Si ens divorciem, ¿qui es queda el gos?

BarcelonaÉssers amb sentiment i no coses. Aquesta és la gran novetat de la legislació espanyola, que, més d'una dècada després que la catalana, reconeix que els animals no poden ser tractats com a objectes inanimats i han de rebre una protecció especial. Aquest dimecres entra en vigor aquest nou règim jurídic per a tots els animals (des dels salvatges fins als de companyia o els d'explotacions ramaderes), que ha tingut el suport de totes les formacions del Congrés de Diputats, tret de l'abstenció del PP i l'oposició de la ultradreta, i que ha implicat la modificació de fins a tres normes: el Codi Civil, la llei hipotecària i la llei d'enjudiciament civil.

A Catalunya, el canvi afectarà a mitges, perquè es regeix per un Codi Civil propi, que ja recull que els animals són "éssers vius dotats de sensibilitat física i psíquica" i han de rebre el tracte adequat atenent les seves necessitats i procurant sempre pel seu benestar. Amb tot, els tribunals no sempre ho tenen en compte, i és per això que els advocats de família confien que es concreti en una llei, que ara s'està debatent al Parlament, que permeti la modificació dels llibres segon i cinquè del Codi Civil, explica Magda Oranich, presidenta de la comissió de protecció dels drets dels animals del Col·legi d'Advocats de Barcelona.

Com afectarà els animals aquest canvi a partir de demà?

La llei espanyola regula què passarà amb el gat o el gos de la família en cas de separació o divorci d'una parella. No és un moble o una propietat que es pugui dividir, sinó que el jutge tindrà l'obligació de fixar un règim de visites i com es repartiran les obligacions del seu manteniment i cura (factures del veterinari, el menjar, etc.), sempre en funció de quin és el membre amb qui més ha estat en contacte o amb qui té una relació més afectiva.

A Catalunya, com assenyala l'advocada Oranich, tot i que el Codi Civil es va avançar en el reconeixement jurídic dels animals, les sentències sobre custòdies dels animals van en funció de la sensibilitat de cada jutge, i no serà fins que el Parlament doni llum verda a la nova llei resultant de la modificació del Codi Civil que ja serà una obligació. Aquesta professional, una de les grans impulsores del reconeixement dels drets dels animals, admet que a les sales dels tribunals de família cada cop és més habitual plantejar un conflicte al voltant de qui es queda l'animal de la família, no només en el trencament d'una parella sinó també en l'emancipació d'un germà.

El maltractament a l'animal de la família per atacar la dona també és violència masclista, de la mateixa manera que ho és fer mal als fills per castigar la mare. És violència vicària, que es reconeix a la llei espanyola i que a Catalunya també s'està pendent de debatre i aprovar al Parlament. Amb la llei espanyola a la mà, els acusats de maltractament animal també tindran limitat el règim de visites o la custòdia dels fills sota la premissa que un maltractador no pot exercir una paternitat bona i sana.

Una de les parts que sí que afecta la ciutadania de Catalunya és la prohibició que qualsevol animal es pugui embargar com si fos una propietat per saldar un deute econòmic. Gràcies a la modificació de l'article 605 de la llei d'enjudiciament civil, els gossos o cavalls de raça o de competició d'alt valor econòmic queden lligats afectivament a la família amb què conviuen i, en cas que aquesta perdés una propietat, els animals serien absolutament inembargables. En canvi, sí que es podrà embargar els diners que hagin generat.

La modificació de l'article 111 de la llei hipotecària també entra en vigor a Catalunya, que no té competències en aquesta matèria. Així, a partir d'ara els animals d'una explotació ramadera, industrial o d'esbarjo no podran incloure's en el pacte per renegociar la hipoteca d'una propietat.