Esclata el conflicte amb els bombers voluntaris: diversos parcs tanquen amb el risc d'incendi disparat

BarcelonaFa mesos que hi ha un conflicte latent entre les federacions de bombers voluntaris i la direcció dels Bombers de la Generalitat. Catalunya, com bona part dels països europeus, té un model mixt: hi ha 74 parcs voluntaris i 71 de professionals. Els voluntaris fa temps que demanen una millora de les seves condicions laborals i aquest dijous, un dels dies amb el risc d'incendi més elevat en diferents punts de Catalunya, la situació ha arribat a un punt de tensió màxima. Segons fonts consultades per l'ARA, els parcs voluntaris de Girona no estan "disponibles" com a protesta. Ho han decidit en una reunió els caps dels nou parcs que hi ha. A la mesura s'hi estan adherint altres parcs com el de Benifallet (Baix Ebre). El degoteig podria augmentar amb el pas de les hores, però el seguiment, de moment, no és alt. A la Regió Metropolitana Nord i a l'Ebre, per exemple, només hi ha un parc tancat i a Lleida estan tots oberts. Els Bombers asseguren que el servei està "totalment garantit".

El portaveu de la Federació de Bombers Voluntaris de Catalunya, Miquel Mesegué, explica en declaracions a l'ARA que aquesta no és una mesura que hagi sortit de la seva associació, però que estan intentant avaluar quants parcs s'hi sumen i també parlant-hi per establir un criteri comú. Des de la federació, tenen clar que "s'ha de fer alguna cosa". De moment, segons fonts dels Bombers de la Generalitat, encara no se sap la magnitud de les baixes. De fet, encara que alguns parcs s'hagin adherit a la protesta, cal que ho comuniquin oficialment a la Generalitat i no tots ho han fet. Sigui com sigui, les mateixes fonts apunten que aquesta no és una situació de no-retorn, ja que les negociacions, que fa mesos que s'allarguen, encara no estan trencades. Ho confirma el mateix Mesegué, que s'ha mostrat disposat a continuar negociant el 28 de setembre, quan hi ha prevista la propera reunió. Alguns parcs, però, han dit "prou" i no volen esperar.

S'ha de tenir en compte que cada parc funciona com una assemblea, cosa que vol dir que no en tots hi ha unanimitat per secundar la protesta. Per exemple, fonts del Consell de Bombers Voluntaris de Lleida, el territori on hi ha més parcs d’aquesta tipologia (22), apunten que, de moment, no tenen previst adherir-s'hi. Fa uns dies les federacions de bombers voluntaris ja van avisar que si la situació no canviava prendrien mesures, i finalment ho han fet. Que no estiguin disponibles en una jornada com la d'aquest dijous és especialment sensible en algunes zones com l'Empordà o el Baix Ebre, on hi ha un nivell 3 (el més elevat) del Pla Alfa (risc d'incendi). En aquests dos punts hi ha parcs voluntaris com els de Cadaqués, Portbou, Torroella de Montgrí, Batea, Flix, Horta de Sant Joan, Tivissa o Benifallet.

Les reclamacions: estabilització, pensions i baixes

El tancament de parcs arriba després de mesos de negociacions. La pròxima reunió de la cúpula dels Bombers de la Generalitat amb el Consell de Bombers Voluntaris (on hi ha els caps de parc i les federacions) està prevista per al setembre (s'han anat fent mensualment menys al mes d'agost). Tot i això, fonts del Govern apunten que durant aquests dies hi ha hagut contactes més informals per continuar negociant. L'objectiu de màxims d'algunes federacions de bombers voluntaris, com FBVCat o l’Asboboca, és l'estabilització de la plantilla, és a dir, que tots es converteixin en bombers professionals. Aquesta és una mesura que, segons fonts consultades, no tots els bombers voluntaris veuen bé. De fet, el Consell de Bombers Voluntaris (l'òrgan que negocia amb el Govern) no ho demana en les negociacions.

La direcció general de Bombers ja va adduir que l'estabilització de la plantilla no és viable econòmicament i que tampoc seria eficient. Fonts de la Generalitat expliquen que si molts dels parcs de voluntaris (que només s'activen si passa alguna cosa) passessin a ser professionals n'hi hauria bastants que farien menys de 100 sortides l'any. Des d'un punt de vista legal també és pràcticament impossible trobar una fórmula perquè els més de 1.700 bombers voluntaris passin a ser funcionaris. Caldria que tots fessin oposicions, i a les proves s'hi podrien presentar altres persones, encara que els voluntaris estarien en una situació d'avantatge teòric, ja que l'experiència permet obtenir més punts en concepte de mèrits. A més, el model de funció pública depèn de l'Estat, tal com apunten fonts del cos.

A mig camí entre funcionari i voluntari

Amb l'estabilització descartada, des del Consell s'opta per la laboralització, una figura que queda a mig camí entre ser funcionari i voluntari. La Generalitat, però, tampoc ho veu bé: aposta pel model mixt actual i indica que també hi hauria impediments jurídics per laboralitzar. La clau de volta, doncs, passaria per acordar un pla de millores, relacionades amb la possibilitat de tenir un pla de pensions o millors condicions en cas de baixa laboral. La darrera proposta del Govern va ser el juny passat i el Consell de Bombers Voluntaris la va considerar insuficient. Ara en negociaven una de nova. Segons fonts de la Generalitat, les principals complicacions a l'hora d'aprovar millores se situen en la condició jurídica dels voluntaris. Ara reben compensacions per cada feina i el Govern estudia poder donar-los una quota fixa.

També busquen crear una mena de pla de pensions en una entitat privada perquè tinguin dret a jubilació (com que no són funcionaris públics, s'han de buscar vies alternatives). Per a les compensacions en cas de baixa laboral o mort, la Generalitat també està estudiant alternatives amb entitats privades. Els voluntaris centren les queixes en el protocol que se segueix en cas d'accident. Sí que són atesos per una mútua (la mateixa que els bombers professionals), però en cas d'incapacitat reben quantitats diàries només durant un any. Des del Govern s'explica que s'està estudiant allargar-ho i que el 4 de setembre es publicarà un estudi de mercat.