Un 'escape room' per entendre el tràngol de ser un refugiat
Professionals de la Vall d'Hebron recreen les dificultats a què s'enfronten els migrants que arriben a Europa
Barcelona¿Un joc per conèixer la vida, l'odissea i els tràngols dels immigrants i els refugiats? ¿És possible fer-ho amb rigor i amenitat alhora que amb respecte? La doctora Núria Serre, del programa de salut internacional (Vall d’Hebron PROSICS), té la resposta. Juntament amb Lloy Wylie, professora del màster de salut pública de la Western University London d’Ontario, han ideat el Refugee Escape Room, un joc pensat per donar formació i sensibilitzar professionals de l'àmbit de la sanitat amb la vista posada en el coneixement més pròxim, estret i qualitatiu de les realitats i els desafiaments que viuen els immigrants, els sol·licitants d'asil i els refugiats durant el seu procés migratori.
Aquest matí, en una nova zona de simulació i docència de l'Hospital de la Vall d’Hebron –a la recent rehabilitada cinquena planta de l'hospital de traumatologia– s'ha fet una sessió d'aquest 'escape room'. Els participants, dividits en cinc nacionalitats dels cinc continents –Mèxic, Mali, Portugal, els Estats Units i Austràlia– i constituïts en membres d'una mateixa família, han de competir per superar un seguit de proves que posen a judici els seus coneixements i habilitats resolutòries. L'objectiu? Aconseguir plaça en una nau espacial amb direcció a Mart. El motiu? La vida a la Terra ha esdevingut inviable per efecte de l'augment de la temperatura, el desglaç dels pols, les malalties i les guerres. Som a l'any 2084.
La doctora Serre insisteix molt amb el factor de la competitivitat entre les famílies, sens dubte per emfasitzar la pressió física i mental a què són sotmeses les persones immerses en les tristes realitats que el joc posa de manifest. Precisament aquest és un dels aspectes substancials d'una de les proves que han de superar: identificar les malalties més freqüents que els afecten, problemes com l'obesitat, la salut sexual, l'insomni i la depressió, entre d'altres. És fàcil que els tòpics i els sobreentesos ens portin, per exemple, a no visualitzar la salut mental com un dels principals focus de malestar d'aquests col·lectius sanitàriament tan vulnerables. En un terreny similar, una altra prova també està enfocada a desfer el lloc comú dels països que ens pensem que acullen més refugiats. Tendim a pensar que Europa va al capdavant, i és útil saber, per exemple, que el Pakistan i Colòmbia passen la mà per la cara a més d'un.
El joc està ideat amb voluntat pedagògica i també de conscienciació. No s’estalvia realitats incòmodes, com ara les corrupteles de vigilants i funcionaris que accepten suborns a canvi d’agilitzar tràmits i burocràcies. Una de les famílies del joc paga a un vigilant per anar més ràpid, mentre que una altra s’hi nega perquè vol superar la prova pel seu propi peu. És molt interessant, per cert, la prova sobre vocabulari per projectar llum sobre confusions entre paraules com 'refugiat', 'migrant', 'immigrant' i 'sol·licitant d'asil'.
Després de passar per un exigent control de passaports, que obliga a superar una millora de competències lingüístiques, un interrogatori sobre la salut dels membres de la família i un sobre el seu estatus laboral, la família mexicana és la primera a obtenir lloc a la nau espacial que viatja cap a Mart. No tenen tanta sort els americans, a qui se'ls deporta sota sospita de terrorisme. La mare de la família portuguesa està embarassada i és portadora del VIH. Se li denega el viatge. Els malians arriben massa tard a l'embarcament i només queda una plaça a la nau. Han d'escollir. Sacrificis, decepcions, tràngols. La vida real dels immigrants i els refugiats és així. En el seu cas, no és cap joc.