Un escarabat letal castiga les pinedes del Maresme

BarcelonaEls pins pinyers moren en massa al Maresme. Debilitats per la sequera i l’increment de temperatures que comporta el canvi climàtic, els arbres són víctimes del Tomicus, un escarabat autòcton que s’ha convertit en plaga justament afavorit per aquesta nova realitat climàtica a la zona. El Tomicus ja ha sentenciat uns 600.000 pins pinyers, que han mort o ho acabaran fent aviat, explica a l’ARA Oriol Bassa, enginyer de forest del Consell Comarcal del Maresme. El mal causat per l’insecte és irreversible en unes 500 hectàrees, que equivalen a un 5% del total de pinedes o boscos mixtos -on conviuen pins i alzines- de la comarca. Però les hectàrees vulnerables en les quals els pins poden acabar morint en un termini de tres anys voregen les 6.000.

L’aspecte entre grisós i marronós dels pins malalts s’aprecia fent un cop d’ull a les masses boscoses quan se circula per la C-32, explica l’expert. En algunes zones ja s’han començat a talar arbres morts, però la falta de recursos i el fet que la majoria de finques estiguin en mans de petits propietaris dificulta una gestió forestal més contundent i ràpida per prevenir riscos, sosté Bassa.

La gestió forestal és clau per a la prevenció d’incendis, especialment ara que s’acosta el bon temps. Hi van insistir també els Bombers de la Generalitat durant una jornada tècnica sobre canvi climàtic i boscos organitzada pel Consell Comarcal aquest divendres. Les actuacions urgents passen per retirar els arbres morts i actuar sobre zones en què ja estan molt afectats per l’escarabat per “aclarir les pinedes” i que més nutrients de la terra puguin arribar als arbres sans, sosté Bassa. Si no es neteja, el risc d’incendis forestals a l’estiu creixerà exponencialment.

Els alzinars del futur

En les últimes dècades, a sota de les capçades dels pins hi han crescut moltes alzines. Els alzinars s’imposaran en el paisatge adaptat al canvi climàtic, augura l’enginyer del Consell Comarcal. Per salvaguardar els boscos del futur, reivindica, calen més recursos: “Si no s’actua, una burilla s’ho pot emportar tot”, alerta Bassa. Segons l’expert, el Maresme té una massa boscosa equivalent a 48.000 camps de futbol on viuen 24 milions d’arbres.

Aturar la plaga dels pins és, actualment, difícil. “La sobrepoblació de pins fa que hi hagi molts arbres competint per uns recursos limitats al sòl; i no només competeixen entre ells, sinó també amb la resta d’espècies que hi viuen”, sosté Josep Pena, director dels serveis territorials d’agricultura a Barcelona.

El pi ha sigut protagonista de la reforestació natural al Maresme. Les vinyes i conreus que poblaven la comarca fins a la primera meitat del segle XX es van anar abandonant per la falta de rendibilitat, recorda Bassa. El Tomicus és un inquilí habitual d’aquests boscos. La seva mida no supera la de la punta d’un llapis, però la seva actuació a l’arbre, barrinant-ne l’escorça fins a arribar als vasos que transporten la saba -on pon els ous que obturen el pas de l’aliment-, acostuma a ser letal. “Amb tres insectes et carregues el pi”, sosté Bassa.

El departament d’Agricultura reconeix l’emergència que suposa la plaga de Tomicus i assegura que ja ha posat en marxa actuacions per pal·liar-ne els efectes i els riscos. S’ha habilitat una primera línia d’ajuts a propietaris per retirar els pins morts en una extensió de 80 hectàrees entre Argentona, Mataró i Calella. Amb aquests diners, però, només s’ha actuat sobre un 10% del que ja està mort, reconeix Pena. No descarta més ajuts, tot i que encara no hi ha data ni pressupost clar.

El Govern ha donat les ajudes a les associacions de propietaris, a les quals vol impulsar perquè guanyin més pes i es redueixi l’atomització. Amb ells, defensa Pena, s’ha de consensuar un model de governança dels boscos. La gestió, sosté, passa també per buscar un millor aprofitament econòmic de la fusta. La bioeconomia té moltes possibilitats: des de la biomassa fins a aplicacions per a indústries com la tèxtil, amb les microfibres.