Les famílies demanen mantenir la sisena hora als centres de màxima complexitat i evitar una "catàstrofe" educativa

BarcelonaAmb les primeres retallades en educació, l'any 2011, la Generalitat va eliminar la sisena hora que des del 2006 es feia a les aules de les escoles públiques de primària, cosa que a la pràctica va comportar que els alumnes de l'escola concertada fan 175 hores més de classe que els alumnes de l'escola pública. Ara bé, aquesta diferència no es dona als centres d'alta i màxima complexitat, perquè el Govern sí que va decidir mantenir les sis hores lectives als centres amb entorns més desafavorits, i també a les escoles rurals i en alguns centres ordinaris. Ara bé, les instruccions d'inici de curs que tant enrenou han portat als centres inclouen una mesura nova aquest any: aquest cop els centres han de presentar una sol·licitud perquè el departament d'Educació valori la continuïtat de la sisena hora, en cas de tenir-la. Així, els centres de Terrassa i de Salt han decidit renunciar a l'ampliació horària, segons ha denunciat el Col·lectiu d'Escoles contra la Segregació.

Pel que fa al cas de Terrassa, que és la ciutat amb més segregació escolar de Catalunya a primària, el col·lectiu avisa que bona part dels centres educatius "havien decidit, ja des del principi, no comptar amb aquesta sisena hora per manca de personal i recursos". La Plataforma d'AMPA i AFA de l'Escola Pública de Terrassa, Pepeta, va demanar fa uns dies que les escoles públiques de la ciutat recuperin la sisena hora de classe, recordant que el sistema educatiu "té recursos, espai i temps" per abordar-ho, i més "en temps de gran necessitat d'intel·ligència i germanor".

A Salt, on tots els centres públics són d'alta complexitat, les direccions "han decidit renunciar a l'ampliació horària sense escoltar la resta de la comunitat educativa, en una decisió unilateral i sense sotmetre's a debat previ", denuncia aquest col·lectiu en un comunicat.

El col·lectiu demana que es mantingui la sisena hora als centres de més complexitat. "Se'ns fa difícil d'entendre aquesta decisió de les direccions, atesa la renúncia implícita als recursos addicionals que acompanyen la sisena hora", diuen al text, en què critiquen tant el departament com "un bon grapat de les direccions d'escoles i instituts que han tingut més en compte debats organitzatius i laborals de caràcter intern més que no pas el dret dels infants a una educació de qualitat".

Segons ha dit el conseller d'Educació, Josep Bargalló, com que els centres educatius han de fer cadascun un pla de contingència per planificar i organitzar el curs que ve, si creuen que és "més factible" no fer la sisena hora, "se'ls autoritzarà" deixar-la de fer. Bargalló ha recordat, però, que els centres que eliminin la sisena hora mantindran el professorat actual, mentre que aquells que sí que la segueixin fent, rebran una dotació extra docent.

En aquest context, la plataforma d'AMPAs adverteix que la sisena hora ha permès millorar els resultats dels infants i que, si finalment els centres l'eliminen, la situació pot passar "de l'emergència a la catàstrofe".