L'OCDE avisa que Espanya té un dèficit d'alumnes de FP i augmenten els 'ni-ni'
Des del 2007 gairebé s'ha duplicat el nombre d'alumnes que cursen una FP, fins a arribar a més de 790.000
MadridPocs estudiants cursen formació professional (FP) a Espanya i, alhora, augmenta de manera constant el nombre de 'ni-ni', segons ha advertit l'OCDE. Ho reflecteix en l'informe 'Competències més enllà de l'escola', que ha presentat aquest dijous la secretària d'estat d'Educació, FP i Universitats, Montserrat Gomendio. L'informe conclou que "malgrat els esforços per facilitar la comunicació entre empreses i centres de FP, l'aprenentatge basat en el treball no és tan comú com podria ser-ho".
A més, el nombre de joves que ni treballen, ni s'eduquen ni es formen ('ni-ni') ha augmentat de manera "constant" i es troba a la franja superior de l'OCDE, segons ha explicat aquest organisme, d'acord amb l'Estratègia Nacional de Competències per a Espanya, en la qual col·labora al costat de les comunitats autònomes, agents socials i els ministeris d'Educació, Ocupació i Economia.
L'última dada d'Eurostat situa la proporció de 'ni-ni' a Espanya al voltant d'un 23%, segons han assenyalat fonts d'Educació. Gomendio ha assenyalat com a causa que els joves, quan abandonen d'hora els seus estudis, no troben treballs en la construcció com succeïa abans de la crisi.
L'informe assegura que els graus superiors de FP estan infravalorats. Malgrat això, les previsions d'ocupació indiquen que, abans de 2020, prop de dos terços del creixement de l'ocupació es produirà en les categories de tècnics i professionals, que són les més vinculades a la FP, que es cursa després de la secundària.
Espanya –segons les dades de l'Eurostat 2014– té un 44% de població d'entre 15 i 64 anys amb un baix nivell de qualificació, enfront del 27% de mitjana de la UE, i, en canvi, està per sobre de la mitjana europea en titulats superiors (31,86%, i un 28,21% en la UE).
Per tot això, l'OCDE aplaudeix la reforma de la FP a Espanya, que ara ofereix formació bàsica, mitjana i superior i la modalitat dual (combina educació amb pràctiques i ja hi participen prop de 5.000 empreses). També insta Espanya que es desenvolupin més "aquestes encomiables iniciatives" i que es redoblin esforços per millorar la dotació de l'aprenentatge basat en el treball.
Gomendio ha coincidit amb el cap de projecte d'avaluacions dels sistemes de FP de l'OCDE, Simon Field, que ha assistit a l'acte, en la necessitat que augmenti el nombre de joves que estudien FP i que es vegi aquest tipus de formació com una via "atractiva i més ràpida per trobar feina".
La secretària d'estat ha dit que durant anys la FP s'ha vist com una via educativa de "menor prestigi" enfront de la universitària i ha criticat que no es prestés "suficient atenció" a l'abandonament educatiu primerenc, que ha ocasionat que Espanya estigués a uns nivells del 30% (ara s'ha rebaixat al 21,9%). A més, ha recordat que aquest abandonament es donava més en els nivells socioeconòmics desfavorits i que "s'hauria d'haver actuat abans amb el desenvolupament d'una FP atractiva".
No obstant això, les últimes dades demostren que des del curs 2007-08 fins a l'actual gairebé s'ha duplicat el nombre d'alumnes de FP (que ha passat de 462.492 a 793.034), amb un augment del 22,4% des del curs 2011-12.
Malgrat aquestes dades, ha recalcat que a Espanya el 70% dels alumnes encara segueixen la via del batxillerat i el 30% la de FP. Aquestes xifres es donen a l'inrevés en molts altres països de la UE que tenen menys desocupació i menys abandonament educatiu.
Per la seva banda, el departament d'Ensenyament de Catalunya ha volgut recordar que des de 2011 s’han incrementat l’oferta de places i els alumnes de FP, i que hi ha un 60% dels alumnes que cursen estudis postobligatoris que fan batxillerat i un 40% que fan una FP.