Espanya fa de sentinella d’Europa davant d’una segona onada de covid-19

BarcelonaPaïsos europeus com França, Bèlgica i els Països Baixos podrien seguir l’estela d’Espanya i començar a patir en unes setmanes els efectes d’una segona onada de contagis de covid-19. L’estat espanyol s’ha convertit en el territori més afectat per la pandèmia a causa de l’acceleració de la transmissió en regions densament poblades, especialment a Madrid i Catalunya, i si bé encara es desmarca de la resta, les últimes dades reportades pels governs europeus demostren que la tranquil·litat a la Unió Europea penja d’un fil.

Si es compleixen els pitjors presagis, Espanya estaria fent de sentinella de la resta de països i estaria evidenciant “que alguna cosa no va bé” a Europa, segons l’anàlisi que elaboren setmanalment l’Hospital Universitari Germans Trias i Pujol de Badalona i investigadors del grup de Biologia Computacional i Sistemes Complexos de la UPC. L’informe, enviat a la Comissió Europea, constata que l’Estat és el país amb el ritme de contagis més alt de la zona euro, amb una incidència acumulada (IA) de 230 casos per cada 100.000 habitants. Però també avisa que altres països poden seguir els seus passos aviat.

A 1 de setembre, França -el segon país més afectat- tenia una IA de 100 positius per cada 100.000 habitants; Bèlgica, de 60, i els Països Baixos, de 50. Per bé que encara estan molt lluny de les xifres espanyoles -tenen menys de la meitat de casos-, el creixement exponencial del covid els pot jugar en contra. D’altra banda, Portugal registra només 36 infeccions, i Itàlia, que va ser l’epicentre de la pandèmia al febrer, 26. Un cas diferent és el que viuen Suècia i Polònia: el país nòrdic, amb una quarta part de població, viu aquest estiu el moment més cru de l’epidèmia i triplica les defuncions del país de l’Europa central.

Si bé les dades en què es basa l’informe són reportades pels governs i, per tant, estan esbiaixades per un escull intrínsec de l’epidemiologia, que és que mai es pot saber quantes infeccions hi ha realment, el document conclou que ara és el moment “crucial” per prendre mesures. En cas contrari, es podria tornar a un escenari semblant al del març, quan la propagació era imparable, hi havia risc de col·lapse sanitari i molts països -com Itàlia i Espanya- van haver de confinar la població i aturar parcialment l’economia.

Desescalada i agents econòmics

Per què Espanya lidera la segona onada del coronavirus en nombre de casos? No hi ha una sola causa, segons l’epidemiòleg de la Fundació de la Unitat d’Investigació en Tuberculosi de Barcelona Joan Caylà. Una causa és que la desescalada es va fer massa de pressa i una altra l’augment de la interacció social.

“Aleshores va estendre’s la idea que la calor faria abaixar la taxa de contagis i que el repunt no es donaria fins a la tardor, coincidint amb la grip”, explica Caylà. Aquest factor, sumat a les pressions econòmiques i del turisme -que tampoc no han pogut fer caixa per les restriccions a viatjar dels països-, va encoratjar una desescalada massa ràpida, que va truncar els avenços que van trigar tant de temps a assolir-se. “Just després del confinament, l’Estat registrava al dia entre 100 i 400 casos. Ara no es baixa de 4.000”, diu.

També l’efecte dels bars i restaurants “podria tenir grans repercussions en l’evolució de les epidèmies”, segons els experts, així com l’excés de confiança en el fet que la transmissió és menor a l’aire lliure. Es donen més contagis en llocs tancats, però el risc no desapareix si es fan reunions a la platja o en una terrassa.

Detecció precoç i quarantenes

La població va rebre la fi del confinament com un alliberament a pocs dies de les vacances d’estiu i l’activitat social es va incrementar notablement. La reobertura primerenca de la mobilitat explicaria que Espanya estigui patint abans que altres països una segona onada, caracteritzada per un increment dels casos asimptomàtics però una xifra més baixa d’hospitalitzacions. Malgrat un viratge de la tendència, el degoteig de defuncions no s’atura. I els científics ho adverteixen: “El virus no ha canviat i el nombre de persones immunitzades és probablement molt baix”.

L’informe assenyala que Espanya va aixecar les restriccions entre províncies en un moment en què “la taxa de casos positius podria ser tres vegades superior a la que realment s’estava detectant”. Caylà afirma que l’arrel del problema és estructural i rep el nom d’infrafinançament crònic. La falta de recursos econòmics i personals ha fet que els equips de rastrejadors no estiguessin preparats després del confinament, l’únic moment en què l’estudi de contactes era la gran recepta per controlar la pandèmia. Però encara ara hi ha comunitats autònomes que no han enllestit el seu operatiu i han necessitat la incorporació de militars per poder fer el seguiment de contactes. “Totes les comunitats han anat molt lentes”, lamenta Caylà, que afegeix que sense un diagnòstic precoç i un bon seguiment dels casos és impossible indicar quarantenes i trencar les transmissions.

En aquest sentit, l’epidemiòleg defensa que caldria fer més proves en zones d’alt risc, com Madrid. Per exemple, amb estratègies similars a la dels cribatges massius que fa Catalunya, que va aconseguir ahir abaixar a 0,98 un indicador clau, la taxa de contagi, que mesura la velocitat de reproducció del virus. Caylà també subratlla la importància d’ampliar la plantilla de l’atenció primària i d’agents comunitaris, com ara mediadors culturals, així com el desplegament de polítiques que combatin les desigualtats, per garantir que tothom que estigui infectat pugui fer l’aïllament.