Mon Tur: "El divorci amb amor i generositat és possible"

BarcelonaAdvocada especialista en famílies, Mon Tur ha abraçat la mediació i el dret col·laboratiu per encarar els trencaments de parelles. De l’experiència, publica Divorcis amb amor (Rosa dels Vents), que defineix “sense gens de vergonya” com un “llibre d’autoajuda” per no prendre mal en la separació. 

¿Es fa difícil regalar un llibre com el seu?

— És una guia molt clara que bé podria haver titulat Què pots esperar quan et divorcies i que pot ser molt útil tant per a qui està pensant divorciar-se com per als que estan en ple procés o ja ho han fet.

Abans de res, quina és la diferència entre mediació i dret col·laboratiu?

— Tots dos són mètodes alternatius de resolució de conflictes, com l’arbitratge, però la diferència és que al dret col·laboratiu hi ha dos advocats formats en negociació i gestió emocional i en la mediació hi ha un mediador format per treballar amb la parella i evitar-los els tribunals.

Què tenen de mal els tribunals?

— Són un desempoderament de les persones, perquè dones tot el teu poder de decisió sobre la teva vida a un estrany, el jutge, que només sap de tu el que ha llegit de l’expedient dues hores abans, i amb això ha de decidir sobre tu, els teus fills, casa teva, els teus diners. No conec cap família que passi pels tribunals i després no en pateixin les conseqüències. Els nens també passen pels tribunals, els han de veure els psicòlegs, hi ha retrets mutus, es vessa tota la merda a l’altre i el divorci es converteix en una batalla.

La guerra dels Rose, vaja.

— I això és tot el contrari del que s’ha de fer per a un bon acord, per actuar de manera responsable sobre la teva família.

Però això que l’amor i el divorci facin tàndem es fa difícil de sostenir en la majoria de situacions, no?

— És perquè estàs pensant en l’amor com l’amor de la parella, que en la nostra cultura d’amor patriarcal i romàntic ho és tot. Però ho dic entenent l’amor com tolerància, generositat i respecte, amor per un mateix i pels fills. Evidentment, l’amor de parella és el que s’ha acabat, però és improbable que aquella persona que fins fa quinze dies formava part de la teva vida ara ja no sigui ningú. I odiar l’exparella és una manera de seguir-hi vinculat. 

Però en la ruptura hi ha ràbia, retrets i disputes per qui es queda el DVD. Com es gestiona tot plegat?

— Ho fem des del treball amb les emocions, reconeixent que no discutiu pel DVD sinó que el DVD és on es diposita tota la història de gelosia, l’emprenyament, la ràbia per l’abandó. Això no vol dir que hagis de renunciar al DVD, però no des de la ràbia o l’odi. És el que diem d’una defensa ferma dels propis interessos, però sense fer mal a l’altre, als fills, i sense deixar que les emocions t’enterboleixin.

En una societat del poliamor, de 40 anys de divorci, encara es veu un fracàs en el trencament?

— Sí, la gent viu el divorci com un fracàs en comptes de viure-ho com un moment diferent en la vida, un moment evolutiu amb el qual vas cap a un altre lloc. Molts ho viuen com un fracàs perquè tenen més en compte que s'ha acabat que no pas el temps que ha durat. Són els fills, les vivències, el que s’ha après, com s’ha crescut. No et cases per saber quants anys aguantareu junts. Per tant, quan s’acaba no és un fracàs, és una valoració mercantilista de la relació. També et pots sentir fracassat en el moment de la ruptura, per si no s’està fent com tu volies.

¿Un bon divorci no es mesura per guanyar o perdre?

— El sistema judicial està pensat perquè un guanyi i l’altre perdi. El jutge et diu com distribuir el temps dels fills, qui es queda amb la casa i com es paguen les despeses. I és molt difícil dir qui guanya i qui perd. Tots queden insatisfets perquè la gent sol pensar que anant al tribunal rebran justícia i el que reben és legalitat, el que diu la llei i prou. La justícia té més a veure amb l’ètica i la moralitat, i això no es troba als tribunals. Un jutge de família pregunta al psicòleg dels jutjats quina és la millor opció per als nens i punt, no entra en la gestió emocional. Quan hi ha tanta ràbia és fàcil voler un advocat que matxaqui l’altre i després se senten fatal.

¿Al seu despatx sempre arriben les parelles juntes?

—  De vegades ve un membre sol que fa temps que hi medita i ja en la segona visita venen tots dos. La feina del mediador és de picar pedra perquè la gent trobi el seu camí. Sincerament, crec que les famílies entren als conflictes que elles mateixes saben resoldre i tu només has de facilitar-los els llocs comuns entre la urgència d'un per marxar i el dol de l'altre per l'abandonament. De vegades, però, la gent prefereix creure que amb una guerra contra l'altre aconseguirà alguna cosa més, però la veritat és que el teu fill estarà al mig i l’hauràs d’anar a buscar a casa de la teva exparella, a qui després hauràs de mirar a la cara. Aquesta és la realitat amb què s'ha de pensar en un divorci.

Per què es divorcien les parelles?

— Per l'aparició d'una tercera persona, tot i que això no és la causa sinó només un detonant, perquè no apareix una tercera persona si tu estàs molt bé a la teva relació, tret que ja tinguis una relació poliamorosa, on els divorcis són més difícils. Però hi ha un tema d’abandonament de la parella, que deixen de mantenir relacions sexuals, s’apaga el desig, no tenen espais comuns. Hem de pensar que els conflictes que no es gestionen són com una llavoreta que quan els vols resoldre ja és impossible.

¿Allò de tot canviarà a partir d'ara?

— És terrible. Les parelles llavors passen per un moment d’explosió sexual, però és una mica fictici. Estima’t i si l’altre ha de tornar amb tu que no sigui des d’aquesta posició de ser la seva ombra.

El seu llibre coincideix amb d'altres sobre divorcis. ¿La pandèmia ha fet estralls o una crisi econòmica és un fre per a les separacions?

— Al principi de la pandèmia ens havien dit que a la Xina hi havia un boom de divorcis, però creiem que aquí no s’està notant com s’esperava. En les crisis hi ha dues cares: gent a qui no li surten els números i arriben a acords estranys perquè tots dos puguin sobreviure i gent que estava amb la parella perquè econòmicament els anava bé i de cop i volta deixa de guanyar el que guanyava i s’acaba l’amor. L’economia és un motor important també per a les separacions.