Societat04/04/2020

Un estiu educatiu per indemnitzar els infants

El sector reclama activitats gratuïtes per revertir les desigualtats a causa del confinament

Laia Vicens
i Laia Vicens

BarcelonaAl món hi ha mil cinc-cents milions de nens que ara no van a l’escola. A Espanya són 10 milions. A Catalunya, més d’1,5 milions. El cost educatiu, social i emocional que suposarà per als infants el confinament és ara mateix inquantificable, però els experts donen per fet que serà molt més alt per als alumnes més vulnerables, que no tan sols no tenen ordinador o mòbil per fer feina sinó que durant setmanes no rebran pràcticament cap estímul educatiu ni cultural. Amb el risc evident que el tancament de les aules se solapi amb la desconnexió de les vacances d’estiu, ja hi ha veus que demanen allargar el curs escolar o començar el que ve abans del previst.

“No seria absurd treballar durant tot el juny, algunes setmanes de juliol i començar el curs l’1 de setembre”, proposa el Col·lectiu d’Escoles contra la Segregació, un grup d’AMPAs i famílies d’alta i màxima complexitat. La idea, però, no genera prou consens en la comunitat educativa i, de fet, el departament d’Educació ha tret importància a no acabar els temaris. No és el més urgent ni important. El sector veu més viable aprofitar l’estiu per indemnitzar els alumnes per les setmanes que han estat sense escola. “Calen reforços vacacionals durant el mes d’agost adreçats específicament a l’alumnat més vulnerable: colònies formatives, casals d’estiu i accions de lleure que puguin compensar curricularment les desigualtats que pateixen aquests alumnes”, afegeix el mateix Col·lectiu d’Escoles contra la Segregació. Aquesta és la clau.

Cargando
No hay anuncios

Normalment els casals s’acaben a finals de juliol, però aquest no ha de ser un estiu normal. “Allargar el curs és desaconsellable per inviable, però hem de fer tot el que es pugui perquè l’estiu s’assembli al màxim a un allargament o una anticipació del curs vinent en termes d’oportunitats, horaris, gratuïtat de les activitats i professionals de l’educació implicats”, planteja Miquel Àngel Alegre, cap de projectes de la Fundació Jaume Bofill.

Ens hem d’imaginar un catàleg d’activitats impulsades de les escoles, centres cívics, ateneus, biblioteques i ajuntaments, dinamitzades per professionals i voluntaris i finançades per l’administració. “Alguna cosa hem de fer perquè, si no, arribaran les desigualtats, tant en termes acadèmics com de competències emocionals. A l’escola, de manera deliberada o no, s’aprèn a treballar en grup, a gestionar els conflictes i les emocions, a planificar-se o autoregular-se. Això ara es perdrà i cal compensar-ho”, afirma Alegre.

Cargando
No hay anuncios

Hi ha precedents per inspirar-se. Des del 2009, Free fun fridays ha aconseguit que els divendres dels mesos d’estiu els museus, acadèmies, centres d’art i fins i tot els zoos de l’estat de Massachusetts (EUA) estiguin oberts als alumnes i les famílies. Aplicar un programa semblant a Catalunya és el que projecta Educació360, la plataforma que treballa per millorar l’equitat en l’accés a les activitats fora de l’escola. La directora de l’entitat, Fathia Benhammou, explica que l’objectiu és que els infants arribin al setembre “emocionalment forts”. “Imaginem uns programes becats de juny a setembre amb una part acadèmica”, afirma.

Les entitats de lleure ja s’han posat a treballar: a Fundesplai han engegat una gran campanya perquè cap nen quedi sense colònies i en què els monitors de lleure i els de menjadors poden tenir un paper protagonista. L’Associació Catalana d’Empreses del Lleure, l’Educació i la Cultura ja ha demanat que el sector tingui accés a ajudes per compensar els 10 milions de pèrdues per les cancel·lacions del març i l’abril.

Cargando
No hay anuncios

Educació 360 també ha buscat la complicitat dels ajuntaments per garantir que l’impacte no es limiti a l’infant. “Cal donar orientació a les famílies perquè puguin implicar-se en l’acompanyament”, diu Benhammou. El risc de no fer-ho és gran: “Hi ha recerques que han constatat que poden arribar a haver-hi tres anys de diferència en acabar la primària en funció de si els alumnes han tingut estímuls a banda de l’escola, com les extraescolars o l’orientació de les famílies”. Si amb un mes sense escola ja hi ha qui es posa les mans al cap, què pot passar si són cinc mesos?

La implicació dels municipis

Per fer-ho possible, els actors educatius admeten que falta finançament i voluntat de coordinar-se. Sobre la primera qüestió, tothom mira al Govern i a l’Estat. “S’han de posar les piles i finançar els ajuntaments. Ha de ser la inversió número 1”, apunta Jordi Collet, professor de sociologia de l’educació a la Universitat de Vic. I sobre la coordinació, apunten als municipis, que són els que tenen els contactes i el coneixement del teixit associatiu. Collet creu que calen polítiques universals que arribin a tots els alumnes i també específiques centrades en els infants més vulnerables, als quals s’acompanyi a aprendre anglès o a fer deures. I cal buscar la complicitat de tothom: d’escoles a serveis socials, de clubs esportius a oratoris religiosos. “Cal atacar per terra, mar i aire perquè no perdin ja tres mesos sinó mig any d’escola. Val diners, però més car és tenir més supensos i repetidors el curs que ve”. Després de l’emergència sanitària i laboral, tocarà l’educativa.