Lydia Osifo Festus, agent del canvi a Acció Contra el Tràfic de Persones: "Em vaig dir, d'acord, ho faig per tirar endavant"

Santa Coloma de GramenetLydia Osifo Festus (Nigèria, 1985) fa més de mitja vida que viu a Europa. Hi va arribar captada per una màfia per prostituir-se a la freda Noruega, el 2002. Un cop va pagar el deute va baixar cap al sud, i explica que a Pamplona ha trobat una “llar segura” per lluitar contra l’explotació sexual. Defensora del model abolicionista, ara és una agent del canvi d'Acció Contra el Tràfic de Persones a Pamplona. Diu que no ha conegut cap dona prostituïda que de petita somiés ser-ho. El seu somni incomplert era ser advocada, però admet que l'activisme i el feminisme se li apropen.

Com arriba a Oslo?

— Vaig néixer a Benin City [capital de l’estat d’Edo, al sud de Nigèria] en una família que no tenia diners per enviar-me a la universitat. Com que jo era la germana gran sempre em vaig sentir amb l’obligació d’ajudar i dur els diners a casa. Un dia, en un mercat, una dona que deia que vivia a Oslo se’m va atansar i em va dir que jo era guapíssima i que a Europa tindria una bona feina i una vida millor. Em vaig enlluernar pensant que això seria bo per a la meva família.

Amb què es va trobar?

— A Oslo tot era diferent del que m’havien dit, però ja no vaig tenir cap altra més opció que passar a treballar en un club. Hi vaig estar des del 2002 fins al 2006, quan vaig aconseguir pagar el deute de 60.000 euros i vaig marxar d’allà per deixar tot allò enrere.

I llavors?

— No volia quedar-me a Oslo. Era molt dolorós tot el que hi havia viscut. Per això vaig venir a Espanya, per posar quilòmetres pel mig. A Madrid va ser com si m’haguessin deixat anar al mig d’un desert, sense parlar l’idioma ni conèixer ningú. Em vaig instal·lar en un hostal i recordo la sensació de veure molts negres pel carrer i que allò em va tranquil·litzar. Malgrat tot, mai he pensat tornar a Nigèria perquè la meva obsessió és enviar diners a casa.

Vostè va exercir voluntàriament?

— Quan et porten a Europa ja no tens cap altra opció que estar sotmesa a fer el que volen. Així que l’única via que tens és dir-te, d’acord, ho faig per poder tirar endavant.

I quan va pagar i marxar, va trobar més alternatives a vendre’s?

— A mi em van enganyar i estafar molts cops. Com que no tens permisos de residència ni de treball, has de treballar en el que et surt i hi ha gent que s’aprofita de la teva vulnerabilitat i et paguen tres euros l’hora o no et paguen res. Quan no em sortien neteges a cases, en alguna ocasió, per pura desesperació, vaig haver de recórrer altre cop a fer el carrer per menjar. Decidir deixar-ho tot és un camí a l’infern.

Com va canviar la seva sort?

— Quan em van parlar de Pamplona i hi vaig venir. A través d’un programa social del govern de Navarra i de l’entitat Acció Contra el Tràfic de Persones vaig aconseguir cobrar la renda garantida, i ara amb aquests ingressos assegurats sento que ja no tinc la necessitat de tornar a la prostitució. Però saps què?, no tot se soluciona amb ajuts econòmics, sinó que optar per un model abolicionista obliga a desplegar programes socials, d'acompanyament a molts nivells per poder tenir alternatives.

Ara fins i tot canta.

— Soc membre de Las Poderosas, un grup d’autodefensa feminista. Quan el 2019 hi vaig arribar va ser com trobar una nova família. Em van donar suport psicològic i l’any passat vam fer un llibre on explico la meva història, un exercici que té efectes reparadors.

Dossier Prostitutes: víctimes o treballadores?

Següent

"Sobrevisc comercialitzant el meu cos"

Anterior

Prostitució: un negoci de cinc milions d'euros al dia

Vés a l’ÍNDEX