ciutadans van obtenir menys respostes que no pas els que tenien un nom autòcton i les que van rebre eren per a pisos 108 euros al mes més cars, de mitjana, que no pas les que rebien les persones amb un nom autòcton.

L'estudi tenia una segona part que ha intentat esbrinar si a l'hora de tenir una oportunitat per accedir a un pis de lloguer també hi influïa l'orientació sexual dels candidats. La recerca s'ha fet també entre 500 anuncis, als quals s'ha enviat un miler de sol·licituds, igual que en la mostra de perfil ètnic. Segons Fitó, però, els resultats han sigut més heterogenis i, tot i que mostren una "tendència" a la discriminació, no són prou concloents per afirmar categòricament que aquesta discriminació es produeix.