Espiròmetres a casa: una manera d’agilitzar les consultes i donar autonomia als pacients

BarcelonaL’Hospital de la Vall d’Hebron va engegar fa dues setmanes una prova pilot que durarà tres mesos i que permetrà als pacients de fibrosi quística i als trasplantats pulmonars disposar d’un espiròmetre a casa. Si la prova pilot té èxit, s'estalviaran desplaçaments a l’hospital i agilitzaran el procés en cas d’algun problema.

L’espiròmetre és un aparell que permet mesurar la capacitat pulmonar i que, en el cas de la fibrosi quística, s’utilitza per controlar com la infecció afecta la capacitat respiratòria dels pacients. Actualment la prova es realitza a la consulta i la seva freqüència depèn de cada pacient, però a la unitat de fibrosi quística se solen realitzar un cop al mes o cada dos mesos.

La prova pilot ha començat a la Vall d’Hebron entre els pacients amb fibrosi quística –una malaltia genètica recessiva que afecta, entre altres òrgans, les vies respiratòries i l’absorció de determinats nutrients– i els trasplantats pulmonars, però la idea és ampliar-la si els resultats són positius. Un cop passada aquesta primera fase, que durarà tres mesos, es vol estendre "a tots els pacients amb fibrosi quística i trasplantats de les altres dues unitats que hi ha a Catalunya: la del Parc Taulí i la de Sant Joan de Déu”, explica el doctor Antonio Álvarez, coordinador d’adults de la Unitat de Fibrosi Quística. I de forma optimista i apuntant al futur, afegeix: “El més probable és que altres patologies respiratòries cròniques com ara asmàtics o malalties pulmonars obstructives cròniques també es puguin beneficiar de l’espiròmetre domiciliari”.

Aquesta primera prova té per objectiu corroborar que les lectures que dona l’espiròmetre domiciliari són les mateixes que l’espiròmetre que hi ha a la consulta. Per això, i per ara, els pacients han de seguir anant a la consulta per poder comparar els resultats. “De moment no hi ha diferències, i això és el que fa que confiem en la fiabilitat que tenen els espiròmetres a domicili”, explica la doctora Silvia Gartner, coordinadora de nens de la Unitat de Fibrosi Quística.

Una mesura beneficiosa per a professionals i pacients

Aquest aparell permetrà als pacients controlar millor la seva evolució. Oriol Arboix, pacient de 62 anys amb fibrosi quística, assegura que és una bona manera d'autocontrolar-se i saber quan necessita ajuda. En aquest sentit, Álvarez insisteix que “dona autonomia als pacients” perquè, si tenen algun dubte, poden fer-se la prova ells mateixos i comparar-la amb els seus valors basals. A més, els valors obtinguts amb l’espiròmetre des de casa arriben directament a la consulta, de manera que “agilitza molt el procés”, explica Gartner.

Robert Dalmau, pare d’un pacient pediàtric amb fibrosi quística, també valora el fet que evitarà viatges innecessaris que han de fer quan tenen un símptoma i no poden parlar per telèfon amb el metge. “A vegades venim amb una ximpleria i ens exposem al risc d’agafar qualsevol bacteri que pot haver-hi a les urgències de qualsevol hospital”, explica. Per això assegura que “tot el que siguin avenços tecnològics que permetin transmetre telemàticament informació i dades del pacient és fantàstic”.

Ara mateix els protocols de l’hospital exigeixen, de moment, que els pacients acudeixin al centre els dies previs a la visita en què tenen programada l’espirometria per realitzar una PCR. I això obliga els pacients ha realitzar dos desplaçaments al centre cada cop que han de realitzar la prova, mentre que amb l’espiròmetre a casa podran estalviar-se aquestes dues visites consecutives en moltes ocasions.

Mari Soto, infermera de pediatria de la Unitat de Fibrosi Quística, explica que, a més dels desplaçaments, els pacients, sobretot els pediàtrics, ho passen malament amb la prova i que per als professionals també suposa més feina i gastar més material. Tot això ha provocat que, en els casos en què ha estat possible, l’espirometria es fes cada dues visites durant la pandèmia. Així doncs, assegura que amb els espiròmetres domiciliaris “es millorarà bastant”.

Unitat pionera a Europa

Fa tres anys el mateix hospital, amb l’ajuda de la Fundació Daniel Bravo, va inaugurar la nova unitat que, a banda d'ampliar l'espai i incorporar més professionals, permet que els pacients no es creuin. Amb la reforma van reduir al mínim les sales d’espera, que en general només utilitzen familiars, i van crear circuits diferents per a pacients pediàtrics i pacients adults. A més, van crear un sistema pel qual el pacient es queda en un mateix espai i són els diferents professionals de la salut els qui el visiten i canvien de sala.

Aquesta separació, i el fet que els moviments els facin els professionals i no els pacients, són mesures importants per evitar les infeccions creuades. Malgrat que la fibrosi quística és una malaltia genètica i, per tant, no es pot contagiar, els pacients tendeixen a tenir infeccions pulmonars que entre ells sí que es poden contagiar. És important remarcar, però, que aquestes infeccions no es transmeten a la resta de la població.