Es dispara el nombre de famílies vulnerables que viuen en habitacions rellogades

BarcelonaFa moltes nits que la Marta Eugenia dorm a terra. I no perquè la seva habitació no tingui llit, sinó perquè l'únic matalàs que hi ha l'aprofiten els seus dos fills. Fa mesos que comparteixen una habitació rellogada a Barcelona perquè el sou d'ella no els arriba per pagar un pis sencer. L'habitació és petita, té humitats i poques entrades d'aire. La intimitat, nul·la. La filla petita, explica ella, és la que s'ho passa més malament: "Per això sempre intento fer alguna cosa per ser fora". Malgrat que s'imagina cada dia un futur en un pis per a tots tres, la Marta Eugenia agraeix tenir, ara mateix, un sostre: buscar pis com a mare soltera, immigrant i amb fills és una quimera.

La situació de les persones com la Marta Eugenia que es veuen abocades a dormir en una habitació rellogada és cada vegada més habitual a Catalunya. N'alerta l'última memòria de Càritas Catalunya, que assegura que el nombre de persones ateses per l'entitat que viuen en aquestes condicions es va duplicar l'any passat. Ara, han explicat, ja representen el 21% del total de les persones que es dirigeixen als seus centres. I moltes són famílies amb fills. "[Els qui opten pel relloguer] viuen amb la inseguretat de no saber quan es poden quedar sense pis, sovint també amb restriccions en l'ús de la cuina o el bany, compartint espais amb desconeguts i de vegades topen, fins i tot, amb problemes per empadronar-s'hi", ha denunciat la cap de la comissió d'Acció Social de Càritas Catalunya, Conxa Marquès, que ha subratllat que en aquests casos s'està produint una clara "vulneració de drets".

La pràctica del relloguer és un dels factors de vulnerabilitat que més s'han disparat l'últim any, però les famílies com la de la Marta Eugenia no són les úniques que tenen problemes amb l'habitatge. És més, el volum de persones ateses per Càritas que no tenen un habitatge "digne" ha augmentat de manera exponencial els últims mesos. Mentre l'any 2017 tot just eren el 30%, ara -segons la memòria més actualitzada- les persones ateses per l'entitat que no tenen un sostre "digne" ja arriben al 50%. Una xifra que engloba el 21% que viuen en habitacions rellogades -una pràctica que, a Catalunya, només es permet amb el consentiment explícit del propietari-, però també un 7% de persones que no tenen habitatge, un 11% que estan acollits en cases i pisos de familiars o amics, un 6% que estan acollits en entitats socials i un 5% que viuen en espais ocupats.

Amb aquestes dades a la mà, els responsables de Càritas han recordat que la falta d'un habitatge digne és, a més, el principal "motor" que aboca les persones a l'exclusió social. Sobretot en un moment de "postcrisi" com l'actual, en què les xarxes d'ajuda informal de moltes persones "s'han esgotat". De fet, segons l'últim Informe Foessa Catalunya, gairebé un milió i mig de catalans estan en situació d'exclusió social moderada o severa. Marquès ha recordat que aquest fenomen s'agreuja especialment a les grans ciutats, on els preus dels lloguers són més elevats. Però el factor residencial mai arriba sol: "Les persones vulnerables també troben inconvenients com la precarietat laboral, amb salaris baixos i una temporalitat tan elevada que no els permet fer front a les despeses de la llar".

Cada vegada més persones soles

La memòria de Càritas revela que la major part de les persones ateses, el 49%, continuen sent famílies amb fills (un 16% de les quals són famílies monoparentals). Però també destaca que l'últim any ha crescut el nombre de persones soles, el 33% del total, que han de demanar ajuda. En aquest sentit, l'entitat ha alertat de l'increment de l'aïllament social que comporta passar per una situació de vulnerabilitat severa, sobretot per haver esgotat la xarxa familiar i d'amistats.

Els responsables de l'entitat han demanat que per posar-hi solució, l'administració tiri endavant uns pressupostos "estables" i "socials". Anna Roig, de la comissió de Comunicació, ha demanat també el reglament de la Renda Garantida de Ciutadania per aconseguir que l'eina arribi a totes les persones necessitades. Un text que, ha demanat, ha de ser compatible amb les rendes del treball i amb les ajudes a l'habitatge. Arran d'una eventual nova crisi econòmica, Roig ha mostrat preocupació i ha recalcat que si l'exclusió social s'ha "consolidat" en un context de creixement, això significa una cosa: "No hem fet els deures com a societat i hem sortit de la crisi per la porta del darrere". Alerta que es pot caure en les mateixes dinàmiques, segons els primers indicadors que han pogut detectar d'aquest 2019.