Espanya és el país de la UE on més cau l'esperança de vida

BarcelonaEl coronavirus ha causat la mort de més de 75.000 persones a Espanya i també ha fet perdre anys de vida a la resta d'espanyols. L'any 2019 l'esperança de vida era de 84 anys, però després d'un any d'epidèmia i confinament, la xifra ha caigut fins als 82,4, és a dir, que amb la pandèmia els espanyols han perdut 1,6 anys de vida. De fet, Espanya s'ha convertit en el país de la Unió Europea que ha registrat el descens més important de l'esperança de vida, segons ha publicat aquest dimecres l'oficina estadística comunitària, l'Eurostat.

"Un declivi de l'esperança de vida de més d'un any no l'havíem vist des de la Guerra Civil", constata l'investigador del Centre d'Estudis Demogràfics Sergi Trias-Llimós. Les dades, però, no han sorprès els demògrafs, que ja havien augurat que la sobremortalitat "estratosfèrica" registrada en la primera onada (del març al maig del 2020) tindria un efecte devastador a nivell demogràfic. L'Institut Nacional d'Estadística ja va publicar que més d'un terç dels 46.000 morts durant la primera onada van morir en una residència o a casa seva. De fet, una de les hipòtesis dels investigadors és que la caiguda de l'esperança de vida ha sigut més gran a Espanya a causa de la "massacre" als geriàtrics, on el virus va causar estralls, segons apunta el professor col·laborador dels estudis d'arts i humanitats de la UOC i investigador del Centre d'Estudis Demogràfics Pau Miret. Si el covid-19 hagués afectat tots els grups d'edat de la mateixa manera, apunta Miret, l'esperança de vida hauria pogut caure cinc anys.

La forta caiguda de l'esperança de vida també s'explica, diuen els experts, perquè Espanya partia d'uns valors molt alts. Segons l'Organització Mundial de la Salut, l'any 2016 Espanya, amb 83,1 anys, era el tercer país amb l'esperança de vida més alta, només per darrere del Japó i Suïssa. Ara la caiguda registrada a causa de la pandèmia acosta Espanya a la resta de països del seu entorn. Així, el comportament del virus i les restriccions aprovades pels estats també han influït en l'estimació. "La primera onada va quedar continguda al nord d'Europa, mentre que al sud i a l'est es va estendre arreu del territori", recorden els investigadors. Això podria explicar, per exemple, les notables caigudes de l'esperança de vida a Bulgària (-1,5 anys) i a Lituània, Polònia i Romania (-1,4 anys), i també que Noruega (+0,3) i Finlàndia i Dinamarca (+0,1) siguin els únics països on s'incrementa l'esperança de vida l'últim any, mentre que a Suècia, on van fer l'experiment de passar el pic del virus sense restriccions, ha caigut prop d'un any (0,8). "Als països que van prendre mesures estrictes des del principi no els ha afectat tant", explica Miret. És una incògnita saber què ha passat al Regne Unit, que a causa del Brexit ha quedat exclòs de l'estadística.

Una davallada conjuntural

La bona notícia, diuen els investigadors, és que sembla que aquesta davallada és "conjuntural" i que les dades remuntaran els anys vinents. "Té a veure amb la conjuntura covid, és una cosa accidental", explica Miret. "Quan el covid-19 s'acabi, l'esperança de vida es recuperarà ràpid, però falta veure quan passarà això", confirma Trias-Llimós, que avisa que el gran factor serà la vacunació. "Si la vacuna és efectiva, l'esperança de vida tornarà a pujar", rebla Miret. L'Eurostat deixa clar que els valors estimats per a l'esperança de vida l'any 2020 es consolidarien només si les condicions de mortalitat observades durant aquest any, en plena pandèmia, duressin tots els anys següents.

A grans trets, l'Eurostat també constata que l'esperança de vida (la mitjana de la quantitat d'anys que viu una determinada població en un període de temps concret) ha anat augmentant a Espanya i a la UE en les últimes dècades. En concret, els europeus viuen dos anys més de mitjana cada dècada que ha passat des del 1960. Aquest indicador, però, s'ha estancat o reduït amb l'impacte de la pandèmia del covid-19, i ha afectat una mica més els homes que les dones.