A presó un estafador multireincident amb cinc ordres judicials de detenció pendents

BarcelonaEls Mossos d'Esquadra han detingut un estafador multireincident que acumulava cinc ordres judicials de recerca i detenció emeses per diferents jutjats. Els agents el van sorprendre diumenge passat a l'interior d'un autocar i sospiten que estava fugint, ja que portava maletes i documentació per sortir de territori nacional. Els Mossos ja l'havien detingut 16 cops des del 2010. Estava especialitzat en diferents tipus d'estafes, també a l'estranger. Per cometre-les simulava tenir un elevat poder adquisitiu i anava ben vestit. Tenia grans habilitats comunicatives i havia publicat a les xarxes socials un currículum fals per si les possibles víctimes buscaven informació sobre ell. Es calcula que podria haver estafat un centenar de persones. Té 39 anys i és de nacionalitat espanyola.

En la majoria dels casos la seva estafa consistia en la compravenda de vehicles de segona mà utilitzant tècniques diferents. Primer va començar amb l'engany del sobre buit, després amb xecs bancaris falsos, i finalment fent transferències amb el seu mòbil a la víctima i enviant-li un justificant fals d'aquesta transferència.

En el cas de la tècnica del sobre buit, primer s’interessava per la compra d’un cotxe de segona mà. Contactava amb la víctima que venia el seu cotxe per formalitzar l’operació, i com a comprovant d’haver abonat el preu de compra, mostrava a la víctima un rebut emès pel caixer automàtic on teòricament havia abonat els diners de la compra dins d'un sobre. En realitat l'ingrés no s'efectuava perquè l'estafador introduïa el sobre buit.

Quan la víctima s’adonava que l’ingrés no s’havia dut a terme l’estafador al·legava problemes de l’entitat bancària i sempre donava excuses per tornar a quedar. Mentrestant, contactava amb una nova víctima per vendre-li el vehicle que acabava d’adquirir de manera fraudulenta.

També se'l relaciona amb altres tipus d’enganys, com ara l’estafa de 6.000 euros per no pagar l’estada a un hotel de luxe a Barcelona, l’accés a un portal de cites en què va utilitzar les seves habilitats comunicatives per demanar diners a una noia i no retornar-los-hi mai, o l’engany al departament de recursos humans d’una gestoria, on treballava i des d’on robava segells i documentació de tercers que posteriorment utilitzava per cometre els fets delictius.