2022: l'any de l'estiu etern fulmina el rècord de temperatura a Catalunya

BarcelonaJa fa dècades que l'escalfament global i els rècords constants de temperatura omplen titulars, però la situació que s'ha viscut aquest 2022 al Mediterrani occidental i en general al sud-oest d'Europa suposa un senyal d'alerta com pocs hi ha hagut en les últimes dècades. Durant anys, al nostre país qualsevol període llarg de temperatures altes s'ha estat posant en comparació amb l'extremadament calorós estiu del 2003, però la situació d'aquest any deixa molt enrere aquest referent de principis de segle.

El Meteocat ha confirmat aquest dilluns que el 2022 passarà a la història com l'any més càlid des que hi ha registres a Catalunya amb molta diferència. L'anomalia de temperatura en respecte del període 1950-2022 s'ha situat en 2,5 graus, una dada que supera per una diferència de gairebé un grau qualsevol precedent.

La setmana passada des de la secció de Meteorologia de l'ARA ja us avançàvem una dada molt similar fent un càlcul a partir de valors de 15 observatoris de Catalunya. Fins ara, els anys més càlids s'havien anat decidint per escasses diferències, fins al punt que el 2006, el 2011, el 2014, el 2015 i el 2020 estaven pràcticament igualats i era difícil determinar quin havia sigut l'any més càlid a Catalunya des que hi ha registres, però aquest any no només se superaran totes aquestes dades per dècimes de grau sinó que fins i tot estaran un grau sencer per sobre. El 2022 ha estat un grau més càlid que qualsevol altre any com a mínim des del 1950 a Catalunya. Pot semblar una diferència que no impressiona, però quan es posa la dada d'aquest any en comparació amb la resta el salt es fa difícil de creure.

L'excepcionalitat del 2022 es va manifestar sobretot entre maig i setembre, mesos que consecutivament van ser rècord o es van quedar a tocar de ser rècord a Catalunya, però la tardor també va ser exageradament càlida: l'octubre també va batre rècords i el novembre es va quedar ben a prop de superar els valors més alts des del 1950. Són càlculs fets a partir de dades de 15 observatoris; amb més estacions la imatge pot canviar sensiblement, però el decorat és el mateix.

El fet que tant maig com octubre fossin els més calorosos mai registrats ha provocat una sensació d'estiu de sis mesos que les dades reafirmen. A partir d'informació de 84 estacions del Meteocat, aquest any hi ha hagut gairebé 5.700 superacions de 30 graus, una dada que per si sola no diu res però que un cop més, comparada amb les d'anys recents, torna a semblar gairebé impossible. La dada del 2022 més que dobla la mitjana de l'última dècada i supera àmpliament les prop de 4.000 superacions de 30 graus del 2019, que fins ara havien sigut el valor més alt.

No ha passat a tot arreu igual. A escala global el 2022 està encaminat a ser el sisè any més calorós que s'hagi registrat al planeta, relativament lluny, per tant, del rècord absolut. El fet que any hagi estat marcat per una situació persistent de la Niña, aquest fenomen que fa que algunes regions del Pacífic estiguin força més fredes del normal, pot haver estat un factor clau en aquesta relativa suavitat de la temperatura del planeta. Els anys del Niño solen ser anys de rècords de temperatura planetària, mentre els anys de la Niña afavoreixen una temperatura global sensiblement més baixa. Tant el Mediterrani occidental com altres països de l'oest d'Europa com França o el Regne Unit han sigut dels més afectats per la persistència de les altes temperatures del 2022; no en va aquest quedarà marcat per sempre més com l'any en què Londres va arribar als 40 graus primer cop.

Greu sequera

Tanquem un any en què la sequera s'ha consolidat i en alguns casos s'ha agreujat de forma clara. La precipitació sempre té un comportament molt més irregular que la temperatura, però algunes dades d'aquest any són realment significatives: l'Observatori Fabra de Barcelona està a punt de registrar l'any més sec de la seva història centenària, un rècord que sobreescriurà el ja registrat l'any passat. Aquest any han caigut només 308 l/m² al Tibidabo, és a dir, tant el 2021 com el 2022 han sigut més secs al Fabra que qualsevol altre any des del 1914. De fet, la sèrie històrica de Barcelona recuperada pel Meteocat permet saber que per trobar un any més sec a la ciutat cal remuntar-se fins al 1835, any en què van caure només 294 l/m².

La costa i el prelitoral centrals són l'epicentre d'una sequera que és molt més extensa i que fa més de dos anys que dura. Tot i que les pluges d'aquest mes de desembre han maquillat les dades i han alleugerit la set d'alguns conreus a Ponent, les reserves dels embassaments de les conques internes no han parat de baixar durant la tardor i ara el nivell dels pantans se situa ja poc per sobre del 31% en un context, a més, d'escasses reserves de neu a les muntanyes. A Ulldeter, al naixement del Ter, en tot l'any han caigut 883 l/m²; és el primer cop com a mínim des del 2012 en què en aquest punt del Ripollès la pluja total de l'any no arriba a 1.000 l/m². El 2022 també quedarà marcat com l'any de la fortíssima pedregada a la Bisbal d'Empordà. El 31 d'agost una tempesta aïllada va descarregar pedres de fins a 10 cm de diàmetre. Des que el 2002 el Meteocat va començar a fer seguiment d'aquest tipus de fenòmens, mai s'havia mesurat pedra més grossa de 7 cm.

La previsió fa pensar que a llarg termini, de cara a la part central del mes de gener, és possible una situació que torni a afavorir les pluges al Mediterrani, com ja va passar en alguns moments de la tardor en què el País Valencià i les Balears van rebre molta més aigua que Catalunya. De moment les perspectives de pluja són tímides, però com a mínim hi ha símptomes d'alguns canvis en la dinàmica atmosfèrica a partir de Reis. És més segur que el fred tornarà durant els primers dies del 2023. Segurament al voltant del cap de setmana de Reis tindrem el fred més destacable des de mitjans de desembre, però la incertesa de cara al tram central de gener encara és alta. És poc clar si arribarem als dies habitualment més gèlids de l'hivern amb un fred més viu o si seguiran arribant masses d'aire càlid.