Fonts municipals asseguren a l'ARA que "comparteixen la preocupació" per les dades que reflecteixen el mapa d'Eixample Respira, però que el govern ja "aposta i desenvolupa" programes municipals per reduir la contaminació de l'aire a la ciutat. La pacificació en entorns escolars -defensen- és una de les qüestions prioritàries que s'està tractant en el marc de la declaració de l'emergència climàtica a Barcelona. "També estem treballant en altres mesures encaminades a traslladar la mobilitat en vehicle privat cap al transport públic, la bicicleta, desplaçaments a peu o en vehicle compartit", conclouen les mateixes fonts, que afegeixen que la Zona de Baixes Emissions, que es posa en marxa l'1 de gener, també és una mesura important per combatre el nivell de pol·lució a la ciutat.
Les escoles de Barcelona es conjuren contra la contaminació
Moltes associacions de famílies preparen accions com talls de carrer i pancartes als centres
BarcelonaLes xifres no van deixar indiferents a ningú: en més del 30% dels centres escolars de Barcelona –fins a 227 dels 750 de la ciutat– es van superar, l'any passat, els valors mitjans recomanats Eixample Respira 54 adhesions a la carta pública
I ara, què? Guille López, portaveu de la plataforma, explica que el mapa estava pensat per visibilitzar la problemàtica de la contaminació i que ara cal fer créixer la massa crítica. Ja hi ha uns quants centres que els han demanat xerrades sobre contaminació. Esperen que en el termini de cinc o sis mesos haurà crescut el nombre d'adhesions i que serà el moment de portar la carta a l'alcaldessa amb alguna acció festivo-reivindicativa per recordar-li el compromís adquirit de millorar els entorns escolars. I, també, de començar a plantejar accions coordinades. De fet, Eixample Respira ja es va reunir amb Colau quan l'Ajuntament va desplaçar l'alcaldia al districte de l'Eixample i Colau va dibuixar, llavors, les mesures de pacificació als xamfrans escolars com a punta de llança dels canvis que s'han de fet a la ciutat per restar protagonisme al vehicle privat. La plataforma en demana més i més ràpids.
En paral·lel, treballen també amb la idea de penjar alguna mena de pancarta a les portes de les escoles adherides per fer visible la situació. Un domàs que serà diferent del que Eixample Respira ja ha penjat en alguns balcons, que té una calavera amb mascareta com a símbol, per fer-lo més adaptat a l'estètica escolar. La plataforma donarà suport a les accions que s'organitzin des de les escoles.
Els centres que ocupen els primers sis llocs de la llista, amb tot, no han segellat de moment la seva adhesió a la protesta. El primer que ho ha fet és el setè del rànquing, l'escola bressol municipal L'Arbret, a l'avinguda de Roma, a través de l'associació de famílies. "La preocupació ja hi era, perquè sabem com està la cosa a l'Eixample, però veure't a la llista fa que et posis en alerta", reconeix Arnau Miró, de l'AFA, que assegura que el tema es vol tractar de manera més global. "És un problema del conjunt de la ciutat", destaca. La contaminació als entorns escolars s'abordarà, per exemple, a la pròxima trobada dels representants de les AFA de l'Esquerra de l'Eixample i també forma part de l'ordre del dia de la sessió a la Dreta.
L'AFA de l'Escola Auró, situada a un carrer i mig de L'Arbret, també ha reaccionat al rànquing. El centre ocupa el vuitè lloc de la taula dels que es troben en un entorn més hostil i la reflexió de la seva comissió de sostenibilitat és similar a la de l'escola bressol veïna: la problemàtica és global i la resposta també ho ha de ser. Blanca Martínez de Foix, que forma part de la comissió, explica que s'ha plantejat accions com tallar el carrer Mallorca, però defensa la conveniència d'abordar les accions de manera coordinada amb escoles veïnes que viuen la mateixa situació. El malestar, per exemple, també ha arribat a l'Escola Xirinacs, que té el pati obert directament al carrer Entença. Aquí l'AFA ja ha segellat la seva adhesió a la carta i demana mesures per pacificar aquest carrer.
Canvis polítics
Qui de moment no s'ha adherit a la carta oberta és l'Escola Urgell, que és el centre que té la mala sort d'encapçalar el rànquing de contaminació, però la directora d'aquesta escola concertada i adventista, Betlem Polo, assegura que tenen previst fer-ho i que s'han de reivindicar canvis globals. "El problema no és a les escoles, és als parcs, als carrers, a tota la ciutat", defensa, i afegeix: "No som culpables, som víctimes". Està clar que capitanejar el rànquing no és un plat de bon gust, però la situació que es viu en aquesta escola no és diferent de la que viuen tots els centres veïns, situats tots en els pitjors llocs de la classificació. Per això, Polo demana un canvi en les prioritats polítiques.
Les reaccions al rànquing no només han remogut l'Eixample, com a zona més afectada. L'AFA de l'escola Univers, a Gràcia, per exemple ha accelerat la seva reivindicació per pacificar Bailèn i també s'ha posat en marxa l'associació de famílies de l'Escola Dovella, situada molt a prop de la Meridiana i el carrer Mallorca –i molt a prop d'un taller que fa ITVs–, que ja s'ha reunit amb representants del districte de Sant Martí per abordar l'excés de trànsit a la zona. Anaïs Tosas, de l'AFA d'aquesta escola, critica que es reduís un carril de trànsit a Mallorca per fer les obres de la Meridiana i que el canvi no es consolidés un cop acabats els treballs. "Ja hem començat a parlar de mobilitzacions", reconeix, i explica que les volen fer conjuntes amb les escoles que conviuen al carrer Mallorca.
La preocupació també ha arribat a les escoles que, rànquing en mà, estan menys afectades per la contaminació. És el cas de l'Escola Thau, a l'avinguda d'Esplugues, que ja ha fet una reunió per sumar-se al manifest d'Eixample Respira. "El problema és global i ens afecta a tots", resumeix el director del centre, Agustí Olivares, que defensa la necessitat de fer canvis petits per aconseguir-ne un de gran. Reconeix que l'escola té un problema en els accessos, que sovint es fan en vehicle privat, però defensa que s'estan impulsant canvis com un aparcament de bicicletes o un projecte –que estudien els alumnes– per impulsar una aplicació que permeti compartir transport.