Erradicar o contenir: el dilema balear

PalmaEl camp balear i la conselleria de Medi Ambient contenen la respiració des del 10 de novembre, dia en què es va fer pública la detecció del primer brot de Xylella fastidiosa a l’Estat. Els pitjors temors s’han anat fent realitat a mesura que s’han intensificat els controls: a Mallorca, ja se n’han detectat 108 casos; a Eivissa, 21, i finalment a Menorca 16 més. Només a la gran de les Pitiüses s’ha detectat la subespècie més agressiva, la pauca, coneguda com l’Ebola de les oliveres. A Mallorca, n’hi ha dues de diferents: la fastidiosa i la multiplex. A Menorca, encara no se sap.

La diversitat de subespècies detectades confirma, segons el parer del conseller de Medi Ambient, Vicenç Vidal, que el bacteri ha penetrat a les Illes a través de “múltiples vies”. L’executiu balear només ha informat de l’origen del primer brot detectat: tres cirerers que provenien de Tarragona i que van arribar a les Illes el 2012. El cap de servei de Sanitat Vegetal, Andreu Joan, ja va advertir, però, que “és difícil de determinar si el bacteri ve del Principat o ja era aquí”. Una vegada s’ha constatat que està escampat per gairebé tot l’arxipèlag (a Mallorca, els positius es concentren al sud-est de l’illa), la principal preocupació se centra ara a saber les mesures que imposarà la Unió Europa.

Dos protocols diferents

Fins ara Brussel·les s’ha comportat de manera molt dràstica amb el bacteri. Allà on s’ha detectat, hi ha imposat un protocol d’erradicació que posa els pèls de punta als pagesos. Consisteix a arrasar totes les espècies vegetals en un radi de 100 metres a la rodona dels objectes infectats. En aquest “perímetre de seguretat” no s’hi pot plantar res durant cinc anys. Els tècnics de la conselleria van aplicar aquest protocol quan es va trobar el primer focus i van informar que havia suposat l’eliminació de gairebé 2.000 espècies vegetals i més de 40.000 euros en indemnitzacions. El 25 de gener, quan es van confirmar 92 positius més, el Govern Balear ja va anunciar que no pensava aplicar aquest protocol, tement que suposi la desaparició del sector primari a l’illa. A canvi, plantegen aplicar un protocol de contenció semblant al que s’està aplicant al sud d’Itàlia, on Brussel·les permet que simplement es vagin eliminant els exemplars infectats.

La decisió final no se sabrà presumiblement fins a l’estiu. Els tècnics de la Comissió Europea no visitaran l’illa fins al mes de juny. Els pròxims mesos, per tant, seran crucials per demostrar que l’estratègia dissenyada pel Govern Balear funciona. També caldrà comptar amb el suport del ministeri d’Agricultura i, en aquest sentit, les relacions bilaterals no són òptimes. Vicenç Vidal i la ministra Isabel García Tejerina ja han tingut més d’una topada. Amb tot, el conseller va assegurar, en una compareixença parlamentària, que Madrid els havia expressat suport. Els tècnics del ministeri van visitar Mallorca a principis de mes i es van limitar, oficialment, a supervisar les mesures aplicades fins ara.