Les escoles en barracons, fartes de la provisionalitat

BarcelonaLes escoles modulars no suposen cap problema per als infants si el temps d’estada provisional no s’allarga més de dos anys, segons consideren els pares consultats. Els problemes arriben quan aquesta solució a la falta d’espai es cronifica i s’agreugen quan les famílies no saben quan -i, sovint, tampoc on- es construirà el centre definitiu. Les Associacions de Famílies d’Alumnes (AFA) de les escoles públiques en barracons de Barcelona asseguren que aquestes construccions prefabricades dificulten fer una vida escolar completa: diuen que no es pot fer servir l’exterior de manera segura ni construir espais comuns, com ara menjadors o cuines pròpies per oferir als alumnes menjar saludable i fresc.

Els familiars acusen el Consorci d’Educació de Barcelona de no implicar-se prou en el manteniment i el funcionament d’aquestes aules temporals, així com de posar pedaços als problemes en comptes de buscar solucions a llarg termini. Justament retreuen a l’administració confondre la provisionalitat amb la precarietat. “La sensació d’improvisació és constant”, denuncia Yon Sánchez, membre de l’AFA d’una de les escoles en barracons, La Flor de Maig, del Poblenou.

Davant d’aquesta situació, nou de les AFA dels centres que treballen amb aquest sistema a Barcelona han signat un manifest conjunt per reclamar al Consorci una planificació millor que garanteixi l’espai on es construirà l’escola definitiva i prevegi un calendari màxim per a l’execució de les obres. “L’Ajuntament aposta per la creació d’escoles públiques, però no es poden obrir centres en barracons si no té clar on es traslladaran posteriorment”, subratlla Mariona Puigdellívol, presidenta de l’AFA de l’Escola Entença. El centre va néixer el curs 2016-2017 en un edifici modular a l’Escola Industrial de Barcelona, i el seu futur és incert: després de diversos intents per reubicar-se, encara avui no se sap quin serà el destí de l’escola.

Dèficit d’instal·lacions

Entença és un exemple d’incompliment del calendari de reubicació, però no és l’únic. Els infants passen nou anys a l’escola i, en el cas del centre educatiu La Maquinist,a del districte de Sant Andreu, ja són dues les generacions que han completat la seva escolarització en un barracó. Fa 10 anys que aquest centre fa classes en mòduls i les famílies reivindiquen que si tota l’escolarització dels alumnes es fa en un espai provisional aquesta ubicació es torna definitiva a efectes pràctics.

“A l’Escola Auditori, però, hem arribat a sentir que no veurem els nostres fills a la nova escola, i el centre s’ha creat aquest any. Sembla que el Consorci doni per fet que tampoc no hi haurà un emplaçament d’aquí nou anys!”, apunta Aitor Martos, de l’AFA de l’Escola Auditori, del Poblenou. Amb tot, la direcció del centre destaca que les seves estructures modulars són de molt bona qualitat perquè son les primers comprades pel Consorci i que, “per ara, les obres estan dins la planificació prevista”.

A la incertesa de futur, els pares afegeixen la falta d’instal·lacions i els defectes en el manteniment de l’escola com a principal preocupació. Cada curs escolar s’hi afegeixen mòduls per donar cabuda a la nova tongada de criatures. La resposta del Consorci, segons denuncien les AFA, és sempre la més econòmica. “Aquest curs s’havia de construir un segon pis i només van instal·lar mig mòdul; en comptes de fer una única obra, a l’estiu posaran l’altre mig”, retreu César Sánchez, de l’Escola 9 Graons, de l’Eixample.

En el manifest, les famílies remarquen que, si bé cada escola té les seves particularitats, totes comparteixen unes problemàtiques comunes, com el deficient drenatge de l’aigua de la pluja, que inunda amb molta facilitat les instal·lacions i que, en temporada de calor, pot provocar la proliferació de mosquits. “Assumim els riscos de matricular els nostres fills en una escola nova, però no estem disposats a acceptar que l’administració sigui irresponsable amb la gestió”, afirma la portaveu de l’AFA d’Entença, Mariona Puigdellívol.