Un estudi alerta del sexisme en les relacions dels joves
Els rols de gènere condicionen l’ús d’anticonceptius
BarcelonaL’ús del preservatiu entre els joves i, en general, la percepció que tenen dels riscos associats a la sexualitat estan molt influenciats pels rols i estereotips sexistes. Això, de vegades, deriva en el fet que nois i noies no facin servir mètodes anticonceptius, una conducta de risc que també va associada a una molt baixa percepció de les malalties de transmissió sexual (ITS). Aquestes són les conclusions que es desprenen d’un estudi realitzat per l’Institut Universitari d’Investigació en Atenció Primària (IDIAP) Jordi Gol, a partir de diverses entrevistes individuals i en grups a joves.
Les raons d’aquestes conductes són diferents segons el gènere, explica Sílvia Saura, metge i investigadora de l’IDIAP: els nois es despreocupen dels preservatius perquè expliquen que perden el control en el moment del sexe, de manera que es deixen portar i n’obvien l’ús. En canvi, en el cas de les noies, la raó que addueixen és que estan “molt enamorades i perden, fins i tot, la capacitat d’autocuidar-se”. De fet, arriben a “consentir relacions sense preservatiu, malgrat el risc d’embarassos no desitjats o d’infeccions de transmissió sexual”.
La metge va més enllà i alerta que aquesta diferència connecta amb conductes i rols més arrelats. Elles no ho expliquen, però “pateixen una clara pressió masclista, una subordinació al noi”. L’estudi també adverteix d’“una masculinització de la sexualitat femenina”, és a dir, més relacions esporàdiques i sense preservatiu. Això és una font de tensió, ja que les noies són “censurades i estigmatitzades”, i de discriminació, ja que aquesta mateixa conducta “dóna prestigi i reafirma la identitat masculina”.
A més del gènere, també s’han trobat diferències, encara que força més lleus, segons l’origen dels joves. L’estudi divideix entre joves autòctons, magribins i llatinoamericans. En aquests dos col·lectius, les noies estan “més preocupades per mantenir la dignitat”, i això, sumat a una pressió social més intensa, fa que hi hagi un rebuig més gran a les relacions sexuals, indica l’estudi.
El paper de l’escola
Ara bé, aquesta conducta està també molt condicionada pels centres educatius, que mantenen una “visió negativa de la sexualitat”. Això provoca queixes dels adolescents, sobretot de les noies, que solen ser assenyalades com a responsables dels embarassos no desitjats, més que els nois. Saura es queixa que l’escola se centra exclusivament en els aspectes biològics de la reproducció, i obvia altres causes com, per exemple, la construcció de les identitats de gènere. També creu que aquest tema “ha de ser abordat des que els nens són petits i de manera molt més continuada”, per exemple, tractant el tema de l’afectivitat.
També des de les institucions sanitàries caldria un canvi de perspectiva. La investigadora de l’IDIAP demana que els seus professionals reflexionin sobre els coneixements que haurien de tenir en relació amb la sexualitat, sobretot pel que fa a l’emissió de judicis de valor sobre conductes o actituds de la joventut. En aquest sentit, qualifica el tractament de les ITS com a “enfocament moralista”, ja que “de vegades s’associen a la quantitat i la llibertat en l’activitat sexual, cosa que no sempre és així”.
La investigació l’ha dut a terme l’IDIAP Jordi Gol, l’únic institut de recerca específic d’Atenció Primària a tot l’estat espanyol, que des de fa cinc anys està associat a la Universitat Autònoma de Barcelona com a institut universitari.
