Una escola amb cinc noies entre un miler d’alumnes nois

GironaPer primera vegada des que es va fundar el 1965, cinc noies han començat l’educació secundària al Col·legi Bell-lloc de Girona. Fins ara, el centre, vinculat a l'Opus Dei era només per a nois –excepte a les etapes d’educació infantil–, però després que la Generalitat no renovés els concerts a les escoles que segreguen per sexe aquest any han engegat la transició cap a un model mixt. Des del centre viuen amb normalitat la nova realitat, malgrat que tant el claustre com les famílies lamenten que hagi sigut una decisió "imposada". "Em dol perquè algunes famílies i algunes nenes s’haurien pogut estalviar el tràngol. Tenim la sensació que s’ha passat per sobre de la voluntat de les persones", diu el director, Ramon Homs. I la presidenta de l’AMPA, Marta Riera, afegeix: "Creiem que no s’ha respectat la nostra llibertat d’escollir una educació diferenciada, i no estem d’acord amb el fet que se’ns imposi un model mixt". "Però ho respectem i ho acceptem, evidentment".

Amb el nou canvi normatiu, els centres que segregaven per raó de sexe tenien dues opcions: continuar amb una educació diferenciada sense la subvenció pública o fer un canvi de model. En el cas de Bell-lloc, el director indica que van triar la segona opció perquè "renunciar al concert significava deixar molta gent en una situació d’indefensió" perquè, entre el miler d’alumnes, hi ha famílies amb situacions socials i econòmiques molt diferents i es posava en risc que poguessin continuar al centre.

Homs ho explica al seu despatx, acompanyat de dos professors: l’Eduard Marzà, el cap d’etapa de primer i segon d’ESO, i la Txell López, la mestra de referència de les noves estudiants. Tots tres recalquen que el canvi de model "no ha sigut cap drama" ni ha suposat "cap problema", però sí que lamenten la desproporció: només hi ha cinc noies entre un miler de nois. Això és degut al fet que només tenien 24 places lliures a primer d’ESO i el departament d’Educació va assignar-ne el gran gruix a nois. 

"La nostra única inquietud és que són molt poques i era molt important que se sentissin còmodes perquè, a més, són noies que no havien demanat venir a aquest centre, sinó que els l’han assignat: ni elles ni les seves famílies l’havien triat", comenta López, que especialment els primers dies va estar molt pendent d’elles. "Al principi les veies molt descol·locades, però després de la primera setmana els vaig preguntar: ‘Us ho imaginàveu pitjor o millor?’ ‘Ui, molt pitjor!’, em van respondre, i em van dir que havien estat bé i a gust. I això et deixa més tranquil·la", admet.

Crítiques basades en prejudicis

El centre, situat al barri de Can Gibert del Pla, és molt gran: té diversos edificis i un pavelló poliesportiu, amb pistes de futbol, atletisme i bàsquet. Com que ara només tenen cinc noies a secundària, de moment només han habilitat uns lavabos i un vestidor per a elles. També queda pendent l’uniforme: ara van amb el mateix que els nois (polo granat, pantalons grisos i el jersei de l’escola), però estan buscant models de tallatge femení. "El proveïdor no tenia models de pantaló de noies, però volíem que anessin amb el mateix uniforme per no cridar gaire l’atenció", indica Marzà, que juntament amb la resta de professors s’han esforçat perquè les noves alumnes no se sentin diferenciades ni molt menys senyalitzades. El docent admet que el primer dia per als estudiants va ser una sorpresa, "perquè són nois que fa sis anys que només estudien amb nois". Però de seguida s’hi van habituar: "No viuen en una bombolla, fora del col·legi passen estones i tenen relacions amb moltes noies". 

Als mestres els sap greu les crítiques al seu model educatiu i asseguren que es basen en prejudicis o clixés: "No té res a veure amb les escoles d’altres èpoques. Si m’expliquessin que una escola ensenya les noies a ser submises o els nois a ser masclistes, seria el primer que demanaria que deixessin de rebre finançament públic. Però no hi ha ni una sola denúncia, el canvi no respon a una realitat ni a cap dada objectiva", critica el director, que defensa que oferien una educació "diferenciada" i no pas segregada. "La paraula segregada ens fa pensar en els autobusos de negres i blancs, i no és en absolut el que fem, que s’acostaria més al món de l’esport: hi ha categories femenines i masculines, però ningú parla de segregació".

Alumnes "forçats" a estudiar en un centre

Els professors, a més, posen en dubte que el mètode escollit per la Generalitat per retirar el concert a aquesta tipologia d’escoles hagi sigut el més adequat per als alumnes i les famílies. "Si s’hagués respectat la llibertat dels pares i mares, potser no tindríem aquest nombre de noies tan reduït, perquè haurien dit: 'Prefereixo no començar sent la primera alumna en un col·legi on tot són nois'. Crec que s’ha prioritzat donar resposta a un programa polític per sobre de les persones. Potser és culpa del centre, que ho hauria d'haver previst abans, però nosaltres no hem forçat ningú a venir-hi i, en canvi, l’administració sí que ha forçat algunes famílies a venir-hi", reflexiona el director. 

En aquest sentit, tant el claustre com la presidenta de l’AMPA, Marta Riera, defensen que els pares i mares tenen dret d'escollir el model d’educació dels seus fills. "És molt trist que hi hagi famílies que assisteixin a una escola obligades i, alhora, ens sap greu que a nosaltres ens imposin un model que no hem triat i que hem d’assumir si volem continuar rebent finançament. Ens hauria agradat que ens haguessin respectat la nostra llibertat", subratlla Riera.

Tot i això, tant Homs com la presidenta de l'AMPA asseguren que les dues primeres setmanes han anat molt bé i que, lluny del que pugui semblar, els temes més comentats els primers dies han sigut la fi de les restriccions i l’esperat adeu a les mascaretes i els grups bombolla.