Els espais de criança es reivindiquen
Barcelona repensa l’educació 0-3 anys i ja ha cedit un local a una de les alternatives a l’escola bressol
BarcelonaL’estiu del 2016 un grup de famílies va ocupar l’antiga seu de l’Institut Botànic de Barcelona, a Montjuïc, que feia més d’una dècada que estava tancada. Tenien el repte de reconvertir-lo en un espai de criança compartida, que van batejar com La Botànika. La iniciativa, que es va avortar al cap d’uns dies per la dificultat de rehabilitar l’espai i fer-lo segur per a l’activitat que s’hi volia fer, perseguia l’objectiu de visibilitzar la problemàtica que es troben molts espais de criança compartida a l’hora de trobar local a Barcelona. La pujada dels lloguers està posant en perill la viabilitat d’uns projectes que, de moment, es troben legalment en els llimbs i que, els últims anys, han anat molt a l’alça.
Les escoles bressol públiques deixen desateses quatre de cada deu sol·licituds a la capital, on cada cop hi ha més famílies que demanen un model educatiu diferent, basat en l’acompanyament respectuós de la canalla i que funcioni amb ràtios més baixes. I, de fet, això va en la línia del que està estudiant l’Ajuntament, que té en marxa un procés participatiu que ha d’acabar a finals d’any per repensar el model educatiu dels infants de 0 a 3 anys i adaptar-lo a les noves demandes.
Fruit d’aquesta falta de places, però, es va vertebrar la xarxa de criança compartida del Poble Sec -la iniciativa de l’ocupació va sortir de l’espai de criança Babàlia, que era al carrer Radas del Poble Sec i que ara s’ha convertit en la Rimaieta. La xarxa ja engloba sis iniciatives d’arreu del districte de Sants-Montjuïc. En aquell moment es va obrir una taula de negociació amb l’Ajuntament per estudiar els casos d’urgència que calia atendre, com el de la mateixa Rimaieta, que des del febrer ha de fer front a una pujada notable del lloguer. El primer acord a què s’ha arribat ha sigut la cessió d’un espai municipal al barri de la Font de la Guatlla, a l’espai El Tatanet, que fa deu anys que funciona de manera itinerant -primer al parc de l’Espanya Industrial i després en locals de lloguer-. Les famílies han hagut d’encarregar-se de la rehabilitació del local, i des del setembre ja estan fent la seva activitat en aquesta nova ubicació. Els pares i mares que sustenten aquesta iniciativa asseguren que feia anys que negociaven amb l’Ajuntament la cessió de l’espai i que han trobat més comprensió en el nou equip de govern.
El comissionat d’Educació de la ciutat, Miquel Àngel Essomba, assegura a l’ARA que estan treballant “entre la urgència d’atendre aquestes demandes i la importància d’abordar de forma integral el repensament del model educatiu”. La realitat, xifres en mà, és que a dia d’avui més de la meitat dels nens d’entre zero i tres anys de Barcelona no va a cap escola bressol. Ni pública ni privada. I cada cop hi ha més famílies que opten per iniciatives autogestionades per a la cura dels seus fills: contracten elles mateixes els educadors, busquen un espai i, en molts casos, els mateixos pares s’impliquen també en el projecte educatiu.
En un estudi fet amb dades del 2015, el consistori va xifrar en 73 els dispositius de criança i educació diferents de les escoles bressol. L’estudi evidenciava, també, que aquestes propostes no es reparteixen de forma homogènia per al conjunt dels barris, sinó que a Gràcia s’hi concentrava el 27% i, en canvi, a Nou Barris no n’hi havia cap de detectada. Aquest informe ja apuntava a la necessitat de donar una resposta a aquest tipus d’iniciatives. Un repte que el consistori engloba dins de l’estratègia global de replantejament i que vol fer avançar amb l’increment de places d’escola bressol pública: l’any que preveu obrir tres nous centres.
Un nou model el 2018
El comissionat d’educació apunta, en aquest sentit, que fa 30 anys la ciutat va engegar un model basat en les escoles bressol públiques de qualitat -actualment atenen el 20% dels nens de la ciutat que es troben dins la franja d’edat per anar-hi- i que ara cal fer una nova mirada sobre la situació per veure cap a on ha evolucionat. Qualsevol canvi, però, es vol integrar en la nova construcció de model i aquest no estarà definit fins l’any que ve. El que sí que s’està fent, com en el cas de Sants-Montjuïc, és un acompanyament a les iniciatives que ho sol·liciten. Per exemple, per donar-los assessorament per optar a subvencions. Aquest tipus d’iniciatives s’engloben, a més, en la lògica de l’economia social, que és un dels pilars de la política econòmica de BComú.
“Estem pagant les conseqüències del procés de gentrificació que ha patit el Poble Sec”, explica Andrés Antebi, de la Rimaieta, que des del febrer ha de fer front a una pujada del lloguer. Remarca que les solucions que hagi de prendre l’Ajuntament han de ser urgents. La Rimaieta és un exemple d’aquest tipus de nous espais a l’alça. Actualment funciona amb 13 infants, dos educadors contractats i un suport familiar rotatiu. “Ens estem autoorganitzant per tenir cura de les nostres criatures davant la manca de dinàmiques dignes”, remarca Antebi, que apunta que per a ells també és prioritari garantir unes bones condicions laborals per als educadors del projecte.
L’Ajuntament està pendent de la regulació d’aquest tipus d’espais que prepara la Generalitrat. De moment la llicència que han de tenir és una de genèrica, de local que atén nens menors de tres anys, tot i que algunes d’aquestes iniciatives no disposen de cap llicència específica.