Un equip d'experts analitza si Ercros va contaminar fora de la fàbrica de Flix

Els treballs afecten els cinc punts on, segons alguns extreballadors, l'empresa va enterrar residus tòxics

Imatge dels cinc punts contaminats on s'haurien enterrat els residus / Ajuntament de Flix
Maria Altimira
08/03/2017
2 min

BARCELONAFrancesc Barbero, el primer tinent alcalde de Flix, ha avançat al diari Ara que l'Agència de Residus de Catalunya (ACR) els ha informat que un equip d'experts, desplaçats a Flix, començaran a "avaluar" aquesta setmana si Ercros va contaminar terrenys fora del recinte fabril. L'objectiu, segons Barbero, és esbrinar si els emplaçaments assenyalats recentment per diversos extreballadors, contenen efectivament productes tòxics.

La inspecció arriba després que l'ACR accedís a la demanda del govern municipal de Flix en el sentit d'investigar si la companyia química, dedicada a la fabricació de productes com el clor i responsable d'un dels majors casos de contaminació industrial de Catalunya, havia contaminat més enllà del sòl que ocupaven les seves instal·lacions i l'embassament de l'Ebre.

Durant els treballs de descontaminació de l'embassament, que es van tancar en fals a finals de 2015, es van extreure i tractar materials cancerigens com metalls pesats del tipus mercuri, compostos organoclorats i terres contaminades amb isòtops radiactius.

L'agència de residus va respondre a la demanda de l'Ajuntament de Flix enviant una missiva al govern municipal d'aquesta població, al veí municipi de Riba-roja, a la Confederació Hidrogràfica de l'Ebre (CHE) i a la pròpia Ercros instant-los a fer arribar tota la informació disponible respecte de nous punts susceptibles d'amagar residus tòxics. El consistori de Flix va elaborar aleshores un llistat de cinc emplaçaments que, d'acord amb antics empleats de l'empresa, contenien productes perillosos.

Barbero ha explicat que els enclavaments assenyalats són propietat de l'empresa i que els residus, alguns dels quals haurien estat enterrats en bidons i d'altres sense cap mena protecció, van ser dipositats entre els anys 60 i 80, d'acord amb els testimonis dels exempleats però també segons alguns documents de l'època.

Fonts de la CHE ja van assegurar a finals del mes de desembre haver respost a la demanda informativa de l'ACR assenyalant l'existència d'aigües subterrànies contaminades per l'activitat industrial d'Ercros. Una toxicitat que, tot i així, hauria estat tractada per la "depuradora de la planta de la propia empresa" i que segons l'ACR "no constituiria un nou focus".

En les mateixes dates, fonts d'Ercros, van afirmar no tenir "coneixement de cap altra espai en les seves instal·lacions industrials o fora d'aquestes en que s'hagin dut a terme abocaments incontrolats".

L'Ara va intentar sense èxit parlar amb Antonio Suárez, que compagina les seves responsabilitats com alcalde de Riba-roja amb la direcció de Territori i Sostenibilitat del govern català a la regió Terres de l'Ebre. L'ACR tampoc va poder atendre la petició d'informació sobre la naturalesa, els recursos i el període previst per desenvolupar els treballs que, segons testimonis sobre el terreny, s'han iniciat avui.

La història de la contaminació i els projecte de descontaminació de Flix en relació als abocaments dels residus industrials d'Ercros a la població està marcada per casos de corrupció, negligència i manca de control.

stats