L’estiu no acabarà amb el coronavirus

BarcelonaLa feliç ocupació de les terrasses i la tendència a la baixa de les xifres de nous contagis i hospitalitzacions poden donar la sensació que l’epidèmia de covid-19 està a la fase final. I aquesta sensació deixa una pregunta en l’aire: quan es podrà donar per acabada? En temps de pandèmia, però, ja se sap que les preguntes fàcils no acostumen a tenir respostes clares. Segons l’Organització Mundial de la Salut (OMS), una pandèmia es produeix quan una malaltia afecta més d’un continent i hi ha transmissió comunitària, és a dir, quan els casos no afecten només persones que venen de fora. Per tant, quan deixin de complir-se aquestes condicions es podrà donar per acabada la pandèmia, una situació encara molt llunyana.

En canvi, en una àrea geogràfica concreta com ho són els països, quan una malaltia es propaga com ho ha fet el covid-19, es parla d’epidèmia. Però ¿quan es pot considerar que una epidèmia s’ha acabat? “Pel que fa a la grip, quan es detecten 100 casos nous per cada 100.000 habitants es considera que la situació és epidèmica”, explica Cristina Masuet, epidemiòloga i cap del servei de medicina preventiva de l’Hospital Universitari de Bellvitge. “Però els valors per qualificar una situació d’epidèmia depenen de cada malaltia”, afegeix. I el covid-19 encara no es coneix prou per delimitar aquest llindar amb precisió.

La possibilitat d’un rebrot

Al primer curs d’epidemiologia s’ensenya que la propagació d’una malaltia depèn en gran mesura del nombre mitjà de persones a qui contagia un infectat, l’anomenada taxa de contagi. Si aquest valor és inferior a 1, l’epidèmia està sota control i el nombre de casos es redueix. Per sobre d’1, els casos augmenten i l’epidèmia es pot descontrolar. En els cursos posteriors, però, es veu que la realitat no és tan simple. De fet, a Catalunya fa uns dies que la taxa de contagis presenta oscil·lacions importants. “Quan els valors són baixos, hi ha molt de soroll a les dades”, explica Clara Prats, investigadora del grup del grup de biologia computacional i sistemes complexos de la Universitat Politècnica de Catalunya. (Val a dir que a aquest soroll també hi contribueix el desgavell de les últimes setmanes en la notificació de les dades oficials).

Prats i els seus col·laboradors han definit una sèrie d’indicadors per seguir l’epidèmia i preveure la tendència que tindrà a curt termini. “Sobretot ens fixem en la taxa de contagi i en l’anomenat creixement potencial efectiu (EPG), que depèn del valor de la taxa de contagi i de la incidència acumulada en els últims 14 dies”, explica la investigadora. En aquests moments “estem en una tercera fase de l’epidèmia -afegeix-, després de la pujada fins al pic i la baixada. I, en aquesta fase, amb un nivell baix de casos qualsevol pertorbació pot generar un nou brot, com ha passat amb la festa d’aniversari de Lleida”. Per això la feina del seu grup de recerca se centra ara a analitzar petites anomalies en les dades que puguin indicar la possibilitat d’un rebrot. “Amb el nostre model també podem predir si un nou brot es pot descontrolar amb més facilitat”, diu. “És més fàcil que un brot es descontroli a Barcelona, per exemple, que no pas a Lleida”, constata.

Dos paràmetres a valorar

Prats també explica que el criteri per detectar brots el marca l’augment coordinat d’aquests dos paràmetres. “Recentment, a les Terres de l’Ebre ha augmentat dues vegades la taxa de contagi però no l’EPG i, per tant, no s’hi ha produït cap brot”, afirma. “A Lleida, en canvi, va augmentar la taxa i al cap de pocs dies va augmentar l’EPG”, constata. A parer de la investigadora, l’escenari més probable en les properes setmanes a Catalunya “és arribar a un nivell basal aproximat d’uns 40 casos nous diaris, una situació semblant a la d’Àustria, a partir de la qual poden haver-hi petits brots com el de Lleida”.

El SARS-CoV-2 encara és un virus força desconegut que ha causat una situació inèdita, cosa que dificulta qualsevol tipus de pronòstic a mitjà i llarg termini. “El problema és que amb les dades que tenim és molt difícil fer prediccions”, explica Salvador Macip, metge i investigador de la Universitat de Leicester i la Universitat Oberta de Catalunya, i autor del llibre Les grans epidèmies modernes, editat per La Campana. A més, afegeix, “no es pot predir quan hi haurà un rebrot perquè depèn de molts factors, entre els quals hi ha la naturalesa del virus, que coneixem poc, i el comportament de la gent, que és força aleatori”.

Els últims estudis sobre episodis de contagi han comprovat que el contagi a l’aire lliure és menys probable que en espais interiors, cosa que podria indicar una possible tendència en l’evolució de l’epidèmia. “Estem veient que, per ara, el desconfinament no està produint un augment de casos i, per tant, és probable que a l’estiu, amb l’ajut de la temperatura, la distància social i la conscienciació de la gent, hi hagi menys casos, però que tornin a augmentar a finals de tardor i principis d’hivern”, explica Masuet. “La clau és entrar a l’estiu amb el mínim nombre de casos possible, i llavors, si la calor i l’aire lliure hi ajuden, pot ser que la probabilitat de contagi sigui més baixa, però en qualsevol cas el virus no desapareixerà i ens haurem de seguir protegint”, adverteix Macip.

El poder col·lectiu

Si a la tardor o a l’hivern ha d’arribar el que es coneix com a segona onada de covid-19, és lògic preguntar-se si la situació pot assolir els nivells dels mesos de març i abril. “És difícil predir com serà la segona onada -diu Macip-, però en la grip del 1918, per exemple, va ser més forta que la primera”. “En pandèmies més recents, la força de la segona onada depèn molt de com és el virus i de com hi reacciona la societat”, afegeix. Segons Masuet, “coneixem el virus des de fa cinc mesos i, per tant, no tenim experiència per predir la magnitud del que passarà”.

En tot cas, la gravetat d’una futura onada dependrà de com preparada estigui la societat en general i el sistema sanitari en concret. “Aquest virus té una taxa de contagi superior al de la grip i, per tant, quan apareguin casos nous és molt important detectar-los aviat i aïllar-los”. En aquests moments, doncs, el rastreig i aïllament dels contactes dels nous infectats és una activitat fonamental, una tasca de la qual s’encarreguen 200 persones a Catalunya. En aquest sentit, Macip argumenta que “ara tenim tests, els casos nous s’estan detectant aviat i els hospitals estan més preparats. Per tant, és probable que la segona onada no sigui tan forta com la primera”. Per altra banda, “tot i que la població immunitzada és poca, es tracta d’una població vulnerable que ja no seria infectada, de manera que això podria ajudar a rebaixar la magnitud d’aquesta segona onada”, apunta Masuet.

Segons la metge, “fins que no hi hagi una vacuna el virus serà endèmic”, és a dir, produirà un degoteig constant de casos. “A l’estiu també hi ha casos de grip”, recorda. Per tant, “és molt difícil pensar que en dues o tres setmanes arribem a no tenir cap cas nou de covid-19”, afirma. Sense vacuna ni tractaments amb una eficàcia definitiva, el control del virus depèn en gran mesura de tots els individus que formen una població. Segons Macip, “els contagis depenen de la conscienciació social, per la qual cosa cal evitar totes les situacions de risc possibles”. “El factor més important a l’hora d’evitar un nou brot és el comportament de la població”, confirma Prats.