![Cua ahir per visitar el metge i anar als lavabos al camp de refugiats d’Idomeni, a la frontera entre Grècia i Macedènia.](data:image/svg+xml,%3Csvg xmlns="http://www.w3.org/2000/svg" viewBox="0 0 16 9"%3E%3C/svg%3E)
El consell de ministres d'aquest divendres ha aprovat un pla per retirar una part de les concertines de les tanques de Ceuta i de Melilla i substituir-les per mitjans "menys cruents". La mesura era una promesa electoral del govern Sánchez davant les crítiques per les esfereïdores ferides que es feien els migrants que intentaven saltar-les. Després del blindatge de l'exterior dels enclavaments en col·laboració amb la policia marroquina, el ministeri de l'Interior reconeix que les concertines "avui dia ja no són un obstacle rellevant per impedir les entrades irregulars" i se centrarà en reforçar els perímetres fronterers, millorar els circuits tancats de televisió i alhora posar en marxa sistemes de reconeixement facial en els passos fronterers, en col·laboració amb les autoritats marroquines. El pla té un pressupost de 32,7 milions d'euros que el govern pretén finançar en un 70% amb fons europeus.
El govern espanyol demana al Suprem incomplir la sentència que l'obliga a acollir refugiats
Interior retirarà parcialment els polèmics filats amb concertines de les tanques de Ceuta i Melilla
BarcelonaUna setmana després de bloquejar l''Open Arms' al port de Barcelona denegant-li el permís per tornar a fer rescats al Mediterrani Central, el govern de Pedro Sánchez continua intentant frenar l'arribada de migrants i refugiats a Espanya, fins i tot al preu d'incomplir els seus compromisos legals. El govern ha demanat al Tribunal Suprem que incompleixi la sentència de l'estiu que l'obligava –a instàncies d'una denúncia de la plataforma catalana Stop Mare Mortum– a fer efectiu el seu compromís d'acollir 19.449 refugiats, segons el mecanisme pactat a la Unió Europea el 2015 per distribuir els migrants que havien arribat a Grècia i Itàlia, aleshores principals portes d'entrada al territori europeu. Per aquest mecanisme, Espanya només ha acceptat 1.359 refugiats, és a dir, menys del 7%. Lluny del seu discurs mediàtic, que mostra la seva voluntat de complir el compromís –dijous mateix ho va repetir la secretària d'Immigració, Consuelo Rumí–, a la pràctica el govern espanyol ha està intentant esquivar-lo.
Stop Mare Mortum va reclamar, sis mesos després que el Suprem dictés la sentència, al juliol, que fos executada. L'escrit d'al·legacions presentat el 21 de desembre a la sala tercera pels advocats de l'Estat demana que el tribunal dictamini "la impossibilitat jurídica i material" d'executar-la. El més sorprenent és que l'argument principal és que "no hi ha persones que compleixin els requisits requerits". També que "l'acord de reubicació de refugiats del 2015 ja no està en vigor i Grècia i Itàlia han manifestat que no tenen persones reubicables". L'Estat s'ha quedat els diners amb què la UE va finançar l'acollida d'aquestes persones i els ha destinat, entre altres coses, a reforçar les tanques de Ceuta i de Melilla.
L'argument és pervers: a Grècia continuen atrapats uns 70.000 refugiats, la majoria dels quals es podrien acollir al mecanisme de repartiment europeu perquè van arribar entre el 2015 i el setembre del 2017 i pertanyen a les nacionalitats reubicables (Síria, l'Iraq, l'Afganistan, Eritrea i el Iemen, entre d'altres; el llistat variava cada trimestre). El problema és que els sistemes d'asil a través dels quals els refugiats poden demanar protecció internacional tant a Grècia i Itàlia com a Espanya estan col·lapsats, no pas que milers de persones no continuïn esperant una sortida.
"El govern no va fer cap pas en tot aquest temps per fer efectiva la sentència: no va definir un pressupost, ni un pla, ni tan sols un organisme responsable. Si hi ha persones que no es poden reubicar és perquè no s'han identificat per culpa de la inacció dels estats", explica Sònia Ros, portaveu de Stop Mare Mortum, que ara prepara la seva resposta jurídica. "No és cert que el govern socialista sigui sensible als drets de les persones migrades. Aquesta sentència era una oportunitat per desenvolupar un mecanisme per aturar els morts a la Mediterrània. Però ni es respecten els drets humans ni hi ha un canvi en la política migratòria respecte el govern del PP: ho veiem també en el bloqueig de l''Open Arms'", afegeix Ros.
