Estàtua anunci: el Colom blaugrana, a l'ull de l'huracà

BarcelonaPoques vegades una simple samarreta del Barça havia despertat tantes asprors a Barcelona com la que, des de dimecres, llueix l'estàtua de Colom. L'acció publicitària que ha impulsat Nike, per mitjà de Media Planing Group, i que compta, òbviament, amb el consentiment de l'Ajuntament, ha encès el debat sobre la conveniència de posar publicitat en espais emblemàtics de la ciutat, com són els monuments. Per als grups de l'oposició, no hi ha marge per al dubte. Tots coincideixen a criticar la decisió de CiU -amb acusacions com la de "posar la ciutat a la venda", que li ha dirigit ICV- . Aquest reclam publicitari, però, també ha caigut com una bomba de rellotgeria a la directiva de l'Espanyol, que té clar que aquest gest "és la gota que fa vessar el got". Ho assegurava ahir el president del club, Joan Collet, als micròfons de RAC1. Defensa, com també els grups de l'oposició, que a l'hora d'exigir responsabilitats el culpable no és el Barça, sinó "l'Ajuntament". La nova imatge de Colom, a més, també ha obert interrogants entre publicistes i experts en urbanisme: on és el límit per a la publicitat?

A Barcelona el dubte pivota en l'ordenança municipal dels usos del paisatge urbà, que, en l'article 19, prohibeix de manera clara qualsevol publicitat "sobre els temples, els cementiris, les estàtues, els monuments, les fonts, els equipaments, els serveis públics, les zones naturals i els espais verds". I, de fet, a aquest article es va agafar el portaveu del grup municipal socialista, Gabriel Colomé, per acusar l'alcalde de la ciutat, Xavier Trias, d'haver "incomplert" la norma. Una acusació que l'equip de govern es va afanyar a negar, ordenança en mà. Justifica la decisió pels supòsits "excepcionals d'ús del paisatge", inclosos a la normativa, per autoritzar la publicitat en aquests espais.

El punt que fa, segons remarca CiU, que la col·locació de la nova samarreta del Barça en una estàtua tingui "interès públic" és que s'aprofita el moment en què Colom està en procés de rehabilitació. A més, per a l'ús excepcional també s'ha de garantir que es tracta d'una acció que tindrà una durada limitada (18 dies, en aquest cas) i que qui la impulsa té una obligació de reparació de l'impacte paisatgístic (l'empresa abonarà a l'Institut de Paisatge Urbà un import de 94.100 euros més IVA). L'Ajuntament cita altres exemples en els quals s'ha autoritzat la col·locació de publicitat en monuments o espais emblemàtics per contribuir a sufragar les tasques de rehabilitació, com ara les grans lones de Gas Natural que van ajudar a finançar les obres a la catedral, el 2004. El punt diferencial en el cas actual, en què el monument està en obres per evitar que s'hi repeteixin incidents com el de l'any passat, quan un grup de turistes es van quedar atrapats al mirador, és que els diners no aniran a sufragar aquests treballs, sinó a entitats socials, ja que el consistori té cedida l'explotació del monument a Colom a Turisme de Barcelona, que cobra un preu públic per les visites.

No es tanca la porta, a més, a estendre la pràctica a altres espais com la Sagrada Família, també en obres. "Si es plantegen actuacions que comportin un benefici per a la ciutat, és possible que ho féssim, encara que no s'ha proposat mai", defensava el tinent d'alcalde d'Hàbitat Urbà, Antoni Vives. El de l'estàtua de Colom, però, ha estat un projecte perseguit. Els responsables de la campanya apuntaven ahir, a Catalunya Ràdio, que feia set anys que perseguien, sense èxit, dur-la a terme. I xifraven el retorn econòmic provocat fins ara per la polèmica en més de 2 milions.

L'oposició insta a "rectificar"

L'ecosocialista Ricard Gomà demanava ahir a Trias que fes marxa enrere i retirés la macrosamarreta. Hi veu la prova que el govern de CiU té la ciutat com a "plataforma comercial a disposició del millor postor". També Jordi Portabella (UxB) hi detectava una "banalització de l'espai públic" i instava l'alcalde a "rectificar". I Alberto Férnandez Díaz insistia que cal "deixar clars" els criteris per a aquests processos. Més enllà de l'àmbit polític, la samarreta també va generar rebombori a les xarxes socials i en àmbits com el de la publicitat. "L'impacte és evident, però l'ús particular de caràcter comercial d'un bé públic és qüestionable", apuntava el professor de publicitat de la UAB Daniel Tena. L'argument a favor, assegura, podria ser defensar que no es tracta "de publicitat estrictament, sinó de la promoció d'una icona de Barcelona", però en qualsevol cas, té clar que caldrà estudiar-ne el marc legal. Per l'arquitecte i professor de la UPC Josep Muntañola, el que encén la polèmica és que l'ús del monument sigui amb finalitats comercials.