La tensió a Interior va fer que Estela posés el càrrec a disposició del conseller
Elena el va convèncer perquè fes marxa enrere, però les diferències sobre la governança del cos tensen la relació
BarcelonaLa relació entre el conseller d'Interior, Joan Ignasi Elena, i el comissari en cap dels Mossos d'Esquadra, Josep Maria Estela, és tan tensa que Estela va posar el càrrec a disposició del conseller a finals de l'estiu pels desacords en "la preservació de la governança interna del cos", segons ha pogut saber aquest diari. La cúpula d'Interior el va convèncer perquè no dimitís, però el conflicte continua obert. Tant és així que el cap del cos s'ha donat un temps per reflexionar si fer el pas i dimitir.
La col·lisió fa mesos que dura, pràcticament des que Elena va decidir apartar el major del cos, Josep Lluís Trapero, i altres comandaments com Toni Rodríguez, fins al desembre cap de la Comissaria General d’Investigació Criminal, i va situar Estela i el comissari Eduard Sallent a la prefectura. Segons fonts internes del cos, des d'un inici Sallent va establir una línia directa amb el poder polític que "sobrepassava les seves funcions".
La tensió es manté elevada i si fonts d'Interior centren les diferències en la "feminització" del cos, fonts dels Mossos parlen d'un intent d'ingerència política que va més enllà de la "raonable subjecció a les polítiques públiques com a policia democràtica". L'última evidència del deteriorament de la relació va ser aquest divendres, amb un nou xoc avançat per Efe i confirmat per l'ARA: Elena i Estela es van reunir per escollir els nous sis comissaris, i el cap del cos va defensar formar el seu equip amb quatre homes i dues dones. Elena, en canvi, era partidari d'escollir quatre dones i dos homes. Va pesar més la paraula del conseller. Ara, segons fonts del seu entorn, Estela sospesa la dimissió. Una gota més en un got d'aigua a punt de vessar. Aquest malestar no afecta només la figura d'Estela, sinó que s'estén per una part important del cos. Perquè el cap del cos vulgui seguir en el càrrec, segons apunten fonts del seu entorn, cal que es donin uns condicionants que fins ara no hi han sigut: "El comissari en cap ha de tenir capacitat de liderar i prendre decisions en els àmbits de la seva responsabilitat dins del cos, a nivell operatiu, en recursos humans i en política de comunicació”, afirmen les mateixes veus, que afegeixen que Estela no posa en dubte que els Mossos estan subjectes a les polítiques públiques, però insisteixen que la governança interna del cos s'ha de preservar.
Estela va marxar enfadat de la trobada amb Elena, però el conseller també. Li va sobtar que Estela no compartís que calien quatre dones per ajudar a feminitzar el cos, un dels principals objectius que ha verbalitzat el titular d'Interior des que ha arribat a la conselleria. Les quatre dones escollides havien obtingut la màxima puntuació, com tots els 12 finalistes, i Elena considerava lògic que fossin les escollides. Estela formava part del tribunal avaluador juntament amb el cap de la Comissaria Superior de Coordinació Territorial, David Boneta, i una psicòloga. Aquest últim xoc, juntament amb el conflicte intern amb Sallent, han portat a una crisi de confiança mútua: d'Elena en Estela i del cap del cos en el conseller.
Intromissió política
El conflicte ve de lluny. Fonts internes del cos denuncien que darrere de les paraules del departament de "rejovenir" i "feminitzar" el cos s'hi amaguen altres objectius, com situar comandaments que acceptin intromissions polítiques. Un fet que, segons les mateixes veus, trencaria la imparcialitat del cos i que Estela hauria intentat frenar. Al mateix temps, afirmen que existeix una línia de transmissió d'ordres polítiques excessiva que en "moltes ocasions contradiu decisions tècniques".
Aquesta sensació es remunta al relleu de Trapero i fins i tot abans. De fet, a la denúncia de Toni Rodríguez pel seu cessament com a cap de la Comissaria General d’Investigació Criminal. Rodríguez ha portat el seu relleu als tribunals i assenyala directament Sallent, a qui acusa d'intentar obtenir informació sobre causes judicials que afectaven polítics catalans com Miquel Buch, llavors conseller d'Interior, o Laura Borràs, presidenta del Parlament suspesa. L'intendent titlla el seu cessament d'arbitrari i només hi veu una explicació: "Desviació de poder".
L'últim conflicte pels sis nous comissaris és clau, ja que passaran a ser el màxim rang del cos si no es compta la figura del major, i Interior ha establert un calendari pensant en ells. Podran ocupar llocs de responsabilitat al desembre, quan acabin un curs, i per aquelles dates Interior preveu aprovar un decret de reestructuració per crear noves comissaries i situar noves cares als llocs de responsabilitat. Tot apunta que la prefectura –la direcció del cos– també patirà canvis. Aquest darrer xoc demostra que la situació als Mossos és delicada i que la direcció del cos penja d'un fil per com s'estan prenent les decisions. "Sense preservar la governança interna del cos", segons uns, o "per feminitzar-lo", segons altres.