“Ens estimem l’escola”

Estimada Esther, primer de tot vull dir-te que, encara que la nostra escola sigui petita, per dins en realitat és molt gran; les persones la fan gran. És una escola rural, de poble, i per això som tan pocs nens i nenes. M’agrada perquè és al costat d’una església molt maca i perquè té un pati petit però molt divertit.

El jardí que tenim a fora de l’escola, amb la bassa plena de peixos petits, la fa encara més maca, i el jardí d’infants, ple de nens i nenes cada tarda, l’omple de vida. M’encanta tenir un llit elàstic al pati i saltar fins a suar les parpelles. Ah, i les golfes, on hi tenim la biblioteca amb un sofà: és un lloc on puc llegir i compartir moments amb els meus amics. Penso que el que m’agrada menys del pati és la caseta, perquè no hi ha gaire espai a dins. Què et sembla, la podríem fer més gran? També m’agradaria fer l’escola més gran i que visualment sigui més interessant per als nens i nenes, amb més pintures a les parets i el pati.

El que em fa pena cada any és que els nens i nenes de sisè marxin de l’escola, això de no veure’ls cada dia em costa. I una cosa que no m’havia passat va ser la tristor de tenir l’escola tancada; perquè si en un primer moment pensava que a casa estaria bé, quan van passar els dies de confinament allò es va fer interminable. Espero que no torni a passar mai més.

Una abraçada,

Gael Ruzafa Knight. Escola Sant Esteve. Valls de Torroella

Hola, Gemma, m’agrada molt la meva escola. Aquí em sento com a casa, protegida, i sento que aquí ningú no em pot fer mal, em sento molt feliç. Estimo molt l’escola. Aquí sento que puc plorar, puc somriure, puc ser jo. Sense l’escola no sé què faria. Però m’agradaria canviar el comportament d’algunes persones com les que volen fer mal o ofendre la gent. A l’escola gairebé mai em sento trista, quasi sempre estic molt feliç. Els meus amics i amigues m’ajuden en tot, són els millors. I tu Gemma, no sé què dir: ets la millor professora del món!!! Ets molt simpàtica i ajudes a tothom. T’estimo molt a tu i a tota l’escola.

Un petó

Alba Bianchi, 4t. Escola Sagrat Cor Ribes. Barcelona

Estimada Teta, porto tota la meva vida en aquesta escola i penso que és la millor! No és ni molt gran ni molt petita, i això m’agrada. No visc gaire lluny i això em facilita les coses. A l’escola m’hi sento com a casa meva. M’encanta!

Durant el confinament, he trobat a faltar la meva classe, els companys de la meva classe, perquè hem estat molt de temps sense veure’ns físicament i això em va posar una mica trist.

Ara que ja podem anar a l’escola, hi vaig molt content i m’ho passo molt bé! No tinc gaire cosa a dir de l’escola. Només que m’ho passo d’allò més bé! Fem activitats de grup, utilitzem els chromebooks, juguem plegats, ens fem bromes, llegim un munt, treballem i aprenem moltes assignatures diferents.
A l’escola tinc molt bons companys! Som una classe molt divertida i xerraire. Sovint ens fem bromes i ens expliquem acudits que no pot entendre ningú més. Cadascú té una personalitat especial i tots plegats fem un bon equip. Som tan apassionats que a vegades ens molestem els uns als altres. M’agradaria que no ens enfadéssim ni una miqueta entre nosaltres. Som tan bons amics… som la millor classe de totes.

Gràcies, Teta, per divertir-nos, ensenyar-nos i per tenir tanta paciència amb nosaltres! Ens agrada molt que siguis la nostra mestra!

Ian Bautista, 5è. Escola FEDAC Salt

“Segur que cuides la gent gran tan bé com a nosaltres”

Tu vas ser el meu professor de 5è de primària al Patronat Domènech, una escola petita on ens coneixíem gairebé tots. Abans de tenir-te de professor ja sabíem que ens agradaries molt.

Vam tenir molta sort perquè el nostre curs va ser l’últim que vas fer abans de jubilar-te.

Havies passat molt temps amb nens i nenes i ara volies canviar: et dedicaries a cuidar la gent gran. Com et va amb ells? Són tan entremaliats com nosaltres?

Era divertit fer les classes amb tu i era millor no veure’t enfadat! No et posaves vermell, ni et sortia fum del cap, però gairebé! Ens feies una mica de por. Fèiem pocs exàmens, per no dir cap, cosa que m’agrada molt. Ens anaves donant fitxes numerades i si les acabàvem ens donaves feina extra. En aquesta escola tothom anava al seu ritme i assolia adequadament.

Els divendres ens tornaves les feines corregides, que per estar bé havien de tenir el senyal de la guineu, i després les arxivàvem. Ens engrescaves a aprendre coses noves. Preparàvem un tema, l’explicàvem a la resta de la classe i després fins i tot fèiem una prova que seguidament corregíem nosaltres mateixos. Una altra cosa que m’agradava de tu és que si havíem dormit malament, estàvem enfadats o simplement no volíem fer feina, ens deies: doncs no la feu, no passa res. Ara, o fas la feina a classe o la fas de deures.

Sèiem en grups de 3 o 4 alumnes i en un racó hi havia l’apartament: una taula aïllada on anàvem, voluntàriament, quan estàvem cansats o volíem estar sols. Llavors m’agradava, però ara el que trobo a faltar és compartir taula amb els amics i xerrar a classe. Vas compartir la tutoria amb la M. José i ara canviem de professor a cada classe. Si t’agrada el professor ja el pots tenir tot el dia!

Tenies un pòster d’animals del bosc i t’agradaven molt els ocells. Quan arribava l’estiu treies el xuf-xuf, un esprai amb aigua per refrescar-nos. El que més m’agrada de tu és que feies coses per divertir-nos i aprendre alhora.

Segur que cuides la gent gran tan bé com ens cuidaves a nosaltres!

Una forta abraçada.

Laia Blancafort Guardiola, Institut Jaume Balmes. Barcelona

Fa un dia gris i fred, és l’hora del pati o, com dic jo, del patir. Jec al meu solitari banc, com de costum, defugint la presència de qualsevol persona. Els pins em protegeixen i em fan companyia. No necessito cap presència més al costat. Ningú m’estima, aquí on he anat a parar. Tot és massa gran per a mi. La cistella de bàsquet em dona l’esquena, com tothom. Les imponents porteries són plenes de persones amb ganes d’enviar-me a un altre planeta, tan sols amb la intenció de no veure’m mai més. Els nois i noies que juguen a les llunyanes pistes de bàsquet directament no saben ni que existeixo.

Sota el porxo no fan més que criticar-me. ¿Enteneu per què vull estar sol? Tots els nois m’odien i les noies em tenen fàstic. Els professors es queden de braços plegats. La gent es porta així amb mi perquè l’humà és un ésser egoista i covard, que té por de tot allò fora del comú.

No tothom s’emporta bons records de l’escola. Hi ha persones que mai tornarien a l’escola, perquè els seus companys i professors els van fer viure inferns en vida. Si des de l’escola es fessin activitats d’empatització amb tots aquells que són diferents, com per exemple activitats on tothom es trobi en les condicions d’aquella suposada persona, potser tots plegats ens adonaríem de com ho passen de malament alguns. Potser ho veuríem d’una manera diferent, perquè tots som humans, i aquests tractes et poden fer passar una vida infrahumana.

Sigueu agradables amb les persones, perquè no es mereixen que les tracteu malament pel simple fet de ser diferents, perquè vosaltres podríeu acabar com ells.

Per sort, la història que acabo d’explicar no tracta del meu cas. Em sento molt afortunat d’haver pogut gaudir de cada moment de la meva educació. Em sento afortunat de tenir companys i professors que sempre hi han sigut per ajudar-me. Gràcies a tots, espero que vosaltres pugueu viure una meravellosa experiència a l’escola, igual que jo, perquè tots hi teniu dret, o n’hauríeu de tenir.

Martí González, Centre Prats de la Carrera. Palafrugell

Benvolgut director, t’escric aquesta carta perquè durant aquest temps he estat reflexionant sobre tot el que hem passat, el que hem viscut i estem vivint. Han passat moltes coses, hem descobert moltes coses i una de les més importants és l’escola. Ens hem adonat que l’escola no és només un edifici sinó que és un espai on convivim amb les persones dia rere dia, i en tot aquest temps ens hem estat veient a través d’una pantalla sense poder saber el que és tenir contacte físic amb els altres.

En el confinament, tothom ho va passar molt malament, moltes famílies van patir molt econòmicament o van estar molt angoixades al seu pis o casa sense poder sortir. Però també hi va haver coses bones que vam experimentar, com per exemple passar més temps amb la família. Era tot molt estrany. Degut al coronavirus, no podíem veure els avis, tiets, tietes, però no tot era dolent. Hem descobert moltes coses que abans no sabíem fer.

Per una altra part, la natura ha pogut recuperar-se i s’han vist animals en grans ciutats, cosa que no havia passat mai, i la contaminació també sembla que s’ha reduït durant el confinament.

Jo, personalment, en el confinament vaig trobar molt a faltar el contacte amb la natura i amb la gent que m’envolta i que és important per a mi.

La meva conclusió és que hem de valorar tot el que tenim, tant les persones com els objectes, i adonar-nos que l’escola és un lloc molt important per a nosaltres, on ens retrobem amb els companys i els nostres professors i podem fer el camí de la nostra educació plegats.

Atentament,

Jordi Buquet, 12 anys, Escola Sant Jordi Vilassar de Dalt

Fas la feina més important,
al preu menys alt
ens lliures de la ignorància.
a canvi de la nostra constància.

Els qui ja t’han passat, entre nostàlgies t’enyoren,
els qui encara no hi han arribat, amb impaciència esperen,
i els que ara estem amb tu
ens oblidem de la teva importància, les tardes que ens desesperes.

Construeixes vides senceres,
crees llaços entre persones,
destrueixes intoleràncies
i, el més important, fas que pensem.

Debatem, reflexionem, col·laborem,
compartim, socialitzem, aprenem
i, escola, t’escric perquè, encara que no sempre ho demostrem,
t’estimem.

Arnau Montroi, 14 anys, 3r d’ESO, Institució Montserrat. Barcelona

Benvolgut Joan, em proposen que t’escrigui una carta per explicar-te com veig l’escola. Quan m’ho han comentat, m’ha vingut aquell dia del mes de març de 2014 quan per primera vegada vaig posar els peus en aquesta escola. Només de visitar-la vaig dir als pares: “A mi, aquí, no m’hi porteu mai!” Doncs ves per on, aquí em trobeu!

Aquell dia vaig veure una escola gran, grisa, amb molts passadissos, podria dir laberíntica. Doncs avui és el meu espai; gran, però agradable. Grisa potser per fora, però quan ets a dins és reconfortant. Laberíntica, però em dona seguretat. Encara que últimament les classes poden arribar a ser molt i molt fredes, que amb això de tenir les finestres obertes per ventilar el covid sembla que em prepari per anar a una expedició al pol Sud!

Aquell dia vaig conèixer algun professor que ens va ensenyar les instal·lacions. Vaig pensar que eren molt seriosos i molt correctes i, efectivament, ho sou; però us heu convertit en uns professors propers i fins i tot podeu ser d’allò més divertits. No tots, esclar, però la majoria!

Quan parlo de professors sempre recordo quan vaig començar el primer curs. Vaig tenir problemes amb els companys perquè m’acceptessin, i el suport que vaig rebre de l’escola va ser molt important per a mi. Allà van desaparèixer totes les pors que tenia. Allà vaig saber que era el lloc adient, com ho ha sigut per a la meva germana.

Ja saps que ara ens han aplicat unes mesures de seguretat que són una mica estrictes, però jo en tinc una que és molt útil per a mi. Una bona estratègia perquè no ens contagiem és separar les taules 1,5 metres, tot i que a mi no em serveix per no contagiar-me del virus sinó que em serveix per no parlar ni distreure’m amb els companys, ja que jo fins i tot soc capaç d’arribar a xerrar amb una paret!
Bé, i no parlem de com veig el futur de les escoles. Me les imagino amb moltes més classes interactives, que ara ja en fem alguna però m’agradaria que es potenciessin més aquest tipus de classes; per a mi és un mètode d’aprendre molt divertit i així aprenc més les coses.
M’acomiado de tu i espero trobar-te algun dia per aquests llargs passadissos on et recomano portar jaqueta! A veure si em pots reconèixer encara que anem tots tapats de la cara.

Una abraçada.

Roger Font Serrabassa (3r d’ESO), Escola Vedruna Escorial. Vic

Estimada professora, l’escola per a mi és un espai obert i segur. És un lloc on em sento amb prou confiança per expressar-me tal com soc. Algunes vegades fa respecte, o fins tot por –com quan canvies d’edifici i et trobes totes les coses desconegudes, noves–, però alhora la trobes bonica, organitzada, familiar, un lloc on esperes que et recordin, on esperes deixar el teu granet de sorra. A vegades, també pot ser el lloc on vols estar, els dies de les excursions o de la teva classe preferida, o no, els dies que hi ha exàmens, però fins i tot pot ser un refugi, on deixes d’estar tancat a la teva habitació mirant una pel·lícula o llegint; d’alguna manera desconnectes d’aquelles quatre parets de casa on et passes tot el dia. Fas les sis classes del dia i et passa el temps volant. Crec que d’alguna manera l’escola forma part de mi i del meu creixement com a persona, ja que ha ocupat bona part de la meva vida, majoritàriament de la meva infància.

De l’escola, el que més m’agrada és la varietat de gent que hi ha. Cadascú pensa d’una manera diferent, vesteix d’una manera diferent, s’expressa d’una manera diferent. I malgrat això, et pots sentir acollit siguis com siguis. També m’agrada l’espai on és, enmig de la natura, entre grans camps i boscos, silenciós però alhora amb els sorolls que durant el confinament hem trobat tant a faltar: el soroll de les taules i cadires quan les arrosseguem, els soroll de tota la gent xerrant que sempre hi ha de fons, o el retolador lliscant per la pissarra.

Què canviaria de la nostra escola? És una bona pregunta. Avui crec que no en canviaria res. M’agrada tal com és actualment, gran, espaiosa, lluminosa, acollidora... Si hagués de dir alguna cosa, segurament serien algunes de les mesures contra el covid-19, però sé que és una cosa que no es pot canviar per la nostra salut i la de la gent del nostre voltant, i per això ho entenc. En un futur veig una escola enorme, canviada, però per dins igual, amb trossos de cada persona que ha passat per dins.

Una abraçada,

Judith Pitarch, 3r d’ESO, Escola Ginebró. Llinars del Vallès

Vaig arribar a l’escola el curs passat. Em trobo molt bé en aquesta escola. Em sento superbé i m’agrada molt perquè he après moltes coses noves. M’agrada perquè fem moltes activitats diferents, i la que més m’agrada és la de teràpia amb gossos perquè fem circuits i els cuidem. Són tan carinyosos! Trobo a faltar l’escola on anava abans perquè hi tenia moltes amigues, mestres i alguna persona especial. L’escola podria millorar el pati: jo me l’imagino més gran, amb gronxadors, un petit hort fet per nosaltres i un espai petit per plantar flors i plantes, com una floristeria.
Gabriela, 16 anys, CEE Doctor Ramon Suriñach (Ripoll