La màfia que esclavitza prostitutes a Barcelona i sempre reneix

Barcelona“El 2009 descobríem amb sorpresa que hi havia dones que feien sexe explícit darrere la Boqueria; i el debat públic que es va plantejar és que era lleig de cara al turisme”, diu el cap de la unitat central de tràfic d’éssers humans dels Mossos d’Esquadra, Xavier Cortés. “Si sabéssim que el 100% d’aquestes dones estan explotades, ens canviaria la perspectiva”, afegeix. La majoria de dones que busquen clients a la Rambla de Barcelona són subsaharianes i les obliguen a fer-ho organitzacions que depenen directament de la Supreme Eyie Confraternity, “una superestructura criminal que es dedica a explotar organitzacions de delinqüents locals”. Els Mossos han desmantellat tres vegades el capítol barceloní de la Supreme Eiye, des del 2010. Però és “autorenovable”, explica Cortés: “Quan se’n detenen els membres els reemplacen de manera bastant immediata”.

Cortés va explicar ahir que el funcionament de la Supreme Eiye és jeràrquic, amb nests -nius- locals on es vota el líder corresponent, que rep el títol d’ibaka, i que es relaciona amb els líders d’altres grups locals a escala internacional. L’ ibaka depèn d’un líder estatal, aquest d’un altre de continental i aquest últim de la cúpula de l’organització, a Nigèria. Els Mossos tenen fotografies de la rebuda d’un ibaka de França a l’aeroport del Prat, i d’una reunió amb 350 líders locals a Berna, a Suïssa. Els membres de la Supreme Eiye, a més, “es dediquen a activitats paraestatals per controlar la comunitat nigeriana”. A Barcelona, on no hi ha consolat de Nigèria, els Mossos han identificat reunions organitzades per l’ambaixada de Nigèria a Madrid “controlades per la Supreme Eiye”. S’han arribat a infiltrar a les entitats culturals nigerianes a Catalunya i la policia fins i tot ha detingut responsables d’algunes esglésies evangèliques que posaven en contacte noies amb proxenetes o que blanquejaven diners.

Grups horitzontals

El funcionament jeràrquic de la Supreme Eiye contrasta amb l’estructura “cooperativa horitzontal” de les organitzacions originàries de països de l’Est d’Europa que es dediquen al tràfic de dones per a la prostitució forçada en diferents zones de Catalunya, va explicar Cortés. En aquests grups cada membre té unes funcions delimitades: alguns hi aporten un habitatge, o transporten les noies amb cotxe, o s’encarreguen de la intendència, però tots sotmeten diverses noies, les controlen i les exploten. Alguns fan funcions de coordinació i representació i tenen vincles amb grups homòlegs d’altres països.

Sigui com sigui, la dificultat de combatre aquesta mena d’organitzacions rau en el fet que sovint el pes principal dels processos judicials recau en les víctimes, que tot i les greus conseqüències psicològiques pels abusos que han patit han de testificar diverses vegades i fer-ho de manera creïble, sense contradiccions ni les llacunes de memòria que comporten els trastorns d’estrès postraumàtic. La catedràtica de dret penal de la Universitat d’Alcalá Teresa Rodríguez recordava ahir que des del 2010 només hi ha hagut 40 condemnes a Espanya per tràfic de persones, 36 de les quals per explotació sexual.

Sobreviure amb greus conseqüències psicològiques

Trastorn d’estrès posttraumàtic, depressió, addiccions, hostilitat, ansietat... “El 70% de les supervivents del tràfic per a l’explotació sexual pateixen més de deu símptomes o afectacions en la salut mental”, va explicar ahir en la jornada internacional Tràfic d’éssers humans: l’impacte psicològic en les supervivents la coordinadora de la unitat d’atenció a les víctimes del departament d’Interior, Alba Alfageme.

“Els objectius del tràfic d’éssers humans són la dominació i el control extrem, la destrucció d’algú i de la seva identitat, i el nivell d’afectació psicològica és molt greu”, va continuar Alfageme, psicòloga especialitzada en violència masclista. Alfageme va afegir que a causa de la duresa de les situacions que viuen les dones abans que les captin les màfies, durant trajectes de mesos en què sovint les violen, mentre les exploten al país de destí, i en els processos judicials posteriors, hi ha investigadors que defensen que el trastorn d’estrès postraumàtic “es queda curt per definir l’impacte psicològic” de les víctimes. Proposen parlar de trastorn complex d’estrès posttraumàtic.

El professor de psicologia de la Universitat de Barcelona Joseba Achotegui va definir el tràfic de persones com “la forma més extrema de migració”, en les pitjors condicions. Miguel Lorente, director de l’Institut de Medicina Legal de Granada, va explicar que el tractament d’una sola víctima de tràfic per a l’explotació sexual és equivalent al que necessiten vint casos de violència masclista per part de la parella.