Manolis Kogevinas, investigador d'ISGlobal: "Treballar de nit es relaciona amb l’aparició d’alguns càncers"
L’alteració dels ritmes circadiaris afecta el funcionament d’un 30% dels gens
BarcelonaManolis Kogevinas investiga els efectes de factors ambientals com la contaminació de l'aigua o la llum en la salut. La seva recerca a l'ISGlobal, un centre impulsat per la Fundació La Caixa, ha sigut reconeguda amb el premi John Goldsmith 2020, el màxim guardó que atorga la Societat Internacional per a l'Epidemiologia Ambiental. És la tercera vegada en sis anys que aquest premi reconeix un investigador d'aquest centre. "Això és una indicació del pes de l'ISGlobal a escala internacional –explica l'investigador–. Hem aconseguit fer un centre competitiu i n'estem orgullosos".
Aquest any molta gent ha après què és l'epidemiologia, però què fa un epidemiòleg ambiental?
Fem estudis amb poblacions humanes, la majoria dels quals no són experimentals perquè no canviem els comportaments de la gent, sinó que els estudiem per avaluar els efectes en la salut de factors com l'aigua, el soroll, els telèfons mòbils o la temperatura.
En una ciutat com Barcelona, quins d'aquests factors són més preocupants?
La contaminació atmosfèrica, sens dubte. A escala global, provoca entre 6 i 8 milions de morts anuals. I Barcelona és una ciutat contaminada. No té res a veure amb ciutats com Delhi o Lagos, però pels estàndards occidentals ho és.
¿Els resultats de la recerca en epidemiologia ambiental es traslladen amb eficàcia a les polítiques de regulació?
Hem avançat molt. Pel que fa a la contaminació atmosfèrica, no hi ha comparació entre la Barcelona d'ara i la de fa vint anys, però encara trobem relació entre la contaminació i malalties respiratòries, càncers de pulmó, infarts de miocardi i efectes en la salut dels infants.
Què diu la ciència sobre els efectes dels telèfons mòbils en la salut?
És un tema que s'està estudiant molt, però avui dia la relació entre l'ús de telèfons mòbils i el càncer de cervell no està comprovada. Els resultats actuals no són concloents, com sí que ho són en els casos d'exposició a radiació ionitzant.
Quines són les fonts principals de radiació ionitzant?
Les més preocupants són d'origen mèdic i provenen dels escàners CT. Hi ha pacients que hi estan molt exposats. Un estudi europeu que s'ha fet amb mig milió de nens hi ha detectat una relació amb l'aparició de càncer.
Hi ha altres factors ambientals que passen més desapercebuts, com el canvi en els ritmes circadiaris provocats per una creixent exposició nocturna a la llum.
Hem vist que treballar de nit té relació amb la incidència de càncer de pròstata, de mama i colo-rectal. Quan ho vam descobrir ens va sorprendre: ens preguntàvem com podia ser que la llum provoqués càncer de mama.
Com ho fa?
La llum no provoca mutacions directament, però canvia el ritme circadiari, un procés relacionat amb un 30% dels gens. Això afecta molts sistemes i fa que es produeixin efectes metabòlics, cardiovasculars, obesitat i càncer.
La gent que no treballa de nit també està més exposada a la llum ambiental. ¿Té conseqüències aquesta exposició?
Ara estem exposats a més llum durant la nit i utilitzem pantalles que emeten llum molt blava, que suprimeix la melatonina, l'hormona del son. Hi ha estudis que indiquen que aquesta exposició fa que dormim pitjor.
¿Menjar de nit també genera problemes?
S'ha vist que els ratolins que mengen quan haurien de dormir es tornen obesos. En un estudi vam trobar una associació entre retardar els horaris i la incidència de càncer de mama i pròstata. L'organisme no està adaptat a metabolitzar adequadament a una hora que no toca.
¿Hauríem de canviar d'hàbits, doncs?
És difícil, però s'hauria de fer. Si algú té la necessitat de llegir els diaris a la nit en una tauleta, pot fer-ho menys estona. També podem suavitzar la il·luminació de casa, perquè normalment és massa intensa. I avançar l'hora de sopar. No necessites un epidemiòleg per saber que si sopes tard i molt no dormiràs bé.