Espanya força els calendaris al màxim per no posar les segones dosis d'AstraZeneca

BarcelonaMés de 200.000 persones a Catalunya –2 milions a tot l'Estat– amb edats compreses entre els 18 i els 59 anys van començar a rebre la primera dosi de la vacuna d'AstraZeneca a principis de febrer. Ara, dos mesos després, estan pendents del ministeri de Sanitat per saber com completaran la immunització: no saben si podran acabar de vacunar-se amb AstraZeneca, si hauran de rebre una segona injecció de Pfizer –l'opció preferida del ministeri– o si hauran de quedar-se únicament amb una dosi, que promet una protecció del 70%. Col·lectius essencials com els farmacèutics, els fisioterapeutes, els mestres i els policies viuen en un llimb informatiu.

La fitxa tècnica d'AstraZeneca estableix que la pauta s'ha de completar amb dues dosis espaiades un mínim de quatre setmanes i un màxim d'entre deu i dotze setmanes per adquirir la màxima protecció. La identificació d'alguns casos "infreqüents i raríssims" de trombosi entre vacunats joves, però, va fer que a principis d'abril Espanya fos un dels països que van limitar l'ús d'aquesta vacuna exclusivament a la franja que va dels 60 als 69 anys. I també va suspendre la inoculació de les segones dosis als més joves perquè temia que desenvolupessin problemes de salut associats a la vacuna.

I el posicionament ha sigut ferm: l’Estat ha optat per negar-se a posar les segones dosis d’AstraZeneca als més joves de 60 anys, seguint l'estela d'altres països europeus, com França i Alemanya. Tot plegat, malgrat que la mateixa Agència Europea de Medicaments (EMA) recomana seguir la pauta original–dues dosis en dotze setmanes– abans que injectar-los una altra vacuna o no posar-los-hi cap. 

“El criteri espanyol va en contra d’una recomanació molt clara de l’EMA, que són els experts i l’organisme tècnic que han de guiar l'actuació els països. Que aquí encara estiguem dubtant què fem o supeditant una decisió important de salut pública a un estudi amb 600 participants, quan n'hi ha de més grans i més ben dissenyats al món que avalen el seu ús, només pot respondre a una motivació política i no científica”, afirma Quique Bassat, epidemiòleg i investigador Icrea a l'Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal), centre impulsat per la Fundació La Caixa.

L'expert es refereix a l'assaig clínic que està duent a terme l'Institut de Salut Carlos III (ISCIII) mitjançant cinc hospitals –la Vall d'Hebron i l’Hospital Clínic, a Catalunya; La Paz i el Clínic San Carlos, a Madrid, i l'Hospital Cruces, del País Basc– per comprovar la seguretat i l'eficàcia d'administrar una segona dosi de Pfizer als més joves de 60 anys que van rebre AstraZeneca. Aquest estudi, anomenat CombiVacs, mesurarà la quantitat d’anticossos generats i la capacitat neutralitzant –és a dir, de bloquejar l'entrada del virus a les cèl·lules humanes– per confirmar que la combinació de vacunes permet augmentar la producció de defenses contra el covid.

Els resultats de l'estudi, però, no es faran públics fins d'aquí "quatre o cinc setmanes" i esperar-se voldrà dir que s'excediran les 12 setmanes recomanades entre les dues dosis en el cas dels primers que van rebre la vacuna. "No serà un problema de fer tard, perquè és millor posar la segona dosi setze setmanes després que no posar-la", admet Bassat. I, de fet, amb els resultats provisionals de l'assaig, que se sabran a principis de maig, encara hi hauria temps de complir els terminis amb les persones que estan pendents de la segona injecció. El problema, insisteix Bassat, és que un estudi amb una mostra tan petita no pot considerar-se la clau de volta per tirar endavant o no una estratègia de vacunació. I més tenint en compte que AstraZeneca és la vacuna més posada al món, la que té un cost més baix i la que és més fàcil de conservar.

"Efecte dòmino" a Europa

La combinació de vacunes és una aposta arriscada, segons l'Organització Mundial de la Salut (OMS), ja que no s'han generat prou evidències respecte a la idoneïtat de barrejar vacunes d'adenovirus i d'ARN missatger, tot i que hi ha hagut alguns assajos experimentals amb animals. Amb tot, és l'opció que més partidaris té al comitè tècnic del ministeri de Sanitat, juntament amb la immunització amb una única dosi, ja que en tots dos casos es parlaria d'una protecció superior al 70%.

"Però combinar vacunes no seria tant un problema d'eficàcia com de seguretat: seria un error canviar una pauta avalada per una agència reguladora amb uns estàndards tan estrictes com l'EMA i inventar-se'n una de diferent barrejant vacunes. No sabem si això no causaria més danys dels que s'intenten evitar", lamenta Bassat. Segons l'epidemiòleg, el problema de tot plegat és que Espanya no té cap intenció de revisar la seva decisió respecte AstraZeneca malgrat els clams de l'EMA per intensificar-ne l'ús, emmirallant-se en el que fa Alemanya.

L'expert assegura que aquest canvi de criteri respon sobretot a un "efecte dòmino" entre països. "No volen posar les segones dosis perquè, directament, no volen administrar aquesta vacuna i cuinen arguments com ara que l’estudi els donarà la resposta per camuflar una decisió merament política", lamenta. En aquest sentit, Bassat creu que es tracta d'un "càstig polític disfressat de decisió científica" per part dels països europeus pels problemes en la distribució, que han motivat que la Comissió Europea hagi portat el productor anglo-suec als tribunals.