La moratòria hotelera de Colau frena 35 establiments

BarcelonaQuasi quatre mesos després de dictar la polèmica moratòria hotelera, el govern d’Ada Colau va donar a conèixer ahir l’abast de la iniciativa. La suspensió temporal de llicències -que inicialment es va presentar com una aturada global- afecta, a la pràctica, 35 establiments que no podran obrir. Es tracta de 30 hotels, tres albergs de joventut i dues residències d’estudiants que han quedat en l’aire. Entre tots aquests projectes sumen unes 3.850 places que, de moment, no passaran a engreixar la nombrosa oferta turística de la ciutat -al juliol hi havia 74.480 places entre hotels i hostals-. Aquests projectes es preveien, sobretot, a la zona amb més concentració turística: l’Eixample i Ciutat Vella. Queden congelats, per exemple, hotels com el quatre estrelles que Hotusa volia obrir a l’Arc de Triomf. La llista, però, no inclou les iniciatives que havien generat més polèmica, com l’hotel del carrer del Rec Comtal impulsat per la constructora Núñez i Navarro o el projectat a l’antiga seu de Henkel, al carrer de Còrsega. En aquests casos, el compromís del consistori és buscar una “solució” amb els promotors dels hotels. Un escenari complicat. Els grups de l’oposició, al seu torn, van coincidir ahir a criticar el que consideren una “rectificació” del govern municipal -en admetre que no es frenaran projectes amb els drets ja adquirits- i a demanar que la moratòria no s’apliqui al conjunt de barris.

Hi ha, de fet, un total de 54 iniciatives que no es veuran afectades per la suspensió, el gruix de les quals -fins a 36- ja tenien la llicència concedida pel govern anterior i estaven en obres, per la qual cosa ja no es van incloure en l’àmbit de la moratòria. En aquest grup s’inclou el projecte del Rec Comtal o l’hotel de cinc estrelles que la companya austríaca WSF Group vol obrir a la Gran Via, a l’antiga seu d’Agrupació Mútua. La resta de projectes que finalment el govern va reconèixer ahir que queden fora de la mesura són els que ja tenien el certificat d’aprofitament urbanístic i havien sol·licitat la llicència abans de l’entrada en vigor de la moratòria (sis casos). I també nou més que han quedat aprovats per silenci administratiu a causa, segons va denunciar la tinent d’alcalde d’Urbanisme, Janet Sanz, de “la inacció del govern anterior”. En aquest últim paquet hi ha, per exemple, l’hotel previst a l’edifici Banesto de la plaça Catalunya. Encara n’hi ha un grup de tres més, entre els quals una residència d’estudiants al carrer Sèneca, que, tot i haver demanat la llicència ja amb la moratòria en curs, també podran tirar endavant perquè tenien d’abans el certificat d’aprofitament urbanístic. És a dir, en total 54. Però la llista podria créixer. Per exemple, amb el polèmic cas de la Torre Agbar, que, tot i tenir el certificat necessari, encara no ha fer la sol·licitud de llicència.

Entre els 51 projectes que es podran materialitzar a curt termini hi ha 45 hotels o hostals, 5 albergs de joventut i una residència d’estudiants. Una oferta que també es concentra a la zona del centre i que representa un increment d’uns 10.000 llits. De manera que quan hagin culminat totes les obres Barcelona se situarà, segons s’estima, en les 84.146 places d’hotels i hostals.

Aquesta fotografia ha de permetre ara, segons va detallar Sanz, treballar en l’elaboració del Pla Especial Urbanístic d’Allotjaments Turístics (PEUAT), que és el que haurà de fixar els criteris per a la regulació del sector.

El govern municipal confia poder tenir-lo aprovat de manera inicial el març del 2016, que és quan s’esgota el primer any de la moratòria dictada al barri de la Vila de Gràcia. I que la moratòria hotelera es podria aixecar si el pla s’aprova seguint els plans de Barcelona en Comú, abans que es complís el seu primer aniversari.

Sanz va fer ahir una defensa a ultrança dels beneficis de la mesura que ha adoptat el seu govern agafant-se, sobretot, a les xifres: a la ciutat hi ha actualment, sumant diferents tipus d’allotjaments, 10.337 llicències turístiques -785 d’hotels-. “Barcelona avançava cap al col·lapse i la moratòria ha evitat que s’obrissin 35 establiments més”, va defensar la tinent d’alcalde. L’oposició, en canvi, alertava de les conseqüències econòmiques de la mesura.