La meitat de pacients amb obesitat pateixen trastorns psicològics i, per tant, cal que la patologia s'abordi també des d'aquest àmbit al sistema públic de salut, segons reclamen la Societat Espanyola de l'Obesitat (SEEDO-SEO) i la d'Endocrinologia i Nutrició (SEEN). En el Dia Mundial de la Lluita contra l'Obesitat, han reivindicat que per resoldre l'obesitat no n'hi ha prou amb receptar dieta i exercici, sinó que l'entorn i els valors de la societat, així com la ment, "contribueixen a la gènesi de l'obesitat". Aquestes entitats i el Col·legi Oficial de Psicologia de Catalunya (COPC) han presentat la campanya "L'obesitat també està al cap" per visibilitzar la influència de la ment en el desenvolupament d'aquesta malaltia.
Un semàfor etiquetarà els aliments segons si són més o menys saludables
Espanya implantarà un sistema de cinc colors que identificarà els productes segons el sucre o els greixos que porten
BarcelonaUna repassada ràpida al carret del supermercat ens dirà si la compra que ens enduem és, globalment, molt o poc saludable, o bé podrem comparar dos aliments similars i triar el que aporti un millor valor nutricional amb un simple cop d'ull a l'embolcall. Hi ajudarà el nou sistema d'etiquetatge que Espanya vol implantar –seguint l'exemple del que ja fan França i Bèlgica–, consistent en una mena de semàfor que classificarà els aliments i les begudes segons la quantitat de sucres, greixos saturats, sal, calories, fibra i proteïnes que portin. El sistema funciona a partir d'una gradació de cinc colors, que van del verd –per als aliments més saludables–, al vermell –per aquells amb menor qualitat nutricional.
Les noves etiquetes, basades en el sistema Nutriscore, seran obligatòries d'aquí un any per a tota la indústria, però pròximament ja estaran disponibles perquè qui ho vulgui les comenci a introduir de manera voluntària. La ministra de Sanitat, Consum i Benestar Social, Maria Luisa Carcedo, ha anunciat aquest dilluns que l'executiu espanyol confia a tenir enllestit el reial decret per introduir el nou etiquetatge d'aquí 12 mesos, segons ha informat l'agència Efe.
"És una bona mesura de salut pública que empodera el consumidor a l'hora de comprar i que també actua sobre la indústria i la força a reformular els productes si no volen que figurin en el color vermell", ha valorat la presidenta del Col·legi de Dietistes-Nutricionistes de Catalunya, Nancy Babio. Actualment, entre el 60% i el 70% dels productes que es poden trobar al supermercat són ultraprocessats, ha subratllat, un tipus de productes als quals els correspondria el color vermell en el nou etiquetatge pel seu baix valor nutricional.
Babio ha celebrat que l'Estat faci aquest pas, no només perquè així "clarificarà" la informació als ciutadans, sinó també perquè el sistema tindrà "una incidència directa en la intenció de compra". Segons ha explicat a l'ARA, no es tracta de vetar al cistell de la compra els aliments que apareguin etiquetats en vermell o taronja, sinó de saber que s'han de prendre amb precaució. "Tota restricció condueix a l'abús, es tracta d'equilibrar", ha insistit, i ha citat un exemple: "Tot depèn del context: menjar-te de tant en tant una magdalena no és un problema si la dieta que segueixes és saludable".
La presidenta del Col·legi de Dietistes ha destacat la base científica de Nutriscore, que funciona amb un algoritme que no té en compte els nutrients perjudicials de manera aïllada –la sal, els greixos, els greixos saturats o el sucre– sinó que valora l'aliment en conjunt. Així, calcula el que té de beneficiós i de perjudicial per a la salut i és la puntuació final d'aquesta operació el que determina el color que ressaltarà el seu etiquetatge al punt de venda.
El sistema Nutriscore fa mig any que funciona a França i també s'ha implantat a Bèlgica. Pròximament, Portugal i Alemanya seguiran el mateix camí, igual que Espanya. Aquestes adhesions poden ser un primer pas per a l'harmonització europea de l'etiquetatge d'aliments i begudes, que encara està pendent. "A finals d'any, la Comissió Europea s'ha de pronunciar sobre un etiquetatge unificat que facilitaria la vida als consumidors i a les mateixes empreses", ha opinat Babio.
L'Organització de Consumidors i Usuaris (OCU) ha celebrat l'anunci de la ministra d'optar per un sistema "més clar i menys confús", però ha assegurat que és convenient que el nou etiquetatge inclogui informació més detallada sobre els nutrients que considera "més crítics" com la sal, el sucre, el greix i els greixos saturats dels productes processats. També aposta per introduir aquesta informació per cada 100 grams de producte per als consumidors que, per motius de salut, ho requereixin.
Límits a la publicitat
La ministra Carcedo també ha anunciat que el govern espanyol introduirà límits a la publicitat dels aliments poc saludables quan es dirigeix a menors de 15 anys. Ho farà mitjançant una reforma del codi PAOs d'autoregulació de la publicitat, ha anunciat durant el lliurament dels XII Premis Estratègia Nutrició, Activitat Física i Prevenció de l'Obesitat (Naos).
La titular de Sanitat ha subratllat que hi ha evidència que la publicitat influeix en les preferències, les compres i els comportaments d'infants i adolescents respecte a aliments i begudes. Per lluitar contra això i seguint els criteris del Parlament Europeu i l'Organització Mundial de la Salut, el ministeri vol limitar la publicitat dirigida a adolescents.
A més, ha informat que s'instauraran mesures en col·legis i instituts per impedir la venda d'aliments i begudes amb alt contingut en sucre, àcids grassos saturats i trans, sal i calories. Amb totes aquestes iniciatives es reforça l'estratègia Naos, ha assenyalat Carcedo, que ha apuntat que la prevalença de l'obesitat i el sobrepès entre el 1975 i el 2016 s'ha triplicat. "No hem fet prou esforç", ha dit en referència a les xifres.
Més preocupant que les altes taxes, segons Carcedo, és el fet que els nens siguin el grup "més greument afectat per aquest problema de salut pública", així com la desigualtat en la seva distribució, ja que afecta sobretot els menors en les llars amb menys recursos econòmics.
La responsable de sanitat ha incidit que els productes menys saludables "omplen més" i són "més barats", i ha precisat que l'objectiu és que aquests aliments no siguin la base fonamental de l'alimentació i que cal fomentar que es puguin adquirir altres productes a preus assequibles amb més quantitat de proteïnes i vitamines.
Carcedo ha valorat positivament el pla de col·laboració per a la reducció gradual fins al 2020 del 10% de sucres afegits, greixos saturats i sal en aliments i begudes i ha agraït la implicació de la indústria, que ha permès que hi hagi més de 500 productes de consum habitual afectats.