Espanya mantindrà el canvi horari: el comitè d'experts no arriba a cap conclusió després de mig any d'estudi

MadridLa reforma horària s'enquista a Espanya. Un problema latent al qual cap govern espanyol sap trobar resposta. Després de mig any d'estudi, el comitè d'experts a qui Pedro Sánchez va encarregar estudiar la proposta de la Comissió Europea d'eliminar el canvi d'hora no ha arribat a cap conclusió i tira la pilota endavant fins al 2021, el límit que s'ha donat Brussel·les per fixar l'horari d'estiu o el d'hivern. El consell de ministres ha analitzat aquest divendres les conclusions de l'informe, que planteja no tocar en cap cas el fus horari, que ens alinea amb Alemanya des de l'època franquista. El que no té clar és si cal tocar l'horari estacional, pel qual avancem el rellotge una hora cada primavera i l'endarrerim una altra a la tardor.

La ministra portaveu, Isabel Celaá, ha explicat –sense que pogués evitar que se li escapés una rialla– que Espanya mantindrà de moment el canvi horari d'estiu i d'hivern perquè "després de mesos el comitè no ha arribat a cap resolució concloent tenint en compte la gran quantitat de repercussions d'impacte que té aquesta qüestió, tant socials i econòmiques com culturals". De fet, ha mencionat que els enquestats al CIS assenyalen que prefereixen l'horari d'estiu, mentre que els experts recomanen que s'implanti el d'hivern. "Per tant, fins al 2021: reflexió sobre aquest tema", ha conclòs.

A banda de les conclusions sobre la reforma horària, el consell de ministres també ha aprovat una sèrie de mesures socials. Tant Celaá com la ministra de Sanitat, María Luisa Carcedo, i la d'Economia, Nadia Calviño, els han explicat sense donar gaires detalls.

Pla de retorn a l'Estat per a 23.000 persones

Celáa ha anunciat un pla poc concret per pal·liar la "fuga de talents" arran de la crisi. Es tracta d'un total de 50 mesures, amb un pressupost de 24 milions fins al 2020, per facilitar que tornin un total de 23.000 persones de les 900.000 que, segons el govern espanyol, van marxar durant la crisi. La ministra portaveu ha puntualitzat que no es tracta només de joves, sinó també de famílies senceres. D'una banda es crearà un portal i un espai de cites físiques perquè puguin trobar feina a l'Estat, mentre que de l'altra se'ls rebaixarà la quota d'autònoms a només 60 euros. La dotació principal del pressupost són els 20,7 milions d'euros en beques Ramon y Cajal i Juan de la Cierva que planteja el ministeri de Ciència. En concret, es tracta de 30 beques de 5 anys d'una banda i d'altres beques postdoctorals –les Cierva– de 2 anys. "L'interès és que el talent que va marxar i s'ha format a Espanya retorni ara amb el talent que ja tenia i l'experiència d'haver viscut a l'estranger", ha dit Celaá.

Reglament per agilitzar les adopcions internacionals

Carcedo ha anunciat, al seu torn, un nou reglament per agilitzar les adopcions internacionals, tot i que no n'ha donat gaires detalls. Ha explicat que l'objectiu és "reduir els temps de tramitació, que ara són molt feixucs i llargs, i també agilitzar procediments i aportar seguretat jurídica als menors i les famílies". El reglament regula els organismes acreditats per a la intermediació entre les famílies i els països d'origen. També estableix la creació d'un registre estatal d'organismes acreditats per a l'adopció internacional i per fer reclamacions.

Comptes bancaris gratuïts o a 3 € per als més desafavorits

Finalment, Calviño ha anunciat l'obligació de les entitats bancàries d'oferir comptes gratuïts o de màxim tres euros al mes a les persones més desafavorides. Es tracta d'un reial decret conseqüència d'una transposició europea. "L'objectiu és que ningú es quedi fora del sistema financer", ha dit la ministra d'Economia. El compte mínim inclou accés a targeta de pagament, possibilitat de tenir accés al caixer i un "nombre raonable de domiciliacions".