Erosió als boscos gironins pel pas massiu de bicicletes de muntanya

GironaLa fal·lera per la bicicleta a les comarques gironines no para de créixer. Cada cap de setmana, milers de ciclistes, tant autòctons com vinguts de fora, surten de ruta per Girona i els seus voltants amb ganes de pedalar en un entorn natural privilegiat. Els amants de la mountain bike i la BTTtroben en els camins del massís de les Gavarres o el parc de la Garrotxa un terreny ideal per fer esport, amb pujades pronunciades, pistes de terra sense cotxes i baixades de vertigen per corriols estrets i costeruts.

Les rutes passen per molts camins que són públics i estan degudament senyalitzats, però també travessen finques privades, on, tot i que moltes vegades no està prohibit entrar-hi, són propietat de pagesos o ramaders que hi tenen explotacions. Els propietaris forestals es queixen que centenars de ciclistes freqüenten les seves terres i una part minoritària, però amb efectes importants, malmet els terrenys, obre corriols sense permís i fa malbé els tancats que controlen els ramats.

"A alguns ciclistes els agrada el risc i l'adrenalina de baixar a tota pastilla per corriols al mig del bosc, de manera que obren camins pel seu compte i això altera la tranquil·litat dels animals i provoca problemes d'erosió molt importants, ja que, si no els talles a temps, es converteixen en recs artificials per on baixa l'aigua quan plou", denuncia Joan Botey, membre d'una societat familiar que administra mil hectàrees d'explotació forestal de biomassa a les Gavarres. I continua: "La quantitat de ciclistes no para d'augmentar de manera exponencial, ens hem convertit en un parc d'atraccions, s'ha de posar algun control o restricció, perquè quan les rutes surten dels camins públics i senyalitzats és un desastre".

Judicialització

Els camins i boscos privats de les finques de particulars no estan pensats per anar-hi en bicicleta i passar-hi pot ser perillós. De fet, algun cas de ciclistes que han pres mal ja ha arribat als jutjats. Miquel Puigdevall, que té una plantació de blat de moro prop de Banyoles i uns terrenys per on pastura un ramat de vaques a Sant Aniol de Finestres, a la Garrotxa, posa en dubte de qui és la "responsabilitat" en cas que es produeixi alguna lesió per l'ús indegut d'aquests corriols.

Més enllà de la preocupació que manifesten els propietaris perquè els ciclistes prenguin mal en algun dels camins no preparats per a les bicicletes, Puigdevall també considera que el bestiar pot patir problemes. Assegura que s'hi va trobar en el cas del seu ramat de vaques: "Van organitzar una cursa benèfica contra el càncer, que em sembla fantàstic, i van obrir un camí emboscat per fer-hi passar el recorregut. El dia de la cursa tot va anar molt bé perquè ho van deixar tot net i endreçat, però, llavors, com que els participants tenien la ruta al mòbil, les setmanes següents continuaven venint ciclistes i a vegades es deixaven les tanques que controlen el bestiar obertes", explica el ramader. "Per culpa d'això, vam haver d'anar a buscar 6 o 7 vaques que s'havien escapat cap a Mieres", lamenta Puigdevall, que ja ha renunciat a pujar les vaques a aquesta zona.

A les aplicacions per mòbil de rutes a l'aire lliure es poden trobar centenars d'itineraris per a tots els gustos i nivells, traçats pels mateixos ciclistes que comparteixen públicament els seus trajectes, sense especificar si els camins són públics o privats. Igualment ha tingut problemes amb el ramat Nil Port, que també cria vaques a la Garrotxa: "Els ciclistes venen en grup, el primer obre el tancat del camí i l'últim moltes vegades no torna a passar la barrera; és un cap de setmana que no ets a la finca, no te n'adones i, després, au a córrer", corrobora. I certifica: "Se'ns escapa el bestiar, un dia aniran a la carretera i si passa alguna cosa, a sobre serà culpa nostra".

La Federació Catalana de Ciclisme, conscient del problema

Els propietaris demanen a l'administració que s'ocupi de regular l'ús social del bosc perquè la vigilància i el control no recaigui en els propietaris de cada finca: "A part de la nostra feina, ens hem de dedicar a tancar els camps i a anar travessant feixos de llenya als corriols, però algú ha de posar ordre perquè tothom pugui gaudir de la natura sense atropellar-la", defensa Joan Botey. El Consorci de les Gavarres, que agrupa propietaris, ajuntaments i consells comarcals, és conscient d'aquestes queixes i treballa per posar-hi solució. "A banda que alguns ciclistes no demanin permís al propietari, en molts punts de les Gavarres tenim un problema de densitat de corriols que malmeten el pendent de la muntanya, ja que quan un corriol es deteriora, n'obren un de nou al costat", assegura el gerent del consorci, Quim Gubau Torrent.

El consorci ha traslladat la problemàtica a la Federació Catalana de Ciclisme, que assegura que els responsables dels corriols clandestins no són els clubs federats, que mantenen una bona entesa amb els propietaris, sinó usuaris individuals que no representen el sector i ells tampoc poden controlar.