Catalunya té 150 escoles en risc de convertir-se en gueto

BarcelonaEn 400 de les 3.000 escoles que hi ha a Catalunya, la composició de les classes no es correspon amb la composició social del barri o el municipi. És a dir, pateixen la segregació escolar, perquè acullen més alumnat immigrant i desafavorit del que els pertocaria. Però en 140 o 150 casos els nivells són tan alarmants que corren el risc de convertir-se en escoles gueto. Les dades les va presentar ahir el director de la Fundació Jaume Bofill, Ismael Palacín, que va presentar l’ampliació del programa Magnet, que lluita per eliminar la segregació escolar, el “principal problema escolar” ara mateix.

Segons va alertar Palacín, en aquests 150 centres no n’hi ha prou amb les mesures que ara pren l’administració, com donar punts a les famílies autòctones que entrin en centres amb molta immigració, sinó que cal un “pla de xoc” que permeti capgirar una situació que és “perjudicial per als alumnes i per a la societat”. “Si les administracions segueixen compromeses, d’aquí deu anys podrem dir que hem abolit la segregació escolar”, va assegurar. Des del departament d’Ensenyament, la directora general d’Educació Infantil i Primària, Carme Ortoll, va reconèixer que no hi ha un únic patró perquè totes les escoles gueto reverteixin l’exclusió que pateixen. “Cada centre és un món”, va dir.

Un dels projectes que s’han iniciat per promoure una “innovació profunda” en aquests centres per reduir-ne els índexs de segregació és el Magnet, impulsat per la Fundació Bofill, el departament d’Ensenyament, la Diputació de Barcelona i el Consorci d’Educació de Barcelona. El projecte promou aliances d’escoles i instituts amb institucions culturals o científiques, com el Macba o el CosmoCaixa, que acompanyen durant quatre anys els centres en el procés de transformació del seu projecte educatiu. Després que el programa pilot s’engegués fa quatre anys en cinc escoles i instituts, s’amplia aquest mateix curs escolar a nou més i es pretén que arribi a 45 centres el 2020.

De zero inscrits a omplir línies

Un dels centres que van participar en les proves pilot és l’Escola Samuntada, de Sabadell, que va fer aliança amb l’Institut Català de Paleontologia (ICP) Miquel Crusafont. La cap d’estudis del centre, Patricia Rey, explica que, fa anys, en les preinscripcions no tenien cap alumne, perquè l’escola estava “molt estigmatitzada” a la ciutat a causa de l’elevat percentatge d’alumnes immigrants i d’ètnia gitana. Quatre anys després, la demanda ha anat pujant, han abandonat els llibres per treballar per projectes i tenen un claustre motivat. “Els nens també estan hipermotivats. Això no vol dir que només sigui diversió, sinó que fem més activitats vivencials i de resolució de conflictes”, afirma Rey. Ara abandonen l’ICP com a company de viatge i estan tancant una aliança amb l’Hospital Parc Taulí per portar a les aules projectes de l’àmbit sanitari.

Segons van explicar ahir els impulsors del projecte Magnet, els cinc centres que van participar en les proves pilot han tingut més assistència a les jornades de portes obertes, més sol·licituds en la preinscripció i més heterogeneïtat a les aules. Encara que és massa d’hora per generalitzar, Carme Ortoll va dir que també s’ha registrat una “lleugera millora” dels resultats acadèmics de les proves de sisè.

L’Institut Moisès Broggi de Barcelona també forma part del projecte des de l’inici, fent parella amb el Macba, encara que amb el temps ha anat coordinant-se amb altres pols culturals, com la Fundació Tàpies o la Sala Beckett. “L’art ens ha ajudat a sortir del llibre de text”, apunta Fanny Figueras, cap de projectes artístics del Broggi, que reivindica també la importància de la formació que rep el professorat. Si fa uns anys no omplien les 60 places de primer d’ESO, ara tenen fins i tot un excés de demanda.

“Una composició heterogènia”

Una cosa semblant ha passat a l’Escola Josep Maria de Sagarra, al barri de Penitents de Barcelona, que també va fer tàndem amb el Macba. Preocupats per “l’etiqueta” que tenia l’escola, van veure la iniciativa com una oportunitat per donar-se a conèixer al barri i a la ciutat. “Les portes obertes i la preinscripció ara són molt diferents —afirma Isabel Corral, la directora—. Hem aconseguit una composició social més heterogènia”.

Al capdavall, aquest és l’objectiu d’un projecte que imita les magnet schools dels EUA, que es van crear als anys 60 per acabar amb la separació entre blancs i negres. A Catalunya, intentarà revertir la segregació que pateixen un de cada deu centres educatius del país.