Una escola 'nova' per al Pablo i l'Aroa

BarcelonaEn una reunió a l'institut, els professors es mostren preocupats pel Pablo, un estudiant desmotivat i desconnectat de les classes. A l'hora de química es desespera: "No em surt res…" Una de les professores proposa plantejar-li reptes "clars i a curt termini" per estimular-lo. La següent escena és el Pablo ajudant els seus companys de classe a arreglar una bicicleta, en el marc d'un projecte que implicava tot l'institut. La seva història exemplifica bé per què l'especialista en neuroeducació David Bueno afirma que per aprendre "cal generar primer una necessitat, un context real a l'alumne que el porti a plantejar-se un interrogant i el pugui resoldre".

Segon cas. L'Aroa practica una exposició oral en grup sobre les plaques tectòniques. Es posa a plorar perquè fins a cinc vegades intenta arrencar per explicar què és Pangea. "Intenta-ho, que t'ho saps", intenta calmar-la la professora. "És que parlo sense saber!", confessa l'Aroa a les seves amigues. El cas demostra amb imatges el que l'impulsor d'Escola Nova 21, Eduard Vallory, resumeix així: "El patiment dels alumnes a les escoles tradicionals està vinculat al patiment dels mestres, que estan avorrits de reproduir el mateix". Tot plegat forma part del documental La Nova Escola, dirigit per Ventura Durall i que aviat s'emetrà al Sense ficció de TV3, que segueix "l'aventura" de pensar, dissenyar, iniciar, aplicar i acomiadar Escola Nova 21, el programa de transformació educativa que va néixer per difondre el canvi que ja estaven fent molts centres i propiciar que molts més se sumessin a l'onada de la reforma educativa i d'actualització del sistema.

Tant el centre del Pablo com el de l'Aroa van formar part d'aquesta experiència d'innovació pedagògica, que va durar tres anys i mig i va arribar a 500 centres, perquè més tard o més d'hora els seus equips directius es van fer la pregunta clau: "Què és i per a què ha de servir una escola?" Així, el documental posa imatges a l'aprenentatge competencial i cooperatiu, al lideratge (de directors, de docents, però també d'alumnes), a la capacitat de treballar en equip, a la creativitat.

En un debat ahir als Cinemes Girona, després de la projecció del documental, l'expert en transformació digital Genís Roca va posar l'accent en qui ha de liderar ara la sacsejada al món educatiu. "Al documental l'administració diu que ho han agafat però no m'ho crec", ha afirmat, en relació amb l'anunci aigualit que va fer el departament d'Educació de desplegar el programa a tots els centres del país. "A Catalunya no acceptem que ens toquin els puntals que tenim, que són el sistema educatiu, el sanitari i la llengua, tot i que demanen ser tocats", ha afirmat Roca.

Ha reblat el clau la directora de l'ARA, Esther Vera, que ha reclamat que el llegat d'Escola Nova 21 "no quedi com una petita experiència" sinó que cal que l'administració se'l faci seu perquè sigui un projecte "veritablement transformador". "Si haguéssim de triar una prioritat del que realment és transformador triaríem l'escola. Hi ha l'empresa, la comunicació, la tecnologia, però el futur d'un país depèn de com creixen i com aprenen les criatures", ha afirmat, i per això ha demanat "gastar bé els diners" en aquest sentit.

De fet, Vallory ha admès que en un moment de crisi com l'actual, també a nivell educatiu, la transformació engegada en desenes de centres pot embarrancar. "La pandèmia pot ser una excusa per a la involució", ha avisat, i ha demanat que el sector no perdi de vista que "tornar als models més antics és un gran problema".

Ho ha dit, potser, pensant en el Pablo i l'Aroa, que al final del documental resulten ser casos d'èxit educatiu: ell, passejant sobre la bicicleta que havia arreglat amb les seves pròpies mans; ella, rient al veure explotar una barreja química que simulava un volcà.