RECERCA

Les estratègies per arraconar el virus de la sida

La vacuna, el microbioma o la nanotecnologia són algunes de les línies de recerca per erradicar el VIH

DE VERMELL PER LA SIDA La façana de l’Ajuntament de Barcelona es va il·luminar ahir de vermell per commemorar el Dia Mundial contra la Sida.
Lara Bonilla
01/12/2017
4 min

BarcelonaLa lluita contra el VIH no es fa amb una sola arma. L’erradicació del virus de la sida requereix diferents estratègies, com la nanotecnologia, la seqüenciació massiva del microbioma intestinal o el disseny de partícules sintètiques similars als virus. Aquests són, juntament amb la recerca de la vacuna contra la sida, els nous camps d’acció de l’Institut de Recerca de la Sida, IrsiCaixa, liderat per Bonaventura Clotet. Ara que els tractaments han aconseguit cronificar la malaltia, el repte és erradicar el virus. “Si un pacient atura ara el tractament, en el 90% dels casos es reactivarà de nou el virus i començarà a destruir el sistema immunitari encara que porti 20 anys de tractament”, explica Clotet.

El que cal fer és destruir els reservoris, és a dir, els amagatalls del virus. “L’inconvenient és que aquests reservoris són cèl·lules aparentment normals i necessitem eines que facin sortir el virus de dins”, raona el director de l’IrsiCaixa. Una d’aquestes eines és la vacuna terapèutica -paral·lelament també se n’està desenvolupant una de preventiva-, que ha de “reeducar el sistema immunitari per reconèixer les regions vulnerables del virus i poder identificar les cèl·lules que actuen de reservori”, explica Clotet. Una altra són els VLP (els virus-like particles ), que són partícules sintètiques dissenyades al laboratori que tenen la mateixa estructura que un virus però sense la capacitat d’aquests de multiplicar-se. Això vol dir que no poden infectar però sí generar una resposta del sistema immunitari per identificar i destruir el virus real. També es treballa en el disseny de nanotecnologia que faci la mateixa ruta que el VIH utilitza per entrar a les cèl·lules dendrítiques. El seu objectiu és que, en lloc de posar material infecciós com fa el virus, els nanovehicles portin eines per lluitar contra el VIH. Aquesta eina podria ser una vacuna terapèutica que destrueixi les cèl·lules infectades o reactivadors que despertin el virus adormit dins de l’organisme. D’aquesta manera, el VIH seria visible per al sistema immunitari, que el podria destruir.

Cal més finançament

“El que estem fent és combinar estratègies per arraconar el VIH en un futur. El VIH és un virus molt plàstic, muta molt, s’amaga del sistema immunitari i és molt difícil eliminar-lo. Intentem utilitzar diferents estratègies per despertar-lo, trobar-lo i eliminar-lo. I necessitarem aproximacions combinades per eliminar el virus del cos”, assegura Roger Paredes, investigador del grup de genòmica microbiana de l’IrsiCaixa i metge de la unitat de VIH de l’Hospital Germans Trias i Pujol. En aquest sentit, Clotet recorda que la vacuna és part de l’estratègia que permetrà arribar a curar, “però no és la solució”. “Caldrà combinar diverses coses”. El director de l’IrsiCaixa creu que d’aquí a deu anys potser es podrà fer una “prova de concepte” que combini totes aquestes estratègies. Però per fer-ho calen més temps i més diners. “L’única manera d’anar més de pressa és tenir els diners per fer estudis paral·lels que combinin l’un amb l’altre, però els diners ara no hi són”, admet Clotet.

Una altra de les estratègies per arraconar el virus del VIH passa pel microbioma. La infecció pel VIH altera la composició de la microbiota intestinal, i fa que alguns dels bacteris que habiten el nostre intestí es perdin. L’objectiu és restablir aquests bacteris, ja que un microbioma favorable pot millorar la resposta del sistema immunitari a la vacuna contra el VIH fent-la més efectiva per eliminar el virus de l’organisme. “El microbioma es pot alterar per diferents motius i el VIH n’és un. I pensem que modificant el microbioma ajudarem a disminuir la inflamació crònica dels pacients amb VIH”, explica Roger Paredes. Aquesta inflamació crònica s’associa amb l’aparició de malalties cròniques com la diabetis o malalties cardiovasculars. També s’està investigant si la composició del microbioma podria influir en la transmissió del VIH. A Catalunya, 33.600 persones viuen amb el VIH. Paral·lelament a la recerca, és vital el diagnòstic i el tractament precoç. “Si poguéssim diagnosticar i tractar tothom, l’epidèmia podria disminuir a nivells mínims”, indica Paredes. La majoria de nous diagnòstics són en homes que tenen sexe amb homes. És per això que els professionals consideren vital que s’aprovi la pastilla de profilaxi de preexposició (PrEP) per ajudar a reduir dràsticament la incidència del VIH, sobretot en el col·lectiu homosexual.

Dos nous diagnòstics al dia durant el 2016

L’any 2016 es van notificar 781 nous diagnòstics de VIH a Catalunya, la qual cosa representa dos diagnòstics al dia i una taxa de 10,9 casos per cada 100.000 habitants, una de les més elevades de la Unió Europea. Els homes han representat un 86% del total de casos, la mitjana d’edat ha sigut de 37 anys i un 40% tenien entre 30 i 39 anys. La principal via de transmissió entre els nous diagnòstics és la sexual, amb un 84% dels casos, seguida de la via endovenosa, amb un 7% dels casos. El nombre de casos de VIH per 100.000 habitants s’ha mantingut estable en l’última dècada, tot i que en els homes s’observa un augment d’un 10% en el nombre de nous diagnòstics, mentre que en les dones hi ha un descens d’un 40%. En els últims deu anys es manté l’increment de diagnòstics en homes que tenen sexe amb homes (44%), mentre que en els homes heterosexuals es manté el descens (-36%). La proporció més gran de diagnòstics tardans es va observar en homes i dones heterosexuals. “Hi ha més retard en el diagnòstic perquè tenen menys percepció de risc i triguen més a fer-se la prova”, diu Jordi Casabona, director del Centre d’Estudis Epidemiològics sobre les ITS i Sida de Catalunya (CEEISCAT).

stats