Una escola pública de Barcelona es revolta perquè el Consorci li prohibeix fer la sisena hora

BarcelonaA l'escola pública Pit Roig de Barcelona, situada al barri de Font d'en Fargues, a Horta-Guinardó, hi ha cinc llocs de treball en risc: dos especialistes en psicomotricitat i educació física, un d'informàtica, un d'anglès i una tècnica d'infantil, que fa de suport a la mestra de P3. Són cinc sous que no paga el Consorci d'Educació, sinó que són un extra que han assumit les famílies a través de la quota, d'uns cent euros anuals per alumne, que paguen a l'Associació de Famílies de l'escola. Però tot això podria estar a punt d'acabar: el Consorci d'Educació, en el marc d'un pla de xoc contra la segregació escolar, els ha indicat que no podran seguir oferint la sisena hora, perquè suposa saltar-se la normativa i un greuge comparatiu per a aquelles escoles amb famílies més desfavorides que no ho poden pagar. L'AFA de l'escola demana al departament d'Educació i al Consorci "aturar el desnonament pedagògic". Almenys hi ha una altra escola pública de Barcelona que també es veuria afectada.

"Sabem que és una irregularitat i és alegal, però el que demana el Consorci pot destruir el nostre projecte educatiu", lamenta l'Edu, portaveu de la Comissió de Defensa de l'escola Pit Roig. Explica que aquest extra que tenen l'aconsegueixen pagar "abaratint, fent mans i mànigues, el preu del menjador" i enviant els diners que sobren a contractar aquests professionals, que fan de suport a l'equip de mestres i permeten tenir la sisena hora. Aquesta ampliació d'horari és de les grans diferències entre l'escola pública i la concertada: el Pacte Nacional per l'Educació impulsat pel govern del tripartit el 2006 tenia com a mesura estrella unificar l'horari escolar de l'escola pública i la concertada, però el 2011 la Generalitat va eliminar la sisena hora retallant l'ampliació de la plantilla de mestres a les escoles públiques, i no s'ha tornat a restablir. Sí que fan la sisena hora lectiva els centres públics d'alta i màxima complexitat, perquè el departament les autoritza, així com les escoles concertades.

Perquè la retallada d'una hora lectiva no fos un greuge en l'horari acadèmic ni en la conciliació de les famílies –són 175 hores a l'any–, moltes AFA, com la de Pit Roig, han aprofitat els buits legals per assumir de la seva butxaca el sou de professionals de suport als centres. "Nosaltres volem la sisena hora, i mentre no la paga el departament, la posem nosaltres. I això passa a pràcticament totes les escoles de Catalunya", avisa l'Edu, que denuncia que "és injust" que es penalitzi d'aquesta manera una AFA "ben organitzada". El portaveu també burxa en la "contradicció" del que ha decidit el Consorci i el que va dir el conseller d'Educació, Josep Bargalló, que és partidari de recuperar la sisena hora a la pública. A l'AFA de Pit Roig ho veuen un "atac a la qualitat del sistema públic": "No entenem un sistema educatiu que finança amb diners públics escoles privades amb concerts que mantenen la sisena hora mentre retalla contínuament l'escola pública", han dit en un comunicat.

A la Pit Roig ja han convocat per a aquesta tarda una concentració de defensa del seu model educatiu. I avisen que establiran un calendari de mobilitzacions per aturar el que consideren una "denigració pedagògica". No tenen gaire temps: el Consorci els apressa a canviar el seu projecte educatiu durant l'últim trimestre del curs perquè a partir de setembre, amb el nou curs, es pugui posar en marxa.

Aquesta problemàtica s'entén si és té en compte que, malgrat que la llei assegura la gratuïtat de l'escolarització, se sap de sobres que les escoles –tampoc les públiques– són de franc. La Fapac va posar la seva xifra fa uns mesos, quan va dir que les famílies de les escoles públiques paguen 148 milions d'euros cada any per serveis que haurien de ser gratuïts, com colònies, menjador o material. Hi ha estudis que han anat molt més enllà. En un informe elaborat per Xavier Bonal i Adrián Zancajo, titulat Equivalència territorial en la planificació educativa a Barcelona, els investigadors recollien les "diferències" dins la mateixa xarxa pública. "La gestió de serveis educatius per part de les AFA, el volum d'oferta complementària, l'externalització de determinats serveis, són factors que accentuen les diferències econòmiques entre centres i que poden condicionar l'elecció escolar i fins i tot processos interns d'exclusió de l'alumnat més desafavorit de determinades activitats", asseguraven. Unes diferències que podien arribar a ser més de 3,5 vegades superiors entre el districte amb un cost més alt (Sarrià-Sant Gervasi) i el més baix (Ciutat Vella).